"No podem enterrar els nostres morts. Hi ha cadàvers per tot arreu"

La situació a les 10 províncies turques afectades pels devastadors terratrèmols de dilluns empitjora tal com passa el temps i, mentre el nombre de morts no deixa d’augmentar, els supervivents tenen problemes per cobrir les seues necessitats més bàsiques en un clima gèlid de fins a -6 graus. Fins ara, la sèrie de sismes de dilluns han deixat més de 6.200 morts només a Turquia, on també es compten més de 37.000 ferits. Els equips de rescat han aconseguit recobrar unes 8.000 persones amb vida de gairebé 6.000 edificis destruïts.

Els periodistes turcs que informen des de les ciutats afectades de Kahramanmaras, Hatay, Iskenderun i Malatya a primera hora de dimecres, més de 48 hores després del terratrèmol, coincideixen que hi ha centenars d’edificis esfondrats on no ha arribat cap equip de rescat i la gent suplica per ajuda. HalkTV va informar en directe des de Malatya que les dones supervivents, nens i ancians es trobaven en terribles condicions, sense accés a necessitats bàsiques i amb temperatures de diversos graus baix zero. La desesperació creix perquè en alguns edificis enderrocats es poden escoltar les veus de supervivents, però no se’ls pot ajudar per la falta d’equips especialitzats. "Ningú a la ciutat pot entrar a cap edifici pel perill d’ensorrament. Anar al lavabo, una cosa fins ara senzilla, és un problema molt gran. No hi ha aigua a casa ni a les gasolineres", explica aquesta televisió sobre la situació. "La gent intenta escalfar-se als seus cotxes, però no poden omplir el dipòsit perquè no hi ha combustible a les estacions de servei", agrega.

Yildirim Kurt, un agricultor del districte de Nurhak, a Kahramanmaras, una de les zones més afectades, va dir a EFE per telèfon que fins ara no havia arribat cap ajuda al seu petit poble. Seyhan Asker, un reporter d’Halk TV, va informar aquest matí des d’Islahiye, una localitat d’Hatay de 60.000 habitants on vivien els seus pares: "Totes les cases de la ciutat han de ser reconstruïdes. Ningú no pot viure si més no a les cases que no van ser destruïdes. La meitat de les cases del poble estan arrasades".

Mustafa Kara, que va perdre la seua dona a Kahramanmaras en l’ensorrament d’un edifici de nou plantes, va mostrar la seua indignació a Halk TV: "Tan poca cosa és aquest Estat. No hi ha res. No podem enterrar els nostres morts. Hi ha cadàvers per tot arreu". "S’han esfondrat més de 900 edificis. Si cada un té entre vuit i deu apartaments, Quantes persones hi ha sota la runa" No hi ha electricitat, ni gasolina, la gent saqueja els supermercats. No hi ha menjar, ni llet per als nens", es va queixar aquest veí.

A Iskenderun un incendi al port i l’augment del nivell de les aigües del mar complica l’evacuació de ferits per vaixell cap a altres ciutats. Pel que sembla, un contenidor amb productes químics va cremar just després del terratrèmol i les flames es van estendre als altres contenidors del port en poc temps. Malgrat la intervenció d’avions i vaixells de l’Exèrcit, no es va poder acabar amb el foc i el fum crea problemes per respirar en una àmplia zona. Mentre creixen les crítiques al govern per no prendre mesures a temps, gestionar malament la crisi i no enviar l’Exèrcit en els primers moments, els principals canals se centren en les persones rescatades amb vida als edificis on continuen les tasques de rescat. Els equips de rescat van salvar una professora de 24 anys, Mesude Akar, d’entre la runa d’un edifici esfondrat 49 hores després del terratrèmol d’Hatay. Una hora abans que ella, unes altres dos dones van ser rescatades amb vida també de la runa a la mateixa zona, va informar l’agència de notícies Anadolu.

La situació de les preses a la regió és un altre motiu de preocupació, ja que es va informar d’esquerdes en algunes d’elles a causa de les tremolors. "Tenim 110 preses, de moment hem completat les proves en 90 d’elles. Perquè hi ha risc en períodes sísmics", va dir el Ministre d’Agricultura, Vahit Kirisçi. El panorama que dibuixen els mitjans de comunicació el tercer dia des de les ciutats on es veuen les càmeres és esborronador, amb centenars i centenars d’edificis destruïts i amb pobles sense cap atenció mediàtica.