SEGRE

JUSTÍCIA NOMENAMENTS

El progressista Cándido Conde-Pumpido, elegit nou president del Constitucional

El bloc majoritari obté també la vicepresidència del tribunal, que ocuparà la magistrada Inmaculada Montalbán || La llei de l'avortament, la Celaá o la reforma del CGPJ, entre els assumptes pendents

El nou president del Tribunal Constitucional, el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido.

El nou president del Tribunal Constitucional, el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido.FIRMA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va elegir ahir el magistrat Cándido Conde-Pumpido com a nou president, després de superar a la votació la també progressista María Luisa Balaguer per 6 vots davant 5. El tribunal de garanties també va designar la progressista Inmaculada Montalbán com a vicepresidenta de l’òrgan, la qual cosa trenca el costum que sigui un magistrat del grup minoritari, en aquest cas conservador, qui ocupi aquest lloc. De fet, el bloc conservador havia postulat Ricardo Enríquez, el magistrat de més antiguitat i edat, que va aconseguir recollir 5 vots.

Conde-Pumpido va ser magistrat del Tribunal Suprem des del 1995 fins al 2004, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el va nomenar fiscal general de l’Estat, càrrec que va ocupar fins al 2012. Posteriorment va tornar al Suprem fins al 2017, i va ser nomenat magistrat del Constitucional a proposta del Senat. Aquesta proximitat al PSOE va ser la que va motivar els recels del sector conservador del tribunal de garanties, que van mostrar el seu suport a la candidatura de Balaguer i fracturava així el grup progressista, que inicialment pretenia presentar una candidatura única.La presidència del tribunal és un lloc de summa importància perquè controla els tempos dels assumptes a manejar.

Conde-Pumpido s’ha fixat entre els objectius donar sortida als més de cent assumptes pendents, començant per donar resposta als més antics, entre els quals el recurs del PP contra la llei de l’avortament del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. També té sobre la taula els recursos de Partit Popular i Ciutadans contra la llei catalana, que esquiva la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reafirma l’obligació que almenys el 25% de les classes siguin en castellà. Destaquen així mateix els recursos contra la nova llei educativa, la LOMLOE –també coneguda com a Llei Celaá–, la impugnació de Vox contra la Llei de Protecció de la Infància i l’Adolescència, els recursos de PP i Vox contra la llei que regula l’eutanàsia o les dos últimes polèmiques reformes sobre el Consell General del Poder Judicial.

Va ser recusat per independentistes per l’1-O per falta d’imparcialitat

El ja president del Tribunal Constitucional, el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, va assegurar ahir després d’assumir el càrrec que la “Constitució no permet ni la secessió ni la independència ni l’autodeterminació”. Així es va pronunciar, segons van detallar fonts jurídiques, durant un discurs dirigit al ple del tribunal de garanties davant dels rumors dels últims dies que amb la seua arribada a la presidència es podria afavorir de certa manera dirigents independentistes. Les mateixes fonts subratllen que Conde-Pumpido va incidir en reiterades ocasions davant de la resta dels magistrats que la mateixa Constitució estableix la indissoluble unitat d’Espanya i que, per tant, “no permet ni la secessió ni la independència ni l’autodeterminació”.Conde-Pumpido va aterrar al Constitucional que ara presideix el març del 2017 a proposta del Senat i procedent del Tribunal Suprem, on havia tornat el 2012 després del seu cessament com a fiscal general després de vuit anys al càrrec.

La seua arribada va coincidir amb el punt àlgid del procés i de fet va fer valer la seua fama de penalista per coordinar la tramitació dels recursos presentats contra la causa judicial del procés independentista de Catalunya del 2017, un assumpte en què es va esforçar per mantenir la unanimitat de tots els magistrats, però del qual finalment va decidir apartar-se voluntàriament l’abril del 2021 davant de les recusacions presentades contra ell per l’expresident Carles Puigdemont, el líder d’ERC Oriol Junqueras i altres dirigents independentistes, que el van acusar de falta d’imparcialitat. En concret, les recusacions contra ell van arribar després que retragués públicament als líders del procés la seua “pretensió de subvertir l’Estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la mateixa bandera de la democràcia”.

tracking