POLÍTICA PROCÉS
L'ONU insta Espanya a investigar i posar sancions pel Catalangate
En resposta a una denúncia presentada per Esquerra en nom de les víctimes de l'espionatge || El Govern de l'Estat respon que sempre ha actuat de manera legal
Imatge de la seu oficial de Nacions Unides a Ginebra.
L’ONU va alertar ahir de la vulneració de drets humans en el cas dels espionatges amb el programa Pegasus i va instar el Govern espanyol a “investigar, processar i imposar sancions” contra els responsables. Ho va fer a través d’una resolució dels relators especials sobre qüestions de les minories, els drets a la llibertat de reunió pacífica i associació en resposta a una denúncia de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en nom de les víctimes del partit en el conegut com Catalangate. Així, la resolució recull, entre d’altres, l’espionatge al president del Govern, Pere Aragonès; a la consellera d’Acció Exterior, a la lleidatana Meritxell Serret; als exlíders de l’ANC i Òmnium, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez; a l’advocat Andreu Van den Eynde, o a la mateixa Rovira.
La resolució de Nacions Unides es va emetre el 24 d’octubre del 2022, però no es va fer pública fins ahir, ja que deixava 60 dies de marge al Govern espanyol perquè respongués. La Missió Permanent d’Espanya davant de l’ONU va respondre el 22 de desembre argumentant que tota activitat policial desenvolupada per les forces i cossos de seguretat de l’Estat s’emmarca “sempre dins de l’escrupolós respecte a la legalitat”. Va defensar també que Espanya és un estat de dret ple en el qual funcionen tots els sistemes de garanties internes i externes pròpies d’una democràcia avançada de la Unió Europea.
Així mateix, va traslladar a l’ONU les conclusions de la investigació del Defensor del Pueblo, en les quals es “verificava” que l’actuació del CNI s’havia realitzat “d’acord amb la Constitució i la llei”.En la seua resposta, Nacions Unides expressa una “preocupació molt seriosa” per aquest “programa d’espionatge extens i ben coordinat” sobre activistes i figures públiques independentistes. Denuncia que l’espionatge massiu va vulnerar el dret a “reunir-se pacíficament i participar en associacions”, a “tenir privacitat en la correspondència” i a “ser iguals davant de la llei”. També temen que l’ús generalitzat d’aquest tipus de software pugui augmentar “l’autocensura” i que això generi un “efecte inhibidor” sobre el dret a la llibertat d’opinió a Catalunya en general.
