El TC admet a tràmit el recurs del PP i ara decidirà si suspèn la reforma judicial de Sánchez

El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dilluns per sis vots a cinc admetre a tràmit el recurs del PP contra la tramitació de la reforma judicial del govern espanyol inclosa dins de la reforma del Codi Penal. El sector conservador ha imposat la seva majoria en aquesta primera votació després de cinc hores de debat, i el TC aborda ara la qüestió nuclear del ple: les mesures cautelaríssimes reclamades pel PP que, entre altres, demanen la suspensió immediata del debat i votació de la llei al Senat. Els magistrats també han rebutjat per sis vots a cinc les recusacions del PSOE i Podem contra el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el també conservador Antonio Narváez.

Els magistrats conservadors han obert la porta al recurs del PP i han marcat un ordre de deliberacions que afavoreix els interessos del partit d'Alberto Núñez Feijóo. Primer han acordat per set vots a cinc traspassar la qüestió de la Secció Segona al Ple. Això és important perquè a la Secció Segona la majoria és progressista (empat de tres progressistes, tres conservadors i el vot de qualitat del president progressista Antonio Xiol), mentre que al ple la majoria és conservadora.

El segon punt era l'admissió a tràmit, i el tercer –que ara es debat- són les mesures que reclamen els populars, és a dir, la suspensió de la tramitació de la llei. Prèviament també han rebutjat –amb els vots dels mateixos afectats, que no s'han volgut absentar de la votació- les recusacions que el PSOE i Podem han presentat contra el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el també conservador Antonio Narváez.

Ara els magistrats debaten sobre les cautelaríssimes. Una encara hipotètica suspensió de la reforma judicial obriria incògnites sobre el conjunt de la reforma del Codi Penal. El Senat tindria la possibilitat de mantenir el debat i votació de dijous que ve –fet que els suposaria un enfrontament directe amb el TC-; suspendre el conjunt de la tramitació de la reforma a l'espera d'una decisió definitiva del TC, o introduir esmenes al text de la reforma del Codi Penal per eliminar les parts que fan referència a la reforma judicial suspesa.

De fet, aquest dimarts es reuneix la ponència de la Comissió de Justícia del Senat amb la mirada posada en la decisió del TC i els seus efectes sobre les dues esmenes impugnades. Les esmenes plantegen una rebaixa de la majoria necessària perquè el Consell General del Poder Judicial elegeixi els dos magistrats del TC que li pertoquen.

Fins ara calien 3/5 parts dels vocals, un percentatge que permet al PP mantenir el bloqueig de la renovació, i amb la reforma s'elegirien simplement els dos més votats. També eliminaven la capacitat del Tribunal Constitucional de considerar com a no idonis els magistrats del TC designats pel govern espanyol.

Tot plegat a 24 hores d'un nou ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que podria desllorigar part de la situació. Els vocals han de votar els dos candidats (un de progressista i un de conservador) que han d'ocupar cadires al Tribunal Constitucional.

El sector conservador aprofita que el sistema actual de designació encara marca una majoria de 3/5 per intentar que els progressistes acabin acceptant la substitució del seu candidat actual, José Manuel Bandrés, pel també progressista Pablo Lucas. El motiu és que Bandrés –contràriament a Lucas- seria propici votar a favor de la presidència del TC del progressista Cándido Conde-Pumpido, i no d'altres opcions preferides per la dreta com podria ser la magistrada Maria Luisa Balaguer.

El sector conservador del CGPJ va demanar aquest ple per poder designar els magistrats abans que entri en vigor la reforma del Codi Penal, perquè el canvi de sistema permetrà que siguin designats els dos candidats més votats, i per tant Bandrés –i no Lucas- ocuparia una cadira al TC.