Els EUA no obliden l'assalt al Capitoli

Han passat dos anys, però l’assalt al Capitoli dels EUA, la seu de la democràcia nord-americana, per part d’una multitud d’ultradretans seguidors de l’expresident Donald Trump encara retruny en la ment de l’opinió pública del país. Aquell atac per aturar la confirmació del triomf de Joe Biden va tenir lloc el 6 de gener del 2021 i va deixar cinc morts, dos d’ells policies del Capitoli, i 140 ferits. Va ser instigat pel mateix Trump, que va fer una crida als seus simpatitzants a protestar contra el que va titllar de frau electoral.

La crida va tenir el seu efecte, i una multitud de fidels a l’expresident congregats a les portes de l’edifici van trencar el cordó policial i van irrompre per la força, obligant a interrompre la sessió del Senat i la Cambra de Representants que tenia com a objectiu certificar la victòria de Biden en els comicis presidencials. Aquests fets van deixar en evidència l’escassa preparació d’uns sobrepassats agents que després es va demostrar que van ser deixats a la seua sort, després que les investigacions confirmessin que l’FBI coneixia el risc real que existia de possibles revoltes. En l’actualitat, les forces de seguretat alerten que l’amenaça a les institucions continua sent real, mentre que Trump segueix insistint en les teories infundades de frau electoral.La ferida encara no s’ha tancat, i la polarització política continua vigent en les institucions.

Paral·lelament, durant aquests dos anys unes 900 persones han estat acusades per participar en els aldarulls, de les quals 470 s’han declarat culpables de càrrecs com agressió i resistència a l’autoritat, desordres civils, sedició o conspiració.També Donald Trump segueix en l’ull de l’huracà. Una comissió de la Cambra de Representants creada per aclarir els fets va recomanar en el seu informe final el processament penal de l’expresident per quatre delictes, entre els quals el d’insurrecció. Tanmateix, el magnat, que al novembre va anunciar la seua candidatura a les eleccions del 2024, encara no ha estat imputat.

La decisió final, debatuda per juristes i experts, l’haurà de prendre el departament de Justícia i podria provocar més violència.

Una comissió del Congrés ha recomanat processar Trump per 4 delictes, entre els quals el d’insurrecció

El president reconeix 14 policies i funcionaris amb motiu de l’aniversari de l’assalt al Capitoli

El bloqueig continua instal·lat a la Cambra de Representants dels EUA, que ahir, per quart dia consecutiu, van celebrar una nova sessió per elegir el president de l’hemicicle, requisit imprescindible perquè aquest pugui iniciar l’activitat parlamentària. Després de tres dies de votacions, els republicans van tornar a presentar com a candidat el congressista Kevin McCarthy, que va perdre per tretzena vegada pel rebuig de l’ala més dretana de la seua formació, la considerada fidel a l’expresident Donald Trump. Va obtenir un total de 214 vots a favor a l’haver aconseguit, després d’àrdues reunions fetes en els darrers dies, conquerir el vot de 15 dels congressistes díscols.

La fractura al Partit Republicà va contrastar una vegada més amb la unitat dels demòcrates, el candidat dels quals, Hakeem Jeffries, va obtenir els vots a favor de tots els seus congressistes, fins a un total de 212.Per la seua banda, els sis republicans díscols van votar per altres aspirants que no van ser nominats oficialment però el nom dels quals van dir a l’hora d’emetre el vot. Les concessions fetes per McCarthy als membres de l’ala dura republicana, a més del suport manifest de Trump a la seua candidatura, no li van servir per poder ser finalment ser nomenat speaker del Congrés. Després de la tretzena votació fallida, els republicans van aprovar tancar la sessió fins a les 22.00 hora local –les quatre de la matinada hora peninsular– per guanyar temps i provar de convèncer els congressistes díscols.

Mentrestant, el president dels EUA, Joe Biden, va entregar ahir una de les condecoracions més grans a civils al país, la Medalla Presidencial per a Ciutadans, a 14 policies i funcionaris electorals per les seues contribucions “excepcionals” a la democràcia, amb motiu del segon aniversari de l’assalt al Capitoli. Els parlamentaris demòcrates van fer un minut de silenci a les escales de l’edifici en honor a les víctimes d’aquella jornada.

L’expresident, debilitat, s’enfronta ara a nous lideratges

Dos anys després de l’assalt al Capitoli, l’expresident dels EUA Donald Trump vol tornar a la Casa Blanca, però a poc a poc s’està veient més acorralat per les investigacions en contra seu i es multipliquen les veus que li donen l’esquena dins del Partit Republicà.

El 2021, la formació gairebé al complet va tancar files entorn seu, però tot va canviar en les eleccions de mig mandat del mes de novembre passat, quan els republicans van obtenir una victòria molt més modesta de la que s’esperaven. El llançament de la seua campanya presidencial per al 2024 va ser rebut amb fredor pels mitjans de comunicació que li donaven suport i al seu lloc està guanyant pes el governador de Florida, el conservador Rom DeSantis, que ja l’avantatja en les enquestes.