Primer aval del Congrés a la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació

La Comissió de Justícia del Congrés va aprovar ahir la reforma que elimina el delicte de sedició del Codi Penal i el converteix en un de desordres públics agreujats i que rebaixa a quatre anys la pena màxima del de malversació quan no existeixi ànim de lucre, com van acordar dilluns PSOE i ERC. El text va rebre dinous vots a favor, els dels socialistes, republicans, Podem, i el PNB; disset en contra i una abstenció, de Bildu. Els vots negatius van ser, d’una banda, del PP, Vox i Cs, que van acusar el Govern central de rendir-se a l’independentisme per mantenir-se a La Moncloa, i, d’altra banda, de Junts i la CUP, que van carregar contra ERC per “haver acceptat, que l’1-O va ser un delicte”.

El text, que es votarà demà al Congrés dels Diputats per passar al Senat i poder ser aprovat definitivament abans de finals d’any, inclou també canvis en el sistema de majories del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per elegir els magistrats del Constitucional (TC) i sortejar l’actual bloqueig. A més, la reforma s’ha aprofitat per introduir un delicte d’enriquiment il·lícit i canvis en matèria laboral, al castigar amb presó, per exemple, contractar falsos autònoms. Malgrat l’acord, encara hi ha discrepàncies sobre l’abast del canvi en la malversació.

ERC defensa que aquesta afectarà de forma favorable els encausats pel procés, encara que el portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, va assegurar que “no es va negociar pensant en ells” sinó en “fets futurs”. La Generalitat, per la seua banda, va celebrar que farà “més difícil” que la justícia pugui “perseguir i castigar” l’independentisme, encara que va admetre que aquesta no és la reforma que haurien impulsat ells. Al seu torn, el ministre a la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar que cap dels actes relacionats amb l’1-O seran despenalitzats amb la nova normativa.

Per la seua part, els experts van afirmar que tot dependrà de la interpretació que facin els jutges del nou Codi Penal, que hauran de perfilar conceptes com l’ànim de lucre o els “usos privats”, encara que coincideixen que reduirà les penes de presó i inhabilitació del procés.

La reforma es vota demà al Congrés i passarà al Senat per a l’aprovació definitiva abans del 2023

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va revelar ahir que el partit ha mantingut els últims dies contacte amb els grups minoritaris del Congrés per “saber la seua opinió d’una possible moció de censura” contra Pedro Sánchez i gairebé tots els van traslladar que no la recolzarien, tret dels dos diputats d’UPN i el parlamentari de Fòrum Astúries. Així mateix, tot i que va deixar clar que no donaria suport a Santiago Abascal com a candidat a la Presidència del Govern, no va tancar la porta a una possible abstenció si aquesta iniciativa es registra amb un altre candidat. Vox, per la seua part, va confirmar que presentarà en solitari la moció de censura contra Sánchez si no aconsegueix obtenir el suport d’altres partits.

Segons la formació ultra, no n’hi ha prou amb demanar l’avançament electoral com fa Feijóo, sinó que cal adoptar “totes les mesures democràtiques” contra Sánchez. La Comissió de Justícia del Congrés va aprovar ahir una esmena a la reforma del Codi Penal que elimina la sedició presentada per PSOE i Podem, amb la qual intenten aclarir l’aplicació de la llei del “només sí és sí” per intentar limitar les rebaixes de condemnes a agressors sexuals. El text, afegit a l’exposició de motius de la reforma del Codi Penal, recorda que encara és vigent la disposició transitòria que estableix que no es rebaixaran penes prèvies a una nova llei quan aquestes estiguin dins del rang de condemnes que fixa la nova norma.

L’esmena, avalada amb els vots de la coalició de govern i l’abstenció del PNB, ERC i Bildu, no al·ludeix directament a la llei de garantia de la llibertat sexual ni el degoteig de rebaixes de condemnes a delinqüents sexuals després de la seua entrada en vigor. Tanmateix, fixa les condicions en el fet que s’ha de donar el dret transitori, és a dir, què ocorre amb les sentències prèvies a una nova llei o modificació legal. Així, s’intenta donar resposta a la diferència de criteris entre la Fiscalia, que advoca per no rebaixar les penes, i el Tribunal Suprem, que defensa estudiar “cas a cas” una possible rebaixa de condemnes, i la majoria d’audiències provincials, que opten per això últim.

García-Page: “No es pot pactar amb el delinqüent la seua condemna”El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, es va mostrar ahir dimarts “molt contrari” a l’acord entre PSOE i ERC per eliminar el delicte de sedició i rebaixar el de malversació i va assenyalar en aquest sentit que “no és tolerable pactar amb els delinqüents la seua pròpia condemna” i que el Codi Penal no es pot fer “a la mesura dels culpables”.Pel seu costat, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, va respondre a Page que “un Govern valent no s’oculta, s’enfronta als problemes”, i tant el Partit Popular com Ciutadans van aprofitar l’ocasió per desafiar els socialistes manxecs a passar de les paraules als fets i no avalar la reforma del Codi Penal.El malestar i els dubtes en el si del PSOE sobre el suport a la reforma del delicte de malversació segueixen latents, i més encara després que Esquerra hagi fet un pas més al plantejar un referèndum pactat amb l’Estat sobre la independència (més informació pàgina 20).