El Congrés rebutja les esmenes a la totalitat a la reforma per derogar la sedició
L'hemicicle del Congrés dels Diputats
La reforma per derogar el delicte de sedició agafa impuls després que aquest dijous la majoria del Congrés, amb els vots de PSOE, Unidas Podemos i els seus habituals aliats parlamentaris, hagin rebutjat les esmenes a la totalitat presentades al text, que seguirà el seu camí amb l’objectiu d’aprovar-se abans que acabi l’any. El ple de la Cambra Baixa ha tombat les esmenes de PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP a la proposta de canvi legal impulsada pel PSOE i Unidas Podemos, que busca convertir el delicte de sedició, en un de desordres públics agreujats amb una rebaixa de 15 a 5 anys de la pena màxima de sedició, i que en contempla 8 d’inhabilitació.
En una sessió extraordinària i només una setmana després que el Congrés aprovés de matinada tramitar la iniciativa, a l’hemicicle s’han tornat a sentir les mateixes crítiques de l’oposició a l’Executiu per un text que, en paraules del PP, s’ha fet "al dictat" dels polítics condemnats pel "procés". Però també han tornat els retrets de grups com la CUP i Junts per considerar que la proposta amenaça la protesta pacífica, un risc advertit per sindicats i Amnistia Internacional.
En un hemicicle gairebé buit i amb el grup blau del govern buit durant el debat, el diputat popular Carlos Rojas ha arribat a demanar sense èxit als diputats socialistes que trenquessin la disciplina de vot per donar suport a la seua esmena a la totalitat, que advoca per mantenir el delicte de sedició i castigar els referèndum il·legals. Rojas ha considerat que la reforma és una "esmena a la totalitat" a la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del "procés", i ha garantit que, quan el PP governi, "el delicte de sedició tornarà al Codi Penal, igual que la dignitat a la política".
El seu discurs no ha fet efecte en el PSOE, el portaveu del qual, Felipe Sicilia, ha tornat a acusar al PP d’"enfrontar a uns catalans contra d’altres" i de no haver entès "que Espanya és un país plural i divers", i ha defensat l’aposta dels socialistes pel "diàleg i l’acord". També des d’Unidas Podemos, el president del seu grup parlamentari, Jaume Asens, ha reivindicat una proposta que busca "arreglar el conflicte" davant un PP que va respondre amb "autoritarismes", "presó" i "cops de porra" a "un moviment pacífic que demanava respecte".
El portaveu de Vox, Javier Ortega Smith, directament ha suggerit als independentistes que "renunciïn a la nacionalitat espanyola" i demanin la de "Corea del Nord, Cuba o Veneçuela", i ha alertat de l’"efecte crida" que, segons la seua opinió, suposa aquesta llei per al sobiranisme català, en sintonia amb la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha assegurat que "el separatisme ho tornarà a intentar" i ha acusat el Govern espanyol de "posar-se de costat" dels qui van cometre "un cop d’Estat". Davant les crítiques d’alguns grups al text per posar en risc la mobilització pacífica, ERC ha llançat un missatge de calma en quedar "encara tota la tramitació legislativa" per millorar una iniciativa que considera un èxit per a l’independentisme. El seu portaveu, Carolina Telechea, ha deixat clar no obstant que el seu objectiu continua sent l’amnistia i l’autodeterminació, davant els retrets que li han arribat de Junts, que l’ha acusat d’"acceptar tot el que (Pedro) Sánchez els posa a sobre de la taula".
Superats els vetos, la proposició de llei passarà ara al tràmit de les esmenes parcials, moment en què ERC previsiblement aprofitarà per revifar el debat sobre la modificació del delicte de malversació, l’altre pel qual van ser condemnats els líders del "procés" i davant del qual els socis del govern de coalició guarden cautela.
La idea dels grups majoritaris és que tot això se substanciï ràpidament i pugui passar al seu debat i aprovació pel ple del Congrés en la setmana del 19 de desembre per a la seua remissió al Senat, on és possible que es culmini la tramitació exprés d’aquest canvi del Codi Penal abans que acabi el 2022.
