L'Advocacia de l'Estat demana processar també Puigdemont per desordres agreujats

L’Advocacia de l’Estat considera, com ja va fer la Fiscalia del Tribunal Suprem, que la reforma del Codi Penal que va convertir el delicte de sedició en un de desordres públics agreujats permet atribuir a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont aquest últim tipus penal, a més del de malversació agreujada i desobediència. És per això que ha presentat un recurs contra la interlocutòria emesa per l’instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, per sol·licitar que inclogui els desordres públics agreujats com a delicte “pel qual puguin ser enjudiciats els processats en situació de rebel·lia, al costat dels de desobediència i malversació”. Al seu judici, la interpretació que fa Llarena a l’“excloure de ple” el delicte de desordres públics “limita indegudament” el dret de les acusacions –inclòs el de la mateixa Advocacia de l’Estat– a dirigir-se contra Puigdemont pel delicte que considerin oportú.

Així mateix, insisteix que el magistrat “no pot esgotar” el ventall de delictes al qual les acusacions poden recórrer de cara a un eventual judici. En aquest sentit, assenyala també que condiciona l’estratègia de defensa i totes les diligències a partir d’ara, incloent-hi les ordres europees de detenció, ja que, en cas de dictar-se una ordre només per malversació, després no seria possible un processament per un delicte diferent al motiu de l’entrega. A més de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí també estaven acusats de sedició.A diferència de l’instructor, que creu que la supressió del delicte de sedició ha deixat en “un context proper a la despenalització” els líders independentistes a l’estranger, l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, afirma que la reforma penal no equival a una despenalització dels fets.

Al seu parer, “no existiria obstacle” per a l’aplicació dels nous tipus penals en una norma posterior a la comissió dels fets, “sempre que tals fets fossin punibles conforme a la normativa penal prèvia a la reforma, encara que fos sota tipus penals diferents” i que “tal operació no tingui com a resultat que s’apliqui una conseqüència punitiva més greu que la prevista”. Així doncs, la posició de l’Advocacia coincideix amb la de la Fiscalia, que en el seu recurs, conegut dimarts, afirma que la sentència del procés recull “els elements típics” del delicte de desordres agreujats, per la qual cosa l’exclusió d’aquest tipus penal que va fer Llarena en la seua interlocutòria “no és ajustada a dret”.El magistrat, tanmateix, té intenció de rebutjar que s’inclogui el delicte de desordres públics agreujats en la interlocutòria en la qual reclama Puigdemont, Comín i Ponsatí, tal com va avançar dimarts TV3. Amb tot, no prendrà una decisió oficial fins que les parts no hagin presentat els escrits.

Dilluns Ponsatí va presentar el seu recurs, en el qual rebutja que se la pugui detindre a causa de la seua immunitat europarlamentària. L’exconseller Lluís Puig, per la seua part, processat per malversació, va presentar el seu ahir, en el qual negava que es desviessin fons de la conselleria de Cultura que ell dirigia per a la celebració de l’1-O. S’espera que els recursos de Puigdemont, Comín i Marta Rovira, processada per desobediència, arribin en les pròximes hores.

L’expresident dispara contra ERC per la reforma

L’expresident de la Generalitat va tornar a llançar ahir un dard a ERC qüestionant si el Govern espanyol els va plantejar la “intenció” d’accelerar la seua extradició durant les negociacions per reformar el Codi Penal. “Continuo esperant resposta a la pregunta de si en les llargues i poc transparents reunions per pactar la reforma del Codi Penal, el Govern de Pedro Sánchez va plantejar aquesta intenció a la part catalana, o si els experts els van advertir d’aquesta possibilitat”, va expressar l’expresident a Twitter. Poc abans, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar en una entrevista sobre les modificacions del Codi Penal que “tant de bo serveixin perquè el senyor Puigdemont pugui ser extradit i respondre davant de la justícia en un breu període de temps”.

Segons Montero, la reforma encara contempla les penes per a la malversació i endureix els delictes de corrupció. A més, va recordar que els escrits del jutge Llarena, així com el de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, atribueixen a l’expresident el tipus agreujat de malversació, que contempla fins a dotze anys de presó. Per la seua part, la defensa de Puigdemont, Gonzalo Boye, va considerar que els escrits de Fiscalia i l’Advocacia, que demana processar-lo per desordres públics agreujats, en contra del criteri del jutge d’instrucció, “no se sostenen jurídicament”. “Són més polítics que jurídics”, va dir.

El Suprem envia a l’Audiència de Barcelona el cas d’Anna Gabriel

El Tribunal Suprem ha enviat la causa contra l’exdiputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel, processada per un presumpte delicte de desobediència per la seua suposada participació en la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), a l’Audiència de Barcelona al considerar que és l’òrgan competent, ja que la dirigent ja no gaudeix de la condició d’aforada. Tant la Fiscalia del Suprem com la mateixa Gabriel, que va tornar al juliol a Espanya després de quatre anys vivint a Suïssa, van instar a remetre el cas Catalunya.

L’horitzó penal de Gabriel queda ara d’aquesta manera en mans de l’Audiència, que haurà de decidir si l’envia a judici o si arxiva la causa.

Els canvis al Codi Penal generen esbroncada a l’Eurocambra

El Parlament Europeu va ser ahir escenari d’un nou xoc espanyol a compte de la situació de l’estat de dret, un debat afavorit pel PP en el qual van aflorar polèmiques recents com la reforma del Codi Penal. Així, els populars van alertar del “deteriorament institucional” a causa de les “cessions” del Govern central als independentistes.

Per la seua part, els sobiranistes van carregar contra “una justícia “que va transitar del franquisme a la democràcia sense reformes”.D’altra banda, la Comissió Europea està “analitzant” que la reforma de la malversació no s’allunyi de les regles de la UE, en especial pel que fa a la protecció dels fons europeus.