Roma acomiada Benet XVI

El papa emèrit Benet XVI va morir dissabte als 95 anys. La preocupació pel seu estat de salut va sorgir dimecres de la setmana passada, quan el seu successor, Francesc, va reconèixer que estava “molt malalt” i va demanar “una oració especial” als fidels que assistien a la seua audiència general. Finalment, Benet XVI va morir al seu dormitori del monestir Mater Ecclesiae, situat dins dels murs del Vaticà, on residia després de la seua històrica renúncia al pontificat el 2013.

Malgrat la gravetat de la seua situació, en cap moment va ser traslladat a cap hospital encara que l’atenció mèdica que ha rebut a tota hora pel seu equip mèdic era constant. Les últimes paraules del papa emèrit al llit de mort, abans de morir, van ser “Jesús, t’estimo”, en alemany. Les condolences per la mort del papa emèrit van arribar des de tot el món (vegeu les claus) i ara Roma es prepara per al seu comiat.

La capital italiana espera que unes 35.000 persones acudeixin a vetllar les restes mortals i unes 60.000 vagin dijous a la ciutat eterna, quan el papa Francesc presidirà el funeral, que se celebrarà a la plaça Sant Pere.Benet XVI serà enterrat sense vestir el pal·li, que es col·locarà al taüt, com es fa per als bisbes emèrits, després d’un funeral “solemne, però sobri”, tal com va assenyalar el Vaticà, al qual només assistiran oficialment les delegacions de Govern i presidència d’Itàlia i Alemanya. Els ambaixadors davant de la Santa Seu han estat convidats oficialment a la missa. Si algun cap d’Estat o de Govern vol assistir al funeral de Benet XVI podrà fer-ho, però ho farà a títol personal.La darrera vegada que un papa va renunciar al pontificat va ser el 1415, quan Gregori XII va fer un pas al costat després de l’empremta de Celestí V, el primer bisbe de Roma que va abandonar la seua petrina l’any 1294.

Ratzinger, el primer a renunciar al càrrec en sis-cents anys

El 28 de febrer del 2013, entre crits de “Visca el papa” i aplaudiments, concloïa el pontificat de Benet XVI després d’anunciar la seua renúncia unes setmanes abans per falta de forces i pel bé de l’Església. Es convertia llavors en el primer papa que renunciava en 600 anys. “No abandono la creu”, va precisar en la seua última audiència, encara que dies abans havia indicat que romandria “ocult per al món”.

Mort als 95 anys, finalment ha passat més temps com a emèrit que com a pontífex en actiu. Joseph Ratzinger (1927, Marktl, Alemanya) es va ordenar sacerdot el 1951 i el 1977 va ser nomenat arquebisbe de Munic i creat cardenal per Pau VI.El 19 d’abril del 2005 va ser elegit papa i es va convertir en el successor de Joan Pau II. Tal com va indicar en la seua última audiència general, la barca de Sant Pere, és a dir, l’Església, va passar durant els seus vuit anys de pontificat per “dies de llum” en què les aigües eren tranquil·les, com podrien ser les Jornades Mundials de la Joventut de Colònia i de Madrid, i altres que la barca va haver de travessar “aigües agitades”, com serien el cas Vatileaks o la lluita contra els abusos sexuals.

Concretament, l’escàndol de la filtració de documents reservats, que va concloure amb la concessió de la gràcia per part de Benet XVI al seu exmajordom Paolo Gabriele, va ser l’últim viatge entre aigües agitades en què va haver de navegar el pontífex, un cas que va començar quan van aparèixer publicats documents privats del papa i per la qual cosa el Vaticà va obrir una investigació criminal el 2012. El papa Benet XVI va tenir una relació difícil amb els grups de catòlics i teòlegs alemanys que exigeixen reformes a l’església.