Putin reclama a Xi Jinping reforçar la cooperació militar i financera

El president rus, Vladímir Putin, va manifestar divendres al seu homòleg xinès, Xi Jinping, el desig de reforçar la cooperació militar entre tots dos països, en el marc d’una conversa per videoconferència entre els dos. Putin va assegurar que la cooperació en aquest camp ocupa “un lloc especial en el complex de la col·laboració sinorussa” i va argumentar que “contribueix a garantir la seguretat dels dos països i a mantenir l’estabilitat en regions clau” en un context “de provocacions i pressions sense precedents per part d’Occident”. El dirigent rus, que fa mesos que prova d’enfortir les seues relacions amb Pequín després de quedar-se aïllat per la invasió d’Ucraïna, va afirmar que les relacions bilaterals amb el gegant asiàtic estan millor que mai i que representen “un model de cooperació entre superpotències al segle XXI”.

Per la seua part, Xi, que té previst realitzar una visita d’Estat a Moscou durant la primavera del 2023, va subratllar que la Xina està disposada a treballar amb Rússia i “totes les forces progressistes del món” davant l’“hegemonia i la política del poder” i va instar Moscou a utilitzar els mecanismes existents per reforçar els vincles a nivell econòmic, comercial, energètic i financer.

Ucraïna repel·leix un nou atac amb drons iraniansLes autoritats d’Ucraïna van assegurar divendres que havien interceptat cinc nous drons de fabricació iraniana sobre el cel de la capital, Kíiv, i van recalcar que “l’enemic continua duent a terme atacs aeris massius” contra la ciutat. Amb tot, segons va afirmar el ministeri de Defensa ucraïnès, Moscou ha reduït durant les últimes hores tant la quantitat com la freqüència de míssils llançats contra territori ucraïnès.

“Les Forces Armades de Rússia no poden mantenir una intensitat tan alta tant des del punt de vista de la regularitat com des del punt de vista de la quantitat”, va manifestar el portaveu de la Intel·ligència ucraïnesa, Andriy Yusov. La població, no obstant, segueix veient-se fuetejada pels talls d’energia que es mantenen a la regió de Kíiv i a la mateixa capital, així com en altres com Lviv, Odessa, Kherson, Vínnitsia i Transcarpàcia, que els manté sense llum ni calefacció en ple hivern.