Les protestes a la Xina contra les restriccions desafien el poder de Xi

Les manifestacions registrades al llarg del cap de setmana en més d’una desena de ciutats de la Xina s’han convertit en un desafiament sense precedents per al president del gegant asiàtic, Xi Jinping, que veu ara perillar la seua estricta política de restriccions i confinaments per acabar amb el coronavirus. Des de Xangai fins a Pequín, milers de persones, sobretot joves estudiants universitaris, van decidir sortir al carrer per mostrar fermament la seua clara oposició a les mesures preses pel Govern, durament criticat per sotmetre la població a la coneguda política per erradicar el virus.La població exigeix ara més llibertats i ha arribat fins i tot a sol·licitar a Xi que abandoni el poder després de gairebé tres anys de tests en massa, durs confinaments i quarantenes obligatòries que impliquen un cost econòmic i humanitari.En el centre d’aquestes protestes es troba l’incendi registrat dissabte en un habitatge de la ciutat d’Ürümchi, a la regió occidental de Xinjiang, on van morir almenys deu persones per, suposadament, la lenta resposta dels Bombers precisament per les restriccions contra el coronavirus. La ciutat en qüestió portava sota quarantena més de cent dies.

Molts manifestants van assistir a les marxes amb folis en blanc, una qüestió que ha estat entesa com una protesta també contra la censura i la falta de llibertat d’expressió al gegant asiàtic.Encara que de moment no s’han registrat greus enfrontaments entre la policia i els manifestants, diverses organitzacions van denunciar fortes mesures contra periodistes, entre els quals es troba el britànic Edward Lawrence, que treballa per a la cadena de televisió BBC i va ser colpejat durant la seua detenció.La Xina es troba actualment registrant les seues xifres més altes de contagis per coronavirus des del començament de la pandèmia. Tan sols ahir dilluns, les autoritats sanitàries parlaven d’aproximadament 40.000 casos nous.Malgrat que es tracta de les protestes contra el règim més importants des de les de Tiananmen, el 1989, els experts no creuen que es produeixin divisions a la cúpula del Govern.