La Fiscalia s'oposa a rebaixar la condemna de tretze anys d'inhabilitació a Oriol Junqueras

Els fiscals del procés han sol·licitat al Tribunal Suprem que mantingui les penes d’inhabilitació imposades a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, en el marc de la revisió que els magistrats de la sala penal han d’efectuar d’aquesta sentència a causa de la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació. El líder d’Esquerra Republicana va ser condemnat a tretze anys de presó i inhabilitació i Romeva, Turull i Bassa, a dotze anys per malversació i sedició. Segons l’escrit de la Fiscalia, malgrat que la reforma hagi derogat el delicte de sedició, el tribunal pot mantenir les inhabilitacions tal com van ser imposades a la sentència per l’1-O perquè la seua durada entra en la forquilla prevista per al delicte de malversació agreujada que els atribueix (entre deu i vint anys d’inhabilitació).

La Fiscalia defensa així la tesi –també recollida a l’última interlocutòria del jutge Llarena sobre Carles Puigdemont– que malgrat la reforma de la malversació per diferenciar entre ànim de lucre i desviació de fons a altres finalitats públiques, cal atribuir als condemnats per l’1-O la forma agreujada, entenent que “l’ànim de lucre no només s’integra per l’obtenció d’un benefici econòmic propi per a l’autor o per a un tercer, sinó també per la consecució de qualsevol altre benefici, avantatge o satisfacció, com succeeix quan apropiant-se dels fons públics aquests són destinats a finalitats delictives”.Al contrari, sí que demana rebaixes de les penes d’inhabilitacions per a la resta de condemnats, però amb un matís. Pondera la desaparició del delicte de sedició atribuint als condemnats el nou delicte de desordres públics agreujats, per la qual cosa els manté bona part dels anys d’inhabilitació a què estaven condemnats. En aquest sentit, demana una inhabilitació de nou anys i dos mesos per a Carme Forcadell (condemnada a onze anys i sis mesos), de vuit anys i dos mesos per a Joaquim Forn i Josep Rull (deu anys i sis mesos), i de cinc anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (nou anys).La Fiscalia General de l’Estat va establir unes pautes sobre la reforma penal per rebaixar les penes en cas que no es percebi lucre personal, i va aclarir que aquest ànim de lucre s’apreciarà sempre que hi hagi voluntat de disposar del diner públic per “aconseguir un avantatge o benefici propi”, sense necessitat que hi hagi un “avantatge patrimonial o un increment econòmic”.

En aquest sentit, assenyala que no “es revisaran les sentències condemnatòries per malversació apropiatòria dictades després de la reforma del 2015 ja que la nova llei ha establert idèntiques penes de presó i inhabilitació”, cosa que inclou la sentència del procés.Després de conèixer-se aquesta petició, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va assegurar que el fet que els fiscals demanin mantenir la pena a Junqueras confirma que els delictes pels quals van ser condemnats per l’1-O continuen estant “penalitzats”. Per la seua part, des d’Esquerra van assegurar que recorreran “qualsevol resolució que no apliqui la llei més favorable” en la revisió de la condemna del Suprem després de la reforma del Codi Penal. En aquest sentit van titllar d’“un cop d’estat” la interpretació que està fent Llarena de la reforma “obviant la voluntat de la malversació”.

El jutge processa 45 policies nacionals per les càrregues de l’1-O a Barcelona

El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que investiga les càrregues de la Policia Nacional per impedir el referèndum de l’1-O a Barcelona, ha deixat a un pas de judici quaranta-cinc agents del cos davant dels indicis que la seua actuació podria constituir delictes de tortures, contra la integritat moral o lesions. El jutge d’instrucció de la causa, que s’ha prolongat més de cinc anys, recorda a la interlocutòria que els policies nacionals van ser destinats a Barcelona per complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els obligava a impedir el referèndum, “sense afectar la normal convivència ciutadana” i actuar amb “congruència, oportunitat i proporcionalitat”. Aquest deure de proporcionalitat el troba a faltar el jutge en l’actuació de la Policia Nacional en vint-i-cinc dels col·legis de Barcelona on va intervenir el cos per impedir l’1-O.

El jutge analitza a l’escrit de processament la conducta dels policies, col·legi a col·legi, i assenyala els excessos que ha observat, en la majoria de casos gràcies als vídeos de les càrregues de l’1-O que consten en les actuacions. Entre aquests destaca el cas de l’escola Prosperitat de la capital catalana, on l’instructor retreu als agents que, sense negociació o cap advertència, procedissin “al cap de pocs segons” a l’ús de la força, “que en alguns casos resulta clarament innecessària, tenint en compte la presència de persones de diversa índole entre la multitud, sense cap actitud agressiva i amb persones d’avançada edat”. Així com el d’Escoles Pies de Sant Antoni, on “van agafar pel coll persones en actitud pacífica, les van tirar a terra i les van trepitjar”.

L’escrit del cas Kitchen no s’alterarà

La Fiscalia Anticorrupció no alterarà l’escrit d’acusació que ja té preparat sobre l’operació Kitchen, relativa al presumpte espionatge orquestrat des del ministeri d’Interior de Jorge Fernández Díaz contra l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas per robar-li informació sensible per al partit, després de la reforma del delicte de malversació perquè referent a l’ús de fons reservats acusarà de malversar acollint-se a l’article 432, que comprèn apropiació de patrimoni públic. Aquest article recull unes penes que van des dels dos fins als sis anys de presó i inhabilitació especial per ocupar càrrec públic de sis a deu anys.