El Govern pacta amb el PSC partides per valor de 5.300 milions d'euros

El Govern va anunciar ahir que havia arribat a un “principi d’acord” amb el PSC de cara a tirar endavant els pressupostos catalans per a aquest any, un extrem que els socialistes van negar, encara que van admetre un acostament de postures. Segons va avançar el diari El Periódico, el pacte cobriria el 87 per cent dels punts de la proposta enviada la setmana passada pel grup socialista a l’Executiu incloent 147 mesures sobre salut, energia, drets socials, indústria, coneixement, educació, gestió de l’aigua i mobilitat que implica inversions per valor de 5.300 milions d’euros sobre un pressupost total de 38.000 milions. Les converses entre ambdós parts es van accelerar ahir, i malgrat que els de Salvador Illa veuen viable tancar el pacte aquesta mateixa setmana, van assegurar que encara no s’ha assolit cap tipus d’“acord en ferm” ja que hi ha esculls que continuen sense resoldre’s.Així les coses, fonts de la Generalitat, en mans d’ERC, van afirmar que, després del “primer pacte” assolit ahir, el PSC va reclamar també altres propostes addicionals que suposen una despesa de 5.000 milions més –dels quals 3.000 serien per al 2023–.

Segons l’Executiu, només hi ha dos vies per cobrir aquestes peticions: o unflar “artificialment” la previsió d’ingressos, en un context de desacceleració econòmica, o desplaçar el compromís de despesa a anys futurs, dos opcions que descarten. “Això és enginyeria pressupostària i no seria raonable”, van apuntar les esmentades fonts, que van afegir que, davant d’un escenari de menor creixement del Producte Interior Brut (PIB), és imprudent comptar que la recaptació tributària augmenti. El PSC, per la seua part, és defensor de mantenir la “prudència fiscal” aquest 2023 des de l’inici de la negociació, sense canvis a l’alça ni a la baixa en els impostos, per la qual cosa tampoc no seria possible cobrir aquests 5.000 milions a través de pujades fiscals, van subratllar des del Govern.

La proposta dels socialistes inclou projectes clau perquè, segons ells, Catalunya i la seua economia avancin, com el macrocomplex de lleure de Hard Rock a Tarragona, l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i el Quart Cinturó al Vallès. Aquests són alguns dels esculls que encara han de resoldre abans de poder parlar d’un eventual acord, van afirmar des del PSC. Entre altres qüestions clau per als d’Illa també s’inclouen que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) passi a dependre del Parlament; frenar el desplegament de les oficines del Govern a l’exterior i replantejar les territorials; i suprimir el pla pilot d’una renda bàsica ciutadana –un compromís del Govern amb la CUP–.

Ara per ara, les dos parts tenen previst tornar-se a reunir demà i dijous amb l’esperança d’arribar a un acord ferm que permeti que els nous comptes es posin a caminar com més aviat millor. En paral·lel, i després de tancar un acord al desembre que li assegura el suport dels vuit diputats dels comuns als comptes, l’Executiu segueix també en negociacions amb el seu exsoci, Junts.

Vilagrà demana voluntat per reunir la taula de diàleg

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va defensar ahir la via del diàleg i va fer una crida perquè la taula entre la Generalitat i el Govern central torni a reunir-se.

“És una qüestió de voluntat política”, va defensar la consellera, que va animar a convocar l’espai de negociació en els “propers dies o setmanes”. “Per la nostra part no hi ha cap motiu pel qual no es pugui produir”, va assegurar en declaracions als periodistes des de Totesport, un espai lúdic esportiu per a nens i joves amb referents femenins a Barcelona. En aquest sentit, va asseverar que “no hi ha cap altre límit que la faci inviable” a part de la voluntat política del Govern espanyol.

El juliol passat tots dos governs van acordar tornar a convocar l’espai abans d’acabar l’any, però la reunió no s’ha produït. Per la seua part, des de la Moncloa donen per descomptat que la taula de diàleg entre ambdós executius no tindrà lloc en les properes setmanes. Però Vilagrà defensa que la reunió s’ha de produir “com més aviat millor”.

En aquest sentit, va voler posar en valor aquest espai de negociació enumerant tot el que s’hi ha aconseguit pactar, com és el cas de la derogació de la sedició o la rebaixa de la pena de malversació. Malgrat tot, va asseverar que amb això “no és suficient i que cal continuar avançant” en la desjudicialització i la resolució del conflicte polític. “La desjudicialització té molts passos que han d’acabar realitzant”, va argumentar.