El Senat aprova la reforma de la sedició i la malversació amb el focus posat en el TC

La reforma exprés del Codi Penal del Govern espanyol, que deroga la sedició i rebaixa les penes per malversació quan no hi ha ànim de lucre personal, va rebre ahir l’aval definitiu del Senat. El ple de la Cambra Alta va estar marcat per la intervenció del Tribunal Constitucional (TC), que dimecres va ratificar la seua decisió i va obligar a retallar el text de la proposició de llei per la suspensió de dos esmenes introduïdes pels partits del Govern per desbloquejar la renovació del mateix tribunal. Després de rebutjar-se els vetos de PP, Vox, Cs, Junts i UPN, els 140 senadors de PSOE, ERC, Bildu, PNB i Més Mallorca hi van votar a favor, 118 en contra i tres es van abstenir davant d’una reforma que gira entorn dels dos delictes pels quals van ser condemnats els líders del procés.

Concretament, converteix la sedició en un delicte de desordres públics agreujats –amb una pena màxima de cinc anys davant els quinze actuals– i redueix a quatre anys el càstig màxim per a la malversació sense ànim de lucre personal.Per ordre del Constitucional, van quedar fora els apartats amb els quals PSOE i Podem volien reformar el sistema d’elecció dels jutges de la cúpula judicial per desbloquejar la renovació d’aquest tribunal, cosa que va impossibilitar “el ple exercici de les legítimes facultats del Senat”, segons el president de la Cambra, Ander Gil.El portaveu del PP a la Cambra Alta, Javier Maroto, va acusar el president del Govern central, Pedro Sánchez, d’“estafar” la societat i de modificar el Codi Penal perquè el president d’ERC, Oriol Junqueras, “pugui ser candidat” en unes eleccions i que els processats per l’1-O “no tinguin problemes amb la justícia i continuïn donant suport a Pedro Sánchez”. Abans de la votació, Maroto havia fet una crida als senadors socialistes a rebel·lar-se.El socialista José María Oleaga va afirmar que la reforma del Codi Penal busca propiciar el retrobament amb Catalunya i va acusar el PP d’incomplir la Constitució bloquejant les institucions. També va assenyalar que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, és com un “boxejador deixat fora de combat”, és incapaç de comprendre que la democràcia consisteix a “acceptar el que diuen les urnes”.

Per la seua part, la senadora d’ERC Mirella Cortès va assenyalar que PSOE i Podem estan patint ara el que els independentistes van viure el 2017, i des de Junts, Josep María Cervera va assenyalar que la “interferència” del Constitucional en les funcions pròpies de les Corts Generals “confirma que Espanya dista molt de ser una Democràcia plena”.

Converteix la sedició en desordres públics agreujats i redueix les penes per malversació

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar ahir celebrar un ple extraordinari dimarts vinent per intentar, per segona vegada en set dies, nomenar els seus dos candidats per al Tribunal Constitucional (TC) amb un canvi en els magistrats proposats pels vocals conservadors. Aquests van proposar als magistrats del Tribunal Suprem (TS) César Tolosa i María Luisa Segoviano, aquesta última en lloc de Pablo Lucas, i sense saber encara si els progressistes mantindran o no José Manuel Bandrés, l’elecció del qual condiciona el procediment. Amb aquest moviment, els vocals conservadors busquen resoldre la qüestió dels nomenaments al TC abans que la reforma ideada pel Govern espanyol –ara paralitzada però que podria tramitar-se per un altre curs parlamentari fins que quedi aprovada l’any que ve– es consumi.

L’esmentada reforma canviarà el sistema de votació dels jutges, i previsiblement s’escolliria un vocal de cada bloc. El debat i la votació de la reforma del Codi Penal al Senat va tornar a posar ahir en evidència les diferències entre ERC i Junts, antics socis de Govern. La portaveu dels republicans a la Cambra Alta, Mirella Cortès, va afirmar davant dels senadors juntaires que la “falta d’acompanyament d’una part significativa de l’independentisme” en la negociació de les mesures implementades “no reforça la posició negociadora de Catalunya”.

“Si totes les formacions estiguessin acompanyant, els resultats serien molt millors”, va remarcar, abans de retreure que “la crítica contínua sense proposta porta a un cul-de-sac”. Des de Junts, Josep Maria Cervera va mostrar el seu rebuig de la reforma penal i va retreure als republicans que s’hagin convertit en socis habituals del Govern espanyol. “El seu líder a la capital espanyola, aquell que va venir per a divuit mesos, va dir ahir que no fallarà Espanya”, va afirmar, referint-se al portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que dimecres havia dit que donarien suport a la reforma judicial del Govern central.D’altra banda, el ple del Parlament va tombar ahir dijous una moció de Junts que tenia per intenció que la Cambra constatés que la modificació del Codi Penal, que inclou la contrapartida dels desordres públics agreujats, restringeix “el dret fonamental de manifestació i reunió”.

Només els grups de Junts i la CUP van votar-hi a favor.

El president veu Núñez Feijóo “mimetitzat” amb Ayuso i Casado

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va carregar ahir contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va acusar d’estar “mimetitzat” amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l’anterior dirigent popular, Pablo Casado. En una conversa informal amb periodistes a La Moncloa, va considerar a més que té una visió “restrictiva” de la democràcia –per l’estratègia de bloqueig que segons el seu parer ha seguit al Poder Judicial i al Tribunal Constitucional–, i va assegurar que està en una dinàmica similar a la de l’expresident dels EUA, Donald Trump.Per la seua part, Feijóo va assegurar, després d’aprovar-se la llei que deroga el delicte de sedició i rebaixa el de malversació, que el cap de l’Executiu és un “frau” per als seus propis electors per fer “just el contrari del que va prometre per ser elegit president”.

També es va comprometre a “revertir” aquesta reforma si arriba al poder en les pròximes eleccions.