SEGRE

La majoria del Constitucional avala la llei de l'avortament del 2010

Els magistrats nomenen una nova ponent un cop la proposta del conservador Arnaldo no ha obtingut suports

Primera reunió jurisdiccional del ple del Tribunal Constitucional

La majoria del TC avala la llei de l'avortament del 2010ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dimecres desestimar per majoria el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra la Llei de l'avortament del 2010, i substituir el ponent de la sentència, el conservador Enrique Arnaldo, per una nova ponent, la progressista Inmaculada Montalbán. El TC avança d'aquesta manera una decisió que ha trigat 13 anys a adoptar i que arribarà previsiblement en forma de sentència en les pròximes setmanes, gairebé en paral·lel a l'aprovació de la nova llei de l'avortament a les Corts espanyoles.

La nova majoria progressista del TC avança d'aquesta manera en resolucions que portaven anys al calaix, en la línia de treball que va ordenar el nou president, Cándido Conde-Pumpido, que té com a objectiu emetre sentències sobre qüestions endarrerides. L'acord implica que el TC ja ha rebutjat el recurs de PP i emetrà en les pròximes setmanes una sentència que avalarà el conjunt de la llei que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

La Llei del 2010 estableix un model de terminis que reconeix el dret de la dona a avortar en les primeres 14 setmanes de gestació sense haver de donar explicacions ni haver de complir cap requisit, i fins a la 22 si existeix risc "greu" per a la salut. Obre la porta als avortaments en menors de 16 i 17 anys sense l'obligació de disposar del consentiment els progenitors, tot i que com a mínim un dels dos ha d'estar informat de la decisió. Aquest últim punt, però, va quedar eliminat a la reforma que el PP va fer el 2015, i per tant previsiblement el TC ja no s'hi pronunciarà.El TC també avala la constitucionalitat de l'article de la llei del 2010 que regula la possibilitat que els metges es declarin objectors de consciència per no practicar avortaments.

Una ponència que ha generat dubtes

Els magistrats han adoptat la decisió després de rebutjar la ponència del conservador Enrique Arnaldo. El text que avalava a grans trets la constitucionalitat del conjunt de la Llei de Zapatero, però introduïa matisos en la manera en què la dona ha de ser informada abans de l'avortament.

La Llei estableix com a requisit el fet que abans d'interrompre l'embaràs s'informi les dones dels drets, prestacions i ajudes públiques a la maternitat, i existeixi un termini de reflexió de com a mínim tres dies des que rep aquesta informació. Aquesta comunicació es feia per escrit, i Arnaldo proposava que s'hagués de fer de manera verbal.

Nova Llei de l'avortament

El TC emet sentència sobre una llei que està a punt de ser superada per la nova norma del govern de Pedro Sánchez que encara es troba en tramitació a les Corts. La nova norma manté l'avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació, estableix l'avortament per causes mèdiques fins a la setmana 22, i elimina aquest requisit d'informació per a les dones que volen interrompre el seu embaràs. A més, torna a permetre que les dones de 16 i 17 anys adoptin la decisió sense haver de consultar els pares.

Recusacions rebutjades

El TC ha emès sentència després de rebutjar les recusacions plantejades pels populars contra quatre dels magistrats del ple. Els populars volien que l'exministre Juan Carlos Campo, el president del TC Cándido Conde-Pumpido, i les magistrades Immaculada Montalbán i Concepción Espejel no participessin de les deliberacions adduint que havien tingut relació prèvia amb la llei del 2010.

En el cas del president del TC, perquè com a fiscal general de l'Estat va ser membre del Consell Fiscal que el 2009 va avalar-ne la legalitat. En el cas de Campo perquè va ser secretari d'Estat de Justícia durant el mandat de Zapatero, i en els de Montalbán i Espejel perquè van ser membres del Consell General del Poder Judicial que va emetre informes sobre la llei.

Els magistrats ja havien rebutjat aquest dimarts la recusació de la conservadora Concepción Espejel perquè ja "fa més de 12 anys" que va emetre aquell criteri, i perquè aquell informe jurídic no feia referència a la llei que finalment es va aprovar a les Corts. A més, ho justificava pel fet que les tasques preparatòries d'aquell informe no van suposar l'aprovació de cap dictamen, i perquè el seu contingut no va ser traslladat al govern espanyol.

tracking