EUA POLÍTICA
El republicà McCarthy, nou president del Congrés després de catorze votacions fallides
Obté el lloc després de cedir a les exigències de l'ala dura de la seua formació, i 6 companys s'abstenen per evitar recolzar-lo || Biden ho veu “vergonyós” i els demòcrates fan pinya amb el seu candidat
La Cambra de Representants dels EUA ja té nou president. El republicà Kevin McCarthy, que ha protagonitzat la polèmica política la mateixa setmana en què el país recordava l’assalt al Capitoli en el seu segon aniversari, rellevarà la demòcrata Nancy Pelosi com a speaker del Congrés. McCarthy ha necessitat quinze votacions per ser elegit després de rebre el suport d’un total de 216 congressistes davant els 212 del candidat demòcrata, Hakeem Jeffries.
McCarthy va aconseguir convèncer un nombre suficient de congressistes de l’ala més dretana de la seua formació, els més fidels a la línia política de l’expresident dels EUA Donald Trump, que durant quatre dies s’havien negat a donar-li suport i que no van donar el seu braç a torçar fins ahir a la matinada. L’abstenció de sis republicans rebels va obrir el camí poc després de la mitjanit (a les 06.30 hora peninsular, aproximadament) a l’elecció del candidat republicà.Aquesta última ronda es va produir després d’una penúltima en la qual es van viure moments de tensió entre McCarthy i el conservador radical Matt Gaetz, aliat de Donald Trump, que va frustrar-ne l’elecció al decidir abstenir-se quan el també legislador de Califòrnia fregava la victòria a falta d’un vot. Segons The New York Times, l’expresident, que dimecres havia instat els seus acòlits a recolzar McCarthy, hauria telefonat a Gaetz al veure que l’elecció del candidat del partit perillava.
“Aixòha estat fàcil, eh?”, va ironitzar el republicà, visiblement alleujat, abans de dir que “creia que mai no arribaria aquí”.El nomenament de McCarthy posa fi a una extenuant i caòtica setmana al Capitoli nord-americà que va arrancar dimarts passat quan, per primera vegada en cent anys, el president de la Cambra de Representants no va ser elegit en la primera votació per tenir detractors dins del seu propi partit. Tanmateix, per aconseguir els avals dels seus companys més crítics, el nou speaker de la Cambra de Representants ha hagut de fer certes concessions. Entre elles hi hauria la que qualsevol diputat pugui demanar una moció de censura per destituir-lo, la qual cosa debilita la seua posició.L’elecció del nou president del Congrés era clau perquè la Cambra pogués iniciar la seua activitat parlamentària.
Ara, tots els congressistes juraran el càrrec i començarà la nova legislatura, que durarà dos anys. Després de ser elegit, Donald Trump i el president dels Estats Units, Joe Biden, que havia titllat la divisió dels republicans al Congrés de “vergonyosa”, van felicitar Kevin McCarthy pel seu accidentat triomf.
Cent anys des de l’última falta d’acord
És la primera vegada en més de cent anys que el president de la Cambra de Representants dels EUA no és elegit en la primera votació per tenir detractors dins del seu propi partit.
A més, no s’arribava a la catorzena votació des del 1859, abans de la Guerra Civil. El rècord de rondes per elegir l’speaker del Congrés es va donar el 1855, amb 133 rondes.
Quatre dies de pizza i nens a la Cambra
El circ polític viscut a la Cambra Baixa aquesta setmana ha deixat imatges i escenes molt anecdòtiques.
Als passadissos del Congrés s’han vist carros amb munts de pizzes dirigits a l’oficina de Kevin McCarthy per afrontar amb la panxa plena les llargues nits de negociacions, nens dormint als escons i enemics acèrrims xarrant de forma distesa a l’hemicicle.
Biden estudia una nova candidatura
El president dels Estats Units, Joe Biden, anunciarà entre febrer i abril la seua intenció de presentar-se a la reelecció el 2024 i aclarir així els dubtes sobre la seua capacitat per continuar governant el país per la seua avançada edat, de 80 anys, segons han confirmat fonts pròximes al mandatari a The Hill.
El Congrés, agitat dos anys després
El debat al Congrés per l’elecció del seu nou president ha coincidit amb el segon aniversari de l’assalt al Capitoli, el 6 de gener del 2021, un dia que va deixar imatges que van fer la volta al món i que va posar de manifest la fragilitat de la democràcia als EUA.