El TJUE dona la raó a l'Eurocambra en la seua decisió de declarar vacant l'escó de Junqueras

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha desestimat aquest dijous el recurs de cassació presentat per la defensa del líder d’ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, contra la decisió del llavors president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, de declarar vacant el seu escó com a eurodiputat.

La Justícia europea avala així la primera decisió del Tribunal General de la UE que ja va considerar inadmissible un primer recurs de Junqueras el desembre del 2020 en concloure que Sassoli no va fer més que transmetre la resta de l’Eurocambra informació sobre una situació jurídica preexistent, derivada exclusivament de les decisions de les autoritats espanyoles.

A més, la sentència reitera que el procediment electoral continua regint-se pel Dret nacional no només referent a les normes de votació i atribució de mandats, sinó també referent a l’elegibilitat dels membres de l’Eurocambra.

Junqueras va ser elegit eurodiputat en les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019, però, en no obtenir permís per acudir a jurar o prometre acatar la Constitució espanyola com exigeix la normativa nacional, el seu escó va ser declarat vacant per la Junta Electoral Central.

En la sessió plenària de gener de 2020, el president de l’Eurocambra va informar la resta de la Cambra de l’elecció de Junqueras com a eurodiputat a efectes del 2 de juliol del 2019 però també que el seu escó quedava vacant a partir del 3 de gener de 2020, com a conseqüència que el Tribunal Suprem estimés que el líder independentista no gaudia d’immunitat parlamentària en virtut del Dret nacional i per tant no era procedent autoritzar el seu desplaçament ni acordar la seua llibertat.

En aquest context, el Tribunal amb seu a Luxemburg raona que el Tribunal General no va cometre un error en considerar el Dret nacional com a base jurídica de la decisió de l’Eurocambra de 13 de gener de 2020 i aclareix que l’expiració del mandat de diputat europeu com a conseqüència d’una condemna penal a Espanya constitueix un cas d’"anul·lació de mandat" i no una "incompatibilitat", ja que no resulta de l’incompliment de la prohibició d’acumular determinades funcions.

Pel que fa al marge d’apreciació que disposa el Parlament Europeu sobre les conseqüències d’una anul·lació de mandat que té el seu origen en la llei nacional, el TJUE insisteix en què la institució europea simplement serà informat per les autoritats nacionals de l’expiració del mandat en aplicació d’aquest Dret.