JUSTÍCIA 1-O
El TEDH prioritzarà el tràmit de les denúncies del procés
Adverteix que la revisió de sentència podria afectar la causa || Puigdemont impugnarà que se'l processi per desordres
L’entrada al Tribunal Europeu de Drets Humans.
La presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Síofra O’Leary, va assegurar ahir que tramitaran de forma prioritària les demandes efectuades pels líders del procés, al considerar que són “casos de gran impacte”. Així mateix, va advertir que la petició d’una revisió de pena a la Justícia espanyola –després de la reforma del Codi Penal– podria afectar el procés davant d’aquesta instància. O’Leary va explicar que el TEDH ha rebut una quinzena de denúncies en relació amb l’1-O que ha agrupat en tres categories.
La primera té a veure amb “l’exercici dels drets polítics dels dirigents que estaven en detenció prèvia al judici”. La segona, i més nombrosa, engloba “individus que van ser condemnats per la legislació de sedició i malversació”. Pel que fa a la tercera, té a veure amb la “llibertat d’expressió al Parlament després d’una decisió del Constitucional de limitar certes qüestions per a debat”.
La defensa de Carles Puigdemont va assegurar que impugnarà els recursos de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat a la interlocutòria del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en què van demanar processar-lo per desordres públics agreujats.
L’Advocacia demana rebaixar a 7 anys la inhabilitació de Junqueras
L’Advocacia de l’Estat ha sol·licitat al Tribunal Suprem que rebaixi de tretze a set anys la pena d’inhabilitació que es va imposar al líder d’ERC Oriol Junqueras en virtut de la reforma del Codi Penal que ha derogat el delicte de sedició i modificat el de malversació. Així mateix, sol·licita que rebaixi les condemnes a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell (sis anys i sis mesos), a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (quatre anys); als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (sis anys i nou mesos); així com a Joaquim Forn i Josep Rull (sis anys i tres mesos).Al seu escrit, l’Advocacia contradiu el criteri de la Fiscalia –i del jutge Llarena en el cas Puigdemont– i conclou que no es pot atribuir a cap dels condemnats el nou delicte de malversació amb ànim de lucre, sinó només el d’administració deslleial.
Així doncs, recorda que durant el judici del procés “ni es va practicar cap prova ni es va declarar a la sentència” que els fets “fossin amb ànim de lucre”, i, per tant, ara no es poden encaixar en els casos més greus de malversació. D’altra banda, coincideix amb la Fiscalia en el fet que a tots se’ls pot atribuir el nou delicte de desordres públics agreujats.
