El Congrés recolza el tercer pressupost de la legislatura de Sánchez amb majoria àmplia

El Congrés dels Diputats va aprovar ahir el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023. Ho va fer amb una majoria folgada gràcies al suport dels membres del Govern de coalició, ERC, PNB, Bildu, PDeCAT, Coalició Canària, Més País, Compromís i el Partit Regionalista de Cantàbria. En total, es van registrar 187 vots a favor, 156 en contra i una única abstenció.

El text, que ha incorporat més de 300 esmenes al seu pas pel Congrés, serà ara remès al Senat per completar la tramitació, amb la previsió que puguin entrar en vigor l’1 de gener. En cas de ser així, aquests serien els tercers pressupostos consecutius que tira endavant l’Executiu de Pedro Sánchez. Durant els últims dies, els comptes del 2023 han anat sumant suports a mesura que s’atansava la votació.

L’última formació a donar-hi el vistiplau de forma oficial va ser Esquerra, que a canvi va arrancar a la Moncloa la paralització de les obres en la Molt Alta Tensió (MAT) a Girona, el traspàs de quatre casernes abandonades de la Guàrdia Civil i 24 milions d’euros més per a salut bucodental. A això cal afegir l’acord que ERC i la Moncloa van firmar dimarts per al traspàs a la Generalitat de 900 milions d’euros per a obres en infraestructures “clau”. Malgrat que el sí dels seus tretze diputats no era ja essencial per aprovar els comptes –la majoria se situa en 174 vots a favor–, el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, va reivindicar els fruits de les negociacions i va assegurar que “fa molt de temps que vam dir que estàvem farts de militar exclusivament en la moral”.

“Ara volem militar en la utilitat”, va concloure.La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, va assenyalar que la seua formació ha aconseguit una pujada de les pensions no contributives del 15% i seguir limitant el preu dels lloguers, mentre que va defensar que la transferència de les competències de trànsit a Navarra (en detriment de la Guàrdia Civil) ja està recollida a la Constitució. En la mateixa línia, els diputats del PDeCAT i Més País Ferran Bel i Íñigo Errejón van valorar que els comptes serviran per acompanyar la ciutadania en un context marcat per la crisi i l’alça dels preus.En canvi, la diputada del PP Elvira Rodríguez va criticar que els pressupostos del 2023 “seran una hipoteca per als espanyols”. A més, va lamentar que no recullin els ingressos dels impostos temporals a la banca, energètiques i grans fortunes (vegeu el desglossament) ni les despeses del futur decret per fer front a les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna.La portaveu de Junts a la Cambra, Míriam Nogueras, va arremetre contra el Govern central per la falta d’execució de pressupostos anteriors a Catalunya, i el diputat de la CUP Albert Botran va criticar que els comptes del 2023 “no són redistributius” ni atenen l’emergència climàtica.Sánchez va celebrar l’aprovació dels comptes i va assegurar que “consoliden una estabilitat política” necessària per afrontar els “grans reptes” actuals.

En la mateixa línia, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va destacar fins i tot abans de la votació que “es tracta dels tercers pressupostos consecutius, una cosa que no ocorria des de fa deu anys”, i va considerar que el “Govern central ha aconseguit una estabilitat que molts governs anteriors amb més majories no havien aconseguit”.Gràcies als suports d’ERC, Bildu i el PNB, que a aquestes altures de legislatura ja s’han convertit en socis habituals de Sánchez, el Govern de coalició encara ara un final de legislatura més còmode.

Llum verda als impostos a bancs, energètiques i grans fortunes

El ple del Congrés va aprovar ahir els impostos temporals a la banca, les energètiques i les grans fortunes, que es recaptaran de manera extraordinària el 2023 i el 2024 amb càrrec als exercicis previs per fer front a l’actual context inflacionari.La votació dels gravàmens es va fer de forma nominal, com el PP havia demanat dimecres per a la votació de la supressió del delicte de sedició (vegeu la pàgina 23). Més País va demanar que la votació es fes a viva veu perquè “els ciutadans sàpiguen per a qui treballa cada diputat”.

Durant el ple del Congrés, el PSOE va justificar l’impost davant una dreta que “protegeix els interessos de la banca i les energètiques més que les mateixes banques i energètiques”, mentre que Partit P i Ciutadans van tornar a denunciar que el nou gravamen “ataca l’estalvi i danya la recuperació d’Espanya”.Malgrat el seu suport, ERC i Bildu van lamentar que els gravàmens queden curts i que haurien d’implantar-se amb caràcter permanent, si bé la formació basca va pactar durant la tramitació en comissió que d’aquí a dos anys es farà una avaluació per part del Govern central per decidir si es mantenen. També va acordar que les hisendes forals del País Basc i Navarra gestionin els gravàmens a la banca i a les energètiques, encara que en realitat no tenen cabuda ni en el concert basc ni en el conveni navarrès perquè no són figures tributàries sinó prestacions patrimonials en forma d’impost.D’altra banda, les energètiques només veuran gravada la seua activitat no regulada. A més, l’impost es limita al seu negoci a Espanya.

El text aprovat pel ple també inclou l’esmena per la qual es crea l’impost a les grans fortunes, que gravarà aquells patrimonis superiors a tres milions d’euros perquè no puguin quedar eximits per les bonificacions dels governs regionals. Aquest gravamen oscil·larà entre l’1,7 per cent i el 3,5 percent, segons marquin els trams de patrimoni.

Sis de cada deu euros aniran a política pública

Ssis de cada deu euros inclosos en els pressupostos de l’Estat del 2023 estan destinats a polítiques públiques, que inclouen aspectes com sanitat, l’atenció a la dependència o ajuts a l’habitatge.

Concretament, l’import dedicat a la despesa social ascendeix fins als 266.719 milions d’euros, 274.445 si s’inclouen els fons europeus. El gruix de la despesa tornarà a anar destinat a les pensions –un 11,4% més que l’anterior any–, que per llei hauran de pujar el 2023 conforme a l’Índex de Preus de Consum.