La llei que elimina la sedició i modifica la malversació, en vigor el 12 gener

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest divendres la llei orgànica aprovada aquest dijous definitivament pel Senat amb la qual s’elimina del Codi Penal el delicte de sedició i es modifica el de malversació, una norma que entrarà en vigor als 20 dies de la seua publicació al diari de lleis, és a dir, el proper 12 de gener. Es tracta de la Llei Orgànica 14/2022, de 22 de desembre, de transposició de directives europees i altres disposicions per a l’adaptació de la legislació penal a l’ordenament de la Unió Europea, i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d’armes de doble ús.

La norma aprovada deriva de la proposició de llei que van impulsar PSOE i Unides Podem, i que s’ha tramitat al Congrés i Senat en tot just sis setmanes i tenia com a objecte principal suprimir el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els líders independentistes del 'procés', per substituir-lo per un nou tipus denominat desordres públics agreujats, encara que també es van afegir altres mesures com l’agreujament de condemna per ocultació de cadàver.

Quan va arribar el moment de presentar esmenes a l’articulat al Congrés, el PSOE i Unides Podem van introduir altres assumptes com un nou delicte d’enriquiment lícit, al mateix temps que van pactar amb ERC una modificació de les penes per malversació: quan hi hagi ànim de lucre, mantenint les penes actuals (de 2 a 12 de presó i 6 a 20 d’inhabilitació); i dos tipus nous: un sense ànim de lucre per a "usos privats" (de 6 mesos a 3 anys de presó i inhabilitació d’1 a 4 anys) i un altre per quan el malversat va a una finalitat diferent al previst (d’1 a 4 anys de presó i 2 a 6 d’inhabilitació).

El Ple del Senat va aprovar aquest dijous de forma definitiva la proposició de llei, però sense les esmenes que buscaven reformar el sistema d’elecció i arribada dels dos candidats al Tribunal Constitucional que han de ser nomenats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ja que la cort de garanties les va suspendre. La reforma del Codi Penal va tirar endavant a la Cambra Alta amb la majoria que sumen PSOE, ERC, Bildu, PNB i Més per Mallorca. La van rebutjar PP, Vox, Ciutadans, UPN, Junts, PRC, Coalició Canària, Teruel Existe, PAR i els dos parlamentaris independents. Per la seua part, Más Madrid, Geroa Bai i Compromís van optar per abstenir-se. Els grups que sustenten el Govern espanyol –Unides Podem no té representació al Senat– també van rebutjar els cinc vetos presentats a la proposició de llei i totes les esmenes parcials a la Cambra Alta.

Abans, al Congrés van secundar la reforma els socis de coalició de govern més ERC, PNB, PDeCAT, Más País i Bildu, malgrat que la coalició abertzale havia optat per abstenir-se durant el tràmit en la Comissió de Justícia. En el Ple, l’única abstenció va portar la firma del diputat de Compromís, Joan Baldoví, que havia expressat els seus dubtes davant dels canvis en el delicte de malversació perquè tem que pugui beneficiar condemnats per corrupció. Van votar en contra Junts, la CUP, Coalició Canària, BNG, Fòrum Astúries, Navarra Suma, Teruel Existe, el Partit Regionalista de Cantàbria, Vox i la diputada del PP Valentina Martínez. Per la seua part, PP i Ciutadans van decidir no participar en la votació. Aquesta proposició de llei incloïa també una de les reivindicacions històriques de l’Advocacia Espanyola, que el període vacacional nadalenc fos inhàbil per als jutjats i tribunals. Aquesta reforma afecta la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i ja ha entrat en vigor, per la qual cosa no haurà d’esperar fins el 2023.