El TC frena la reforma judicial del Govern central en una decisió inèdita en 40 anys de democràcia

El ple del Tribunal Constitucional (TC) va acordar ahir suspendre de forma urgent la tramitació parlamentària, ja al Senat, de les dos esmenes per les quals es modifica el sistema d’elecció i arribada dels dos candidats a l’alt tribunal que nomena el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), admetent així les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel PP contra aquestes esmenes. La majoria de magistrats conservadors del tribunal de garanties va entendre que l’avenç de la tramitació parlamentària vulnera els drets dels populars, que al·legaven que aquestes mesures els priven de representar els seus votants. El TC donarà a conèixer previsiblement avui la interlocutòria i es podrà conèixer l’abast de les mesures cautelaríssimes.

Aquesta és una situació inèdita que pot desencadenar una crisi institucional sense precedents a l’Estat, ja que en els seus més de 40 anys d’història el Constitucional mai abans havia frenat un debat a les Corts Generals.

En cas d’haver prosperat les recusacions, els jutges progressistes s’haurien imposat

El PP aconsegueix a l’Alt Tribunal paralitzar un debat a les Corts Generals per primera vegada

Els presidents de les Corts i la Moncloa acaten la decisió però alerten de les conseqüències

El tribunal va fer aquest pas després que les esmenes fossin aprovades al Congrés dijous en el marc de la reforma del Codi Penal. Malgrat que aquestes ja havien superat el tràmit parlamentari a la Cambra Baixa, encara quedava el Senat, on estava previst que quedessin igualment aprovades aquest dijous. Ara, el secretari de Justícia del Ple, Alfonso Pérez Camino, haurà d’entregar personalment a la Cambra Alta la decisió adoptada pel tribunal.Els onze magistrats del TC van iniciar el seu conclave intern a les 10.00 hores, però les decisions de pes no van arribar fins a les 19.30, quan van acordar admetre a tràmit el recurs del PP.

El tribunal de garanties, absolutament dividit, va rebutjar també per sis vots –els de la majoria conservadora– a cinc –els de la minoria progressista– les recusacions reclamades per PSOE i Podem contra el president del tribunal, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez. Ambdós, amb el seu mandat caducat, van votar en contra de la seua pròpia recusació. D’aquesta manera, l’allau d’escrits de Podem i PSOE oposant-se a qualsevol mesura que afectés el tràmit legislatiu no va aconseguir canviar la posició de l’ala conservadora, que tan sols va acceptar la seua personació en el procediment.

Ambdós formacions havien considerat que tant Trevijano com Narváez tenien “interès directe” a paralitzar aquesta reforma perquè serien reemplaçats pels candidats nominats per la Moncloa si hagués tirat endavant la modificació plantejada. En cas que hagués tirat endavant la votació per apartar tots dos, els magistrats progressistes haurien revertit les majories i rebutjat les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel PP. Els magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido, Ramón Sáez, María Luisa Balaguer i Inmaculada Montalbán han anunciat un vot particular.El ple del Tribunal Constitucional ja es va reunir dijous passat, però Trevijano va accedir a ajornar-ho després que els cinc magistrats progressistes amenacessin d’anar-se’n si no se’ls donava més temps per estudiar el cas, de gran “complexitat” i que havien conegut tot just 24 hores abans.

Si haguessin marxat, haurien impedit el quòrum d’almenys vuit magistrats que s’exigeix perquè el ple quedi constituït.

“S’obre una crisi institucional sense precedents”

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i del Senat, Ander Gil, van anunciar ahir a la nit que acataran la decisió del Tribunal Constitucional però amb una clara advertència: “S’obre una crisi institucional sense precedents en la nostra democràcia.” El Govern de l’Estat va assegurar que, per lleialtat institucional, cal acatar la decisió malgrat considerar que és “d’una gravetat màxima” i adoptada mitjançant un procediment “insòlit”. “Com més aviat millor esperem ser sentits i presentar en el tribunal els nostres arguments per defensar l’autonomia parlamentària”, va dir Batet.

“En 44 anys de democràcia mai no s’havia desposseït a les Corts de la seua facultat de legislar. La seua inviolabilitat queda, d’aquesta manera, seriosament compromesa”, va afirmar Gil.La portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, va mostrar la “perplexitat” del seu partit i va culpar el PP d’un “conflicte de màxima gravetat”. El president del grup parlamentari de Podem al Congrés, Jaume Asens, va titllar de “cop consumat” la decisió del TC i d’“actitud sediciosa” l’actuació dels jutges amb el mandat caducat.El president Pere Aragonès, pel seu costat, va acusar la “dreta espanyolista” de segrestar les institucions i va reclamar una agenda “valenta i progressista”.

Els populars asseguren que “ha triomfat” l’Estat de Dret

El PP va assegurar ahir que l’Estat de Dret “ha triomfat” i va reclamar al Govern de Pedro Sánchez que acati la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre de forma urgent la tramitació parlamentària, ja al Senat, de les dos esmenes per les quals es modifica el sistema d’elecció i arribada dels dos candidats al TC que nomena el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Segons l’opinió del principal partit de l’oposició, la Justícia va venir a dir “que no tot val en la política”, que el Govern central s’ha saltat “totes les línies roges” i que “aquest tipus d’excessos no es pot permetre en un Estat democràtic”.El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar Sánchez de posar en “joc els fonaments de la democràcia” amb unes mesures que “no són legítimes” i que han comportat a una “deriva” de què, segons el seu parer, s’“avergonyeix” el mateix Executiu espanyol.En un altre ordre de coses, Junts ha proposat que el Parlament censuri la modificació del delicte de desordres públics agreujats pactat entre PSOE i ERC en el marc de la reforma del Codi Penal. Ho ha fet en una moció que es votarà dijous.