Espanya i França estrenyen llaços i segellen un front comú per al mercat energètic

Espanya i França van segellar ahir la voluntat d’estrènyer llaços amb una cimera a Barcelona que va segellar un front comú per al mercat energètic. Els presidents espanyol i francès, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, van firmar un Tractat d’Amistat –batejat també com a Tractat de Barcelona, per l’escenari de la trobada– que eleva les relacions entre ambdós estats i les situa al mateix nivell que les que el país gal té amb Alemanya i Itàlia o les que Espanya té amb Portugal. Ambdós dirigents van ser rebuts pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que, tot i que va marxar abans que sonessin els himnes d’Espanya i França, va aprofitar per advertir Sánchez que el procés no ha acabat i va reivindicar davant de Macron que Catalunya vol ser un soci europeu (vegeu el desglossament).

La cimera hispanofrancesa va estar marcada també per la protesta convocada per una trentena d’entitats independentistes (vegeu la pàgina 19).El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va ser l’escenari de la firma del tractat, que inclou mecanismes per reforçar la cooperació entre estats, com la celebració anual de cimeres bilaterals i “intercanvis” periòdics als Consells de Ministres.La qüestió energètica va ser un dels temes clau de la reunió. Sánchez i Macron van acordar “continuar desenvolupant les interconnexions entre tots dos països per assolir els objectius fixats per la Unió Europea”. En concret, van reafirmar el seu compromís per desenvolupar projectes com l’H2Med –l’hidroconducte que, si la Comissió Europea hi dona el vistiplau i decideix finançar, connectarà Barcelona amb Marsella per traslladar aproximadament dos milions de tones d’hidrogen verd a l’any– “de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees”.

Tots dos presidents van compartir la necessitat de dur a terme una reforma “estructural” del mercat elèctric, encara que no presentaran una proposta comuna. També van anunciar un compromís de reforçar la cooperació en Defensa i en l’àmbit econòmic, cultural i mediambiental.Tanmateix, Sánchez i Macron no van aconseguir desbloquejar un dels principals punts d’interès per a la Moncloa –i també una petició directa d’Aragonès–: la reobertura de passos fronterers tancats fa dos anys per iniciativa de l’Elisi, que va al·ludir a risc terrorista i d’immigració il·legal. Davant la falta d’acord, crearan un grup de treball per analitzar els casos.

Les autoritats espanyoles i franceses van obrir la porta a realitzar “operacions conjuntes” per lluitar contra el tràfic de persones.Sánchez va qualificar la cimera d’“històrica” i va destacar que aquesta se celebrés a Barcelona. “És una reivindicació de respecte a la ciutat que, durant molts anys, i amb raó, s’ha queixat que l’Estat no s’hi ha compromès. Això és el que estem fent”, va subratllar.

D’altra banda, Macron va esquivar pronunciar-se sobre l’oficialitat del català a les institucions europees, una altra petició d’Aragonès, i va afirmar que “la millor manera d’abordar aquest tema és amb una política de reconeixement i de respecte”.

Macron evita pronunciar-se sobre l’oficialitat del català a la UE, com havia demanat Aragonès

Acusa Sánchez d’“imposar la percepció irreal que el conflicte polític no existeix”

Els manifestants van xiular Sánchez i van cridar consignes com “ni França ni Espanya, Països Catalans”

Mentre la cimera hispanofrancesa tenia lloc el Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), milers d’independentistes –6.500 segons la Guàrdia Urbana i 30.000 segons Òmnium– es van concentrar des de les 09.00 hores davant de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch per escenificar que el procés continua viu malgrat les proclames del Govern espanyol. L’ANC, Òmnium i el Consell de la República van convocar la mobilització, sota el lema Aquí no s’ha acabat res! i avalada també per ERC, Junts i la CUP. La presidenta de Junts, Laura Borràs, va afirmar que “no volem desjudicialització ni humiliacions”, i el diputat de la CUP Carles Riera va acusar Pere Aragonès de posar “una pista d’aterratge” amb la taula de diàleg perquè la cimera se celebrés a Barcelona.

Coincidint amb la rebuda del president a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron hi va haver una sonora xiulada que es va allargar mitja hora. El president d’ERC, Oriol Junqueras, que encapçalava la delegació de la seua formació, va abandonar la concentració a les 09.30 hores, entre crits de “traïdor” o “botifler”. Havia defensat que la seua presència a la protesta és compatible amb el fet que Aragonès acudís a la cimera, i des d’ERC van assegurar que ja tenia previst absentar-se per un compromís.

A les 11.30, els CDR van iniciar una altra manifestació, que va arribar fins al consolat francès. Els Mossos d’Esquadra els van tallar el pas a la plaça de Catalunya, on es van viure moments de tensió i cops de porra. El vicepresident de l’ANC, Jordi Pesarrodona, i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa van denunciar haver estat agredits per policies.

A la tarda, Sánchez i Macron van visitar el Museu Picasso. Diverses desenes de manifestants els van rebre entre esbroncades i consignes com “ni França ni Espanya, Països Catalans”, o “Puigdemont, el nostre president”. També hi va haver talls a l’AP-7 a la Roca del Vallès i Llinars del Vallès.

Sánchez va minimitzar les protestes i va afirmar que “l’important és que avui la Constitució espanyola es compleix, també a Catalunya”.

Aragonès nega el final del procés i defensa Catalunya davant de Macron

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va donar la benvinguda ahir als seus homòlegs d’Espanya i França, Pedro Sánchez, i Emmanuel Macron, amb qui va poder conversar breument. El cap de l’Executiu va dir al dirigent espanyol que el procés no ha acabat i va apuntar que el conflicte polític no acabarà fins que Catalunya pugui decidir el seu futur.

Segons la conselleria de Presidència, també li va recordar els temes que li havia demanat que abordés amb el cap de l’Elisi, com l’oficialitat del català a la UE o la reobertura de passos fronterers. A l’arribada de Macron, trenta minuts tard, va aprofitar per presentar Catalunya com un soci europeu. Després de la recepció, en la qual es van poder escoltar els xiulets dels milers de manifestants que es van mobilitzar contra la cimera al peu de Montjuïc, el president va abandonar el lloc, i no va ser-hi quan van sonar els himnes d’Espanya i França.

Després, en una compareixença davant la premsa, va lamentar, en al·lusió a Sánchez, que “hi ha qui ha volgut utilitzar la cimera per imposar la percepció, que no encaixa amb la realitat, que el conflicte polític entre l’Estat i Catalunya ja no existeix”. “Però la realitat és tossuda, hi ha una majoria àmplia que vol decidir democràticament, pacíficament i lliurement el futur del país”, va subratllar, abans de concloure que “mentre l’Estat continuï ignorant la realitat” el conflicte continuarà vigent.La participació d’Aragonès en la cimera ha estat criticada en les últimes setmanes per Junts, CUP i l’ANC, que consideren que el seu paper d’amfitrió donaria una imatge de normalitat institucional entre la Moncloa i la Generalitat. Per la seua part, Sánchez va agrair al president que fos present en la rebuda dels mandataris, malgrat que va admetre que “m’hauria agradat que s’hagués quedat tota la cerimònia”.