Amnistia Internacional acusa Espanya i el Marroc de crims en la tragèdia de Melilla

Amnistia Internacional (AI) sosté que les forces de seguretat marroquines i espanyoles desplegades per impedir el salt a la tanca de Melilla el 24 de juny en el qual en van morir, segons aquesta entitat, almenys 37 subsaharians, van cometre crims contra el dret internacional com l’omissió de l’auxili mèdic als ferits, homicidis, tortures o expulsions col·lectives.

És la principal conclusió que l’entitat plasma en un informe presentat aquest dimarts a Madrid en una roda de premsa en la qual el director d’AI a Espanya, Esteban Beltrán, ha dit que el Govern espanyol "sembla que ha provat d’encobrir els fets": no ha iniciat una investigació d’ofici, col·labora "de mala gana" amb la Fiscalia, "ha exonerat" les forces de seguretat i ha mentit.

Quan estan a prop de complir-se sis mesos de la tragèdia, el document, elaborat amb declaracions de testimonis i supervivents, així com imatges i altres indicis examinats des d’aquell dia i fins octubre, denuncia un "ús generalitzat de força il·legítima per les forces de seguretat marroquines i espanyoles" fins i tot després que els migrants estiguessin sota control policial. Conclou que tant els agents marroquins com espanyols van utilitzar porres, pilotes de goma i de forma reiterada gas lacrimogen, a més de clavar cops i puntades de peu a persones que ja estaven immobilitzades "en un espai tancat del qual no tenien manera d’escapar".

LA PRIORITAT VA SER EL TRASLLAT DE CADÀVERS, NO dELS FERITS

Juntament amb aquesta força "il·legítima" denuncia que ni la policia marroquina ni l’espanyola no van garantir l’atenció mèdica d’emergència als ferits, que van quedar "a ple sol durant vuit hores sense que se’ls prestessin primers auxilis bàsics". El Marroc "va prioritzar" el trasllat de cadàvers i el seu personal mèdic no va ajudar els ferits fins gairebé dos hores després de reprimir el salt, en tant que la policia espanyola no va permetre l’accés de la Creu Roja ni durant l’intent d’entrar ni després.

"Les autoritats espanyoles no van ajudar de cap manera a les persones ferides que van quedar al terra en territori espanyol una vegada conclosa l’operació policial, per la qual cosa van violar els seus drets de múltiples formes, inclòs el seu dret a atenció médica ràpida i adequada i a no patir tortura i altres maltractaments", insisteix AI.  Una omissió d’ajuda que no només va manifestar "crueltat" sinó l’incompliment per Espanya i el Marroc de la seua "obligació de protegir el dret a la vida" d’aquestes persones i que juntament amb la violència feta servir "va contribuir a les seues morts i lesions, si és que directament no les va causar".

ALMENYS 77 DESAPAREGUTS I EXPULSIONS COL·LECTIVES FORÇOSES

Amnistia posa el focus també en les denúncies de familiars i amics de 77 persones de les quals no sap res des del 24 de juny sense que les autoritats marroquines hagin investigat i, fins i tot, hagin negat a l’ONG buscar aquests migrants o examinar cadàvers. Admet que l’Associació marroquina de Drets Humans va visitar el dipòsit de cadàvers de Nador el 25 de juny, però no va poder examinar els cossos ni anar al cementiri.

Segons l’informe, les autoritats d’ambdós països van mostrar "un menyspreu absolut" al dret internacional en practicar "expulsions col·lectives" d’almenys 470 persones. En aquest sentit, destaquen que un dels entrevistats va relatar que els agents espanyols van obligar persones ferides a travessar de nou la frontera "encara que estaven sagnant o amb ferides obertes".

Un sudanès de 17 anys va assegurar que la policia marroquina el va portar a presó la nit del 24 de juny abans que se'l portessin per la força amb autobús i altres joves van explicar que van ser dispersats per tot Marroc, alguns a més d’1.000 quilòmetres de Nador.

SIS MESOS DESPRÉS NI EL MARROC NI ESPANYA NO RETEN COMPTES DE LA TRAGÈDIA

Sis mesos després, resulta "evident" per a Amnistia que la transparència i la rendició de comptes estan "radicalment absents": ni un sol funcionari, marroquí o espanyol, ha comparegut davant de la justícia per les violacions de drets humans que van provocar "la mort, la desaparició i les lesions causades a tantes persones". Retreu que en el moment de redactar aquest informe, cap país no ha fet públiques les conclusions de les seues indagacions per aclarir els fets ni les mesures que s’adoptaran per impedir que tornin a passar, i els reclama "investigacions independents i imparcials" per posar a disposició de la justícia als agents responsables.

En aquest sentit, Beltrán no ha volgut "prendre posició" sobre si el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha de dimitir, encara que ha demanat al Govern que deixi de "negar una cosa que la resta de la comunitat internacional i nacional està dient perquè hi va haver tortures, ús excessiu de la força i homicidis il·legítims." Sobre la investigació de la Fiscalia, que ha de decidir abans que finalitzi l’any si continua amb les seues indagacions, Beltrán ha afirmat que si el ministeri públic no segueix endavant "hi ha un risc enorme" que aquests fets crims quedin impunes.

Segons la secretaria general d’AI, Agnès Callamard, la "força il·legítima" feta servir a Melilla ha deixat "una taca indeleble" en les forces de seguretat marroquines i espanyoles i en els qui impulsen "polítiques migratòries racistes", i ha demanat a les autoritats europees que "examinin i condicionin" el seu finançament al Marroc per a la gestió de fronteres al compliment de les obligacions en matèria de drets humans.