PANORAMA
El TJUE avala les euroordres de Llarena però les descarta si persegueixen l'independentisme
Es poden rebutjar si existeixen “raons fundades” de risc dels drets d'un individu o el seu “grup identificable” || Obre la porta a negar-les si l'òrgan emissor és “manifestament incompetent”
Cap país de la Unió Europea pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem per emetre les euroordres contra els líders independentistes, però sí que pot negar-se a entregar-los si considera que a Espanya hi ha “deficiències sistèmiques” per garantir els seus drets fonamentals o si existeixen “deficiències que afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a qui pertany l’interessat”. Així va respondre ahir el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les preguntes prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena en les quals exposava els seus dubtes sobre el rebuig de la justícia belga a l’entrega de l’exconseller Lluís Puig. Els magistrats van considerar que el Suprem no era competent per dictar la seua extradició i que Espanya violaria els seus drets fonamentals.
Aquesta sentència també serà essencial per determinar el futur judicial de l’expresident Carles Puigdemont, pendent que el Tribunal General de la UE decideixi si li aixeca la immunitat.En concret, el TJUE dictamina que el jutge encarregat de decidir sobre una extradició “no pot comprovar” si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent i negar-se a l’entrega d’una persona si considera que no és així. En aquest sentit, assenyala que només pot rebutjar-la després d’un “examen adequat” del cas i sempre amb “caràcter excepcional”. Si la persona buscada al·lega que l’exposaria a una vulneració del dret fonamental, hauria d’analitzar si existeix “un risc real” a causa de “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial” del país que emet una euroordre o si hi ha “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable a què pertanyi l’interessat”.Així les coses, els jutges belgues només podran denegar l’entrega dels líders del procés si arriben a la conclusió que “aquestes deficiències existeixen” o si la falta de competència del Suprem per enjudiciar-los “és manifesta”.Sobre aquest últim punt, el TJUE deixa la porta oberta que els acusats recorrin la competència del Suprem, recordant que un jutjat no pot resoldre “en primera i última instància sobre una causa penal sense disposar de base legal, expressa que li confereixi la competència per jutjar el total dels encausats”.
Així mateix, apunta que l’informe elaborat pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU és un element que podria servir de prova del risc de vulneració de drets.
La sentència ja pot afectar Puig, però Ponsatí, Comín i Puigdemont encara tenen immunitat
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va valorar de forma positiva la sentència del Tribunal de justícia de la Unió Europea (TJUE), al considerar que fa “inviable” i deixa en “via morta” les euroordres que pugui emetre el jutge Llarena contra ell i els altres dirigents independentistes a l’estranger. Així mateix, també va destacar la gran importància que per primera vegada el TJUE parli de denegar una extradició si es constaten vulneracions en el tracte a “grups objectivament identificables”. “Això és el que som nosaltres, els catalans que volen la independència i consideren que Catalunya és una nació”, va afirmar.
En aquesta línia, l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, va assegurar que ara “la pilota es troba a la teulada del Suprem”, que creu que ha d’analitzar la “seua pròpia falta de competència i si vol tornar a sotmetre els seus criteris” a l’escrutini dels jutjats europeus. Per la seua part, l’exconseller Lluís Puig va considerar que la sentència és “molt bona”. I, encara que assumeix que és probable que la justícia espanyola presenti una nova petició d’extradició contra ell, afirma que la decisió de l’alt tribunal europeu li dona ales per “seguir la lluita”.
La sentència del TJUE sí que ja permet a Llarena emetre una nova euroordre contra ell, ja que al no ser eurodiputat no té immunitat parlamentària.
Celebra que no es pugui qüestionar la seua competència
El president en funcions del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, va afirmar ahir que els magistrats de l’alt tribunal tenen un “sentiment de satisfacció” davant la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les qüestions prejudicials plantejades per Pablo Llarena. Segons el seu parer, el TJUE dictamina que els tribunals de cap altre país, en aquest cas Bèlgica, no poden qüestionar la competència del Suprem i no poden aplicar el seu propi dret nacional per negar aquesta competència.
Per la seua part, Llarena es prendrà amb “calma” l’estudi de la sentència de la justícia europea. Així mateix, segons El Periódico, esperarà al desenllaç dels criteris quant a la reforma de la sedició per prendre una decisió respecte a emetre una nova euroordre contra Lluís Puig i a la decisió la immunitat de Puigdemont per emetre’n d’altres contra ell.