El TC va frenar la reforma al·legant que el Congrés no és “immune” al seu control

El Tribunal Constitucional (TC) va frenar la setmana passada la tramitació parlamentària dels canvis impulsats pel Govern en el mode d’elecció dels seus jutges, al considerar que el poder legislatiu no està “exempt o alliberat de subordinació a la Constitució” i que correspon a la mateixa cort de garanties “vetllar perquè respecti els límits de la Carta Magna”. Així figura a la interlocutòria en la qual, per majoria de 6 a 5 dels magistrats –el bloc conservador contra el progressista–, va paralitzar de manera cautelaríssima i a petició del PP la tramitació de dos esmenes que pretenien modificar el sistema d’elecció del tribunal. La resolució subratlla el paper del Constitucional com a “intèrpret suprem de la Constitució”, “independent” als altres poders, també el legislatiu, i “garant últim” del seu equilibri, incloent la possibilitat de “limitar la capacitat d’actuació del legislador quan aquest superi els marges constitucionals”.

Així, explica que, en cas “de prosseguir la tramitació parlamentària” sense retirar-se les esmenes, la vulneració de drets denunciada pels diputats populars “esdevindria irreversible, ja que aquesta lesió s’hauria consumat” i l’empara no tindria efectes. Així les coses, el Constitucional considera que la vulneració de drets adduïda pel PP no manca de versemblança, ja que hi ha d’haver una “correlació material” entre una esmena i el text que modifica. En aquest cas, es tractava d’esmenes a la reforma del Codi Penal, que introduïen canvis a les lleis orgàniques del TC i del Consell General del Poder Judicial.La interlocutòria, a més, rebutja la recusació presentada per Podem contra els magistrats Pedro González-Trevijano, i Antonio Narváez –tots dos amb el mandat caducat– negant que tinguin “interès directe o indirecte” en el recurs.El vot particular dels magistrats Cándido Conde Pumpido, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez Valcárcel, per la seua banda, afirmen que la “insòlita” decisió de frenar la tramitació parlamentària de dos esmenes que afectaven el mateix Constitucional suposa una “interferència sense precedents en la funció legislativa” que va dividir en dos blocs el tribunal, cosa que trasllada als ciutadans una imatge de “seguidisme” del “conflicte polític partidista”.

A més a més, discrepen del fet que González-Trevijano i Narváez no s’abstinguessin del debat al quedar qüestionada la seua imparcialitat, ja que la suspensió de les esmenes “té incidència directa” sobre el seu “mandat caducat”. També van discrepar el vicepresident, Juan Antonio Xiol, l’explicació del qual es coneixerà pròximament, i la magistrada María Luisa Balaguer, que afirma que la decisió de la majoria afecta l’autonomia parlamentària.

El Govern torna a exigir al PP negociar la renovació del Poder Judicial

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va instar ahir el Partit Popular a reprendre la negociació per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè després d’acordar aquest òrgan els seus magistrats al Tribunal Constitucional (TC) “l’únic que incompleix la Constitució és el PP”.

Amb tot, va afegir que una vegada renovat el TC, la nova proposició de llei en la qual es treballava per canviar el sistema de nomenaments, que va ser paralitzada abans d’arribar al Senat, “deixa de tenir urgència”.Per la seua part, la líder de Podem, Ione Belarra, va afirmar que encara que el desbloqueig de la renovació Constitucional és positiva, no resol en cap manera la “crisi gravíssima” generada per la suspensió de la tramitació parlamentària de la reforma de l’alt tribunal, que qualifica de “cop judicial”. D’aquesta forma, va subratllar que el problema d’origen, el “pecat original”, és el bloqueig que el PP porta exercint al Consell General del Poder Judicial.Per la seua part, des del PP, el vicesecretari Institucional, Esteban González Pons, va respondre a Bolaños que el Govern i el seu partit podran asseure’s a negociar la renovació del CGPJ quan el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, s’alliberi de l’“esclavitud moral” a què, segons va dir, el tenen sotmès ERC i Bildu. En aquesta línia, va remarcar que als populars els “preocupa” les dos persones d’“obediència sanchista” que el Govern vol nomenar al Tribunal Constitucional, en al·lusió a l’exministre Juan Carlos Campo i l’exdirectora de Moncloa Laura Díez.

“Que el Govern posi al TC un exministre de Justícia, que ho va ser del mateix Executiu, a jutjar la constitucionalitat de lleis que ell com a ministre va impulsar, és una cosa inèdita i il·liberal a les democràcies del nostre entorn, que resta confiança i legitimitat de facto al tribunal de garanties”, va manifestar.

L’Alt Tribunal examina avui els candidats del CGPJ i el Govern

El Tribunal Constitucional es reunirà avui en un ple extraordinari per examinar la idoneïtat dels candidats del Govern i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a la mateixa cort de garanties. Aquest és el primer pas del tràmit per substituir els quatre magistrats del Constitucional que van veure caducar el mandat el passat 12 de juny i començarà així el procés intern perquè se’n dugui a terme la renovació parcial.

Els candidats són: el magistrat de l’Audiència Nacional i exministre de Justícia, Juan Carlos Campo; l’exdirectora general del ministeri de Presidència Laura Díez; el magistrat del Tribunal Suprem (TS) César Tolosa i la magistrada jubilada del TS María Luisa Segoviano. Aquests dos últims a compte del Poder Judicial. En cas d’aprovar-se la seua candidatura, els quatre juraran el càrrec davant el rei per a un període de 9 anys.

L’arribada d’aquests quatre magistrats canviarà la correlació de forces del tribunal, que passarà a tenir majoria progressista.