JUSTÍCIA PROCÉS
Els investigats demanen anul·lar el cas de l'1-O al Tribunal de Comptes
Al·leguen vulneració de drets, falta d'imparcialitat o prescripció de la causa || Hi ha una trentena d'encausats, entre ells Puigdemont, Mas o Junqueras
Les defenses de la trentena d’investigats pel Tribunal de Comptes per presumptament utilitzar fons públics en l’organització i la promoció exterior del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, entre ells Oriol Junqueras, Carles Puigdemont o Artur Mas, han demanat l’arxivament o l’anul·lació de la causa. Així consta en els escrits remesos en resposta a les demandes presentades fa mesos per la Fiscalia i la Societat Civil Catalana (SCC), que demanen que els encausats siguin condemnats per responsabilitat comptable a reintegrar a les arques públiques els diners que van destinar a aquestes finalitats. Segons el parer de la Fiscalia, se’ls hauria de reclamar 3,4 milions d’euros de forma conjunta per malversació.
Segons l’SCC, la quantitat ascendiria a 5,3 milions. Les defenses, que van coordinar els seus escrits, qüestionen la legitimitat del procés i els mètodes fets servir en el seu desenvolupament, la qual cosa, segons la seua opinió, ha generat la indefensió dels acusats. Així mateix, esgrimeixen que l’òrgan fiscalitzador “no reuneix els requisits establerts per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans per ser considerat un tribunal independent i imparcial”.
En alguns casos fins i tot afirmen que la causa ja ha prescrit perquè ja han passat més de cinc anys.Els acusats plantejaran aquests arguments en la previsualització, prevista per al 16 de desembre a la seu del Tribunal de Comptes, a Madrid. És un tràmit previ a la celebració del judici, que encara no té data. La petició de les defenses arriba en ple debat sobre la proposta per a la modificació del delicte de malversació
Fiscalia els reclama 3,4 milions d’euros pels diners “malgastats” per organitzar el referèndum
En un altre ordre de coses, l’expresident Carles Puigdemont va demanar ahir a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que respecti la seua condició d’eurodiputat, i també la de Clara Ponsatí i la de Toni Comín, i que no projecti “cap ombra” sobre la legitimitat de la seua funció.El Mundo va publicar ahir que la dirigent italiana va afirmar en una visita a Barcelona que estava a punt de decidir la retirada de l’acta d’eurodiputat.
Metsola, tanmateix, va aclarir arran d’aquestes informacions que no ha pres cap decisió encara perquè espera conèixer la postura dels juristes de l’Eurocambra, després de confirmar la Junta Electoral Central que “no compleix” els requisits per ser acreditat.