Malversació, reforma en marxa

Els partits van esgotar ahir el termini per presentar les esmenes a la reforma del Codi Penal per introduir canvis en el delicte de malversació, i també en el de desordres públics agreujats, que haurà de substituir la sedició, i que es votaran la setmana que ve al Congrés. ERC va registrar la seua proposta amb l’objectiu d’evitar que la malversació s’utilitzi amb “una finalitat política i arbitrària contra l’independentisme” i, alhora, impedir també que la reforma s’utilitzi per rebaixar penes en casos de corrupció. La seua proposta passa per reduir les penes de presó fins a un màxim de tres anys en aquells casos en els quals no hi hagi ni enriquiment personal ni de tercers.

El grup que lidera Gabriel Rufián assegura que, amb aquestes esmenes, es podria tornar al model previ a la reforma del PP del 2015, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, i que afecta els condemnats per organitzar l’1- O. Així, aposta per recuperar –i exigir– l’ànim de lucre en el delicte de malversació.Aquest eventual canvi obligaria a revisar les condemnes per l’esmentat delicte, entre les quals les del procés, i els ERO, per analitzar si en les conductes sentenciades hi va haver aquesta intenció d’enriquiment. En aquest últim cas, ERC defensa que l’expresident d’Andalusia José Antonio Griñán, condemnat a sis anys de presó per prevaricació i malversació, no podria acollir-se als canvis en la reforma, ja que en aquest cas hi va haver benefici a tercers.

Entre els que es podrien veure beneficiats es troben la resta d’encausats per l’organització de l’1-O, com Carles Puigdemont. Però també més polítics acusats d’aquest delicte, com és el cas de l’exministre Jorge Fernández Díaz, assenyalat per utilitzar fons públics per espiar l’extresorer del PP Luis Bárcenas i d’organitzar falses acusacions contra dirigents independentistes en la coneguda com operació Catalunya.D’altra banda, els republicans també sol·liciten una modificació del delicte de desordres públics agreujats. Després que Junts, CUP, l’ANC, Òmnium i diverses entitats socials alertessin de la reforma d’aquest delicte per “atacar el dret a protesta”, els de Rufián proposen especificar que la intimidació hauria de ser de caràcter “greu” per ser considerada un delicte.

També volen que s’abaixi la pena mínima pel tipus agreujat de 3 a 1 any. La redacció actual de la llei preveu penes d’entre sis mesos i 3 anys de presó quan s’actuï a fi d’“atemptar contra la pau pública, s’executin actes de violència o intimidació”.PSOE i Podem també van acordar esmenes per preservar el dret dels manifestants. Tots dos van pactar remodelar l’article 557 bis del Codi Penal actual, introduït pel Partit Popular l’any 2015, que castiga amb penes de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos els qui ocupin establiments privats o públics sense permís del titular.

El canvi ha de servir, segons va defensar Podem, perquè només s’apliqui en el cas que es presenti violència i intimidació.Respecte a l’esmena d’ERC, el PSOE es va obrir a estudiar-la, però va avisar que no acceptarà “cap retrocés” en la lluita contra la corrupció i que “qualsevol ús irregular o arbitrari dels fons públics ha de ser sancionat”. Per la seua part, Podem va veure amb bons ulls la proposta, que elimina la “destrossa del Partit Popular”.

PSOE i Podem demanen tres anys per enriquiment il·lícit de càrrecs

Els grups del PSOE i de Podem han registrat conjuntament esmenes a la reforma del Codi Penal amb què es crearia el nou delicte d’enriquiment il·lícit per a càrrecs públics que no puguin justificar un increment de més de 250.000 euros en els seus béns.

Segons la Cadena SER, amb aquesta esmena s’introdueix un nou article 438 bis que estableix que, per un període de fins a cinc anys després de l’acompliment del càrrec, l’autoritat “que hagi obtingut un increment patrimonial o una cancel·lació d’obligacions o deutes per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats” serà “castigat amb penes de presó de sis mesos a tres anys, multa del tant al triple del benefici i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públics i per a l’exercici de sufragi passiu per temps d’entre dos a set anys” en el cas que es negués “obertament a donar el degut compliment als requeriments dels òrgans competents destinats a comprovar la seua justificació”. La reforma busca evitar casos com el de l’alcaldessa de Marbella, María Ángeles Muñoz, el patrimoni de la qual ascendeix a 12 milions d’euros després d’informar d’una “donació”.Segons l’opinió del portaveu socialista al Congrés, Patxi López, amb aquest canvi legal “Espanya se situarà entre els països més avançats en aquesta matèria, com França, Portugal o Luxemburg”, i va assegurar que no donarà suport a cap proposta que beneficiï els condemnats o processats per corrupció.Quan Pedro Sánchez va deixar la porta oberta a la revisió del delicte de malversació, hi va haver moltes veus del PSOE i també alguns socis parlamentaris que van alertar del risc que aquesta modificació es convertís en un colador per a corruptes. Molts socialistes van expressar en privat la seua incomoditat i aquesta proposta podria apaivagar almenys en part les crítiques que ha suscitat entre les seues pròpies files.

Més penes contra empresaris que incompleixin els drets laborals

Els grups del PSOE i d’Unides Podem han proposat castigar amb fins a sis anys de presó, i multa de sis a dotze mesos, empresaris que perpetrin incompliments reiterats o suprimeixin de forma habitual els drets laborals o les condicions de treball pactades, tant en els contractes com en els convenis.Així ho recull una de les esmenes conjuntes presentades al projecte de llei per tal de derogar el delicte de sedició i reemplaçar-lo pel de desordres públics agreujats, incloent també un nou punt en l’article 311 del Codi Penal que estableix supòsits de delicte contra els drets laborals dels treballadors.