Llarena elimina el processament de Puigdemont per sedició

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha emès una interlocutòria on actualitza els escrits de processament contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, els exconsellers Comín, Puig i Ponsatí i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Al seu escrit, el jutge aplica la derogació de la sedició, però manté el processament de Puigdemont, Comín i Puig per malversació i desobediència. Llarena entén que no pot atribuir a cap dels encausats el nou delicte de desordres públics perquè no encaixa amb els fets. Pel que fa a Marta Rovira i Clara Ponsatí, passen a estar encausades només per desobediència. El magistrat no creu que se'ls pugui aplicar el delicte de desordres públics i de moment no emet euroordres.

El jutge actua en aquesta direcció només hores després de l'entrada en vigor del nou Codi Penal que deroga el delicte de sedició que utilitzava de base per a les euroordres contra els líders del procés exiliats. El magistrat considera que un cop derogat el delicte de sedició, els fets es poden subsumir ara en un delicte de desobediència, perquè considera que no encaixen tampoc en el nou delicte de desordres públics agreujats.

En tot cas, Llarena manté el processament de Puigdemont, Comín i Ponsatí per un delicte de malversació. Al seu escrit ja apunta que considera que la reforma introduïda al Codi Penal no afecta els fets investigats en el sentit d'eliminar o rebaixar la pena prevista.

Llarena marca el camí per a les revisions d'inhabilitacions per malversació

El jutge no forma part del tribunal que haurà de revisar les penes d'inhabilitació en aplicació del nou Codi Penal per als líders independentistes indultats, però al seu escrit prova de marcar ja un criteri sobre aquesta questió. En aquest sentit, descarta que es pugui aplicar els tipus penals atenuats de malversació, perquè al seu entendre només es podrien tenir en compte si Puigdemont, Comín i Puig haguessin disposat "temporalment" dels recursos públics "amb intenció de retornar-los posteriorment". "La nova regulació preveu la mateixa pena que la legislació anterior per a tots els supòsits en els que l'autoritat o funcionari públic, amb ànim de lucre, s'apropiï o consenti que un tercer s'apropiï del patrimoni públic que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions", escriu.

Segons Llarena, com que els fets es poden integrar en el nou tipus penal de malversació "no es pot apreciar que s'hagi introduir un règim de sanció favorable per als encausats". Per tant, el jutge manté per a Puigdemont, Comín i Puig la comissió de delicte de malversació recollit a l'article 432.2 del Codi Penal, que estableix penes de presó de 4 a 12 anys i inhabilitació de 10 a 20 anys.

Atura les euroordres

A més d'eliminar la sedició, el jutge deixa sense efecte les euroordres i les ordres estatals i internacionals de detenció que tenien com a base el suposat delicte de sedició, i comunicarà aquest canvi també als òrgans judicials de Bèlgica i Itàlia. En canvi, emet una nova ordre estatal de recerca i captura i ingrés a presó de Puigdemont, Comín i Puig pels delictes de malversació i desobediència. Pel que fa a Marta Rovira i Clara Ponsatí, ara només acusades de desobediència, dicta ordre de detenció per fer-les declarar. Pel que fa a possibles noves euroordres contra Puigdemont, Comín i Puig, Llarena posposa la decisió fins que el Tribunal General de la Unió Europea decideixi sobre una eventual retirada de la immunitat parlamentària a Puigdemont i Comín.

Critica la reforma del Codi Penal

Llarena aprofita la interlocutòria per criticar la reforma del Codi Penal i la derogació de la sedició. Assegura que contràriament al que consta a l'exposició de motius de la reforma, les penes per al delicte de sedició eren perfectament homologables a les de l'entorn europeu. Segons Llarena, independentment de la denominació que cada estat fa dels fets, "el seu caràcter delictiu" de les actuacions dels encausats "és inqüestionable a tots els països del nostre entorn". D'aquesta manera, afirma que a Alemanya o França estarien penats amb penes de fins a presó perpètua, mentre que a Itàlia serien com a mínim 12 anys de presó, i a Bèlgica entre 20 i 30 anys