Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa demanen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta

Els advocats d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat els seus escrits de revisió de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O després de la reforma del Codi Penal i demanen la declaració de falta de responsabilitat penal absoluta i la revocació de totes les penes. Els escrits defensen que la celebració del referèndum no pot comportar cap delicte, ja que la il·legalitat dels referèndums va ser despenalitzada el 2005. També neguen que hi hagués sedició, desordres públics ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una il·legalitat.

Segons els seus escrits, el de sedició és un delicte predemocràtic que en massa ocasions s’havia aplicat en accions d’exercici de drets fonamentals, limitant-los i generant un risc de dissuasió social. La reforma del Codi Penal, remarquen, té per objectiu l’homologació de la legislació penal als estàndards europeus. És el mateix legislador qui s’emplaça a “atendre les pautes d’actuació d’organismes internacionals” pel que fa al “respecte als drets fonamentals com a límit d’actuació dels poders públics”.

L’equip legal format per Andreu Van den Eynde, Olga Arderiu i Mariano Bergés constata que els fets del judici no es poden associar al delicte de desordres públics, tal i com ha posat sobre la taula tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat. Els escrits remarquen que el mateix Suprem va excloure aquest delicte en reiterades ocasions, com ara en la pròpia sentència, en la confirmació de la mateixa i en l’informe sobre els indults. A més, els advocats subratllen que en el procediment mai no es va plantejar l’existència d’aquest delicte, ni es va debatre en el judici oral.

Les defenses afegeixen que els republicans mai van fer crides a cometre disturbis ni les seves accions poden ser enteses de la forma en què aquest delicte apareix ara al Codi Penal, que incorpora una actuació grupal orientada a atemptar contra l’ordre públic amb violència o intimidació contra les persones, remarquen. La defensa de Carme Forcadell també afegeix que en cas d’aplicar el delicte de desordres públics s’estaria vulnerant el dret de reunió i manifestació, emparats per l’article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

En els casos de Junqueras, Romeva i Bassa, els escrits diuen que si el Suprem confirmés les tesis de Pablo Llarena sobre la malversació, estaria desatenent la voluntat del legislador, perquè la reforma, diuen, estableix una diferència entre les conductes d’apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre i d’altres conductes.

Els republicans no entendrien que l’alt tribunal apliqués el delicte de malversació més greu sense tenir en compte que el referèndum no va comportar cap actuació d’apropiació de diners públics amb ànim de lucrar-se. De fet, recorden que la pròpia sentència ni tan sols cita les paraules “apropiació indeguda” o “ànim de lucre”. L’equip legal també descarta l’ús privat i temporal del patrimoni públic, i nega l’existència de danys derivats d’un possible ús dels fons diferents dels previstos.