ERC proposa rebaixar les penes per malversació en els casos en què no hi hagi enriquiment personal

ERC ja ha registrat les esmenes a la reforma del Codi Penal per modificar el delicte de malversació. En una nota de premsa, els republicans expliquen aquest divendres que proposen rebaixar les penes de presó fins als tres anys en aquells casos en què no hi hagi ni enriquiment personal ni de tercers. El grup que a Madrid lidera Gabriel Rufián assegura que, amb aquestes esmenes, es podria retornar al model previ a la reforma del PP del 2015, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, i que set anys després afecta els condemnats per organitzar l'1-O. Els republicans també esmenen el delicte de desordres públics per eliminar el concepte d'"intimidació".

Així doncs, la proposta d'ERC implica rebaixar les penes si no hi ha un enriquiment propi o de tercers, de manera que es recuperaria -i exigiria- l'afany de lucre en el delicte de malversació. Ja era així des del 1995 fins al 2015, quan el PP va aplicar la seva reforma.

Ara mateix, el Codi Penal estableix penes de 2 a 6 anys de presó i de 6 a 10 anys d'inhabilitació per malversació. Les penes poden pujar fins als 8 anys de presó i a una inhabilitació absoluta de 10 a 20 anys si hi ha "un dany greu al servei públic" o el patrimoni afectat supera els 50.000 euros. No es fa cap distinció quan no hi ha un enriquiment personal.

Els republicans ara proposen diferenciar els casos en els quals no hi ha "ànim de lucre" personal. Així, si "una autoritat o funcionari públic destina el patrimoni públic a usos particulars aliens a la funció pública" s'exposaria a penes de presó d'entre sis mesos a tres anys, i una suspensió de feina o càrrec públic entre un i quatre anys, recull l'esmena registrada.

A més, per als delictes més greus de malversació amb ànim de lucre els republicans plantegen afegir que el supòsit de "greu dany al servei públic" s'apliqui quan "les coses malversades siguin de valor artístic, històric, cultural o científic; o si es tracta d'efectes destinats a alleujar alguna calamitat pública".

ERC defensa que són esmenes "quirúrgiques" per intentar evitar que el delicte de malversació s'utilitzi amb "finalitats polítiques i arbitràries contra l'independentisme". El grup republicà subratlla que "qualsevol passa que acosti a la desjudicialització i allunyi la capacitat repressiva de l'Estat és bona notícia" per a qualsevol moviment de protesta o dissidència política.

Desordres públics agreujats

ERC també ha afegit esmenes per modificar el delicte de desordres públics agreujats. Després que Junts, CUP, ANC i Òmnium -i diverses entitats i moviments socials- alertessin de la reforma d'aquest delicte per "atacar el dret a protesta", els de Rufián volen que el nou Codi Penal sigui més "garantista i democràtic".

En l'últim dia per presentar esmenes, ERC ha presentat una nova esmena que retoca la proposta inicial sobre el delicte d'ordres agreujats que preveu una pena d'entre sis mesos i tres anys de presó quan s'actuï amb el fi "d'atemptar contra la pau pública, s'executin actes de violència o intimidació" quan s'obstaculitzin vies públiques "causant un perill per a la vida o salut de les persones" o "envaint instal·lacions o edificis".

Per al tipus de desordres agreujats, els fets podrien comportar una pena màxima de cinc anys de presó si són perpetrats "per una multitud que, per nombre, organització i propòsit, siguin idònies per afectar greument l'ordre públic."

La nova esmena d'ERC presentada aquest divendres especifica que la intimidació hauria de ser de caràcter "greu" i que l'ocupació d'edificis també hauria de comportar un "perill per a la vida o per a la integritat física per a les persones" per ser considerada un delicte. També volen que es baixi la pena mínima pel tipus agreujat de 3 a 1 any, tot i que la màxima continuaria sent de 5 anys.

L'objectiu global d'ERC amb aquestes reformes és "avançar en la desjudicialització de la vida social i política i limitar les potencials arbitrarietats de l'Estat per perseguir i reprimir el moviment independentista".