L'esperança de trobar supervivents es redueix mentre es multipliquen les víctimes mortals

Els equips de rescat continuaven ahir esquivant el fred i el cansament i continuaven amb la carrera a contrarellotge per provar de trobar supervivents entre les runes dels edificis que es van esfondrar a causa dels devastadors terratrèmols que dilluns a la matinada van sacsejar Turquia i Síria. No obstant les esperances de trobar persones amb vida són cada vegada més escasses. Segons els experts, el màxim que una persona podria aguantar sota la runa sense aigua són 72 hores.

Malgrat que durant el dia d’ahir es va poder rescatar amb vida diverses persones sepultades per la runa, inclosos quatre menors que feia 84 hores que estaven sepultats, a mesura que passen els minuts disminueixen les esperances que es produeixin més miracles. Per això, molta gent es preocupa ara per arribar fins als cossos sense vida dels seus éssers estimats i enterrar-los adequadament. Segons les últimes dades oficials, la xifra de morts ja sobrepassa els 20.000, dels quals 17.134 es comptabilitzen a Turquia i 3.317 a Síria.

A més hi ha uns 75.000 ferits de diferent consideració. Previsiblement aquesta xifra continuarà augmentant, ja que segons les estimacions dels experts locals turcs desenes de milers de persones estan encara sota la runa dels milers d’edificis esfondrats, mentre que encara no hi ha ni tan sols informació sobre la situació en la majoria dels pobles de les deu províncies sirianes afectades pel terratrèmol. Tampoc hi ha cap balanç clar sobre l’afectació a Síria, on les zones més afectades es troben en mans dels rebels (més informació a la pàgina 19).

Amb aquestes dimensions, a Turquia la letalitat ja supera la registrada durant el sisme del 1999, de magnitud 7,6 i epicentre a la costa al mar de Màrmara, que va deixar 17.127 morts, i que era fins ara la tragèdia més gran viscuda a la regió durant les últimes dècades.

El Parlament turc instaura l’estat d’emergència a les deu regions més afectades

Per la seua part, els supervivents, molts dels quals han vist com les seues llars s’ensorraven, passen les fredes nits a la intempèrie tapats amb mantes, dormint en tendes de campanya o als cotxes. La por que es produeixin rèpliques de les tremolors ha provocat també que aquelles persones amb habitatges que van aguantar-se drets busquin llocs més segurs on protegir-se. Mentrestant, els camps d’esports de les zones afectades s’han convertit en dipòsits de cadàvers improvisats.

Durant la jornada d’ahir, el Parlament de Turquia va aprovar l’estat d’emergència proposat pel president, Recep Tayyip Erdogan, que va entrar oficialment en vigor a les províncies més afectades. Aquesta declaració, que estarà vigent durant els propers tres mesos, es basa en la Constitució turca, que permet decretar-lo en cas de catàstrofes naturals. Durant l’estat d’emergència, es poden imposar als ciutadans obligacions monetàries, patrimonials i laborals, i es poden limitar o suspendre temporalment els drets i llibertats fonamentals de la ciutadania.

El primer comboi amb ajuda humanitària de l’ONU va arribar ahir a les àrees opositores del nord-oest de Síria a través del pas fronterer de Bab al-Hawa, que uneix la província siriana d’Idlib amb Turquia, gairebé quatre dies després del devastador sisme. Sis vehicles carregats principalment amb aliments, medicines, aigua i productes per a la higiene es van descarregar en el mateix pas fronterer i seran distribuïts a les zones opositores per ONG sòcies de les Nacions Unides. Bab al-Hawa és l’única via d’entrada de subministraments a les zones de les províncies d’Idlib i Alep en mans dels rebels, on resideixen més de quatre milions de persones que ja abans de la catàstrofe depenien de l’ajuda humanitària a causa de la guerra en la qual fa dotze anys que està immersa.

La qüestió de l’ajuda transfronterera a les zones opositores de Síria ha estat els últims anys un tema molt controvertit al Consell de Seguretat, on els vetos de Rússia, aliada del Govern del president sirià, Bashar al-Assad, han anat obligant a retallar el nombre de punts per creuar disponibles fins a deixar-los només en un. Fins allà tampoc han pogut arribar efectius de rescat, per la qual cosa aquesta tasca està quedant en mans de combatents i els Cascos Blancs, de manera que s’estima que el nombre de morts a Síria podria ser molt superior a l’oficial. Allà es comptabilitzaven fins ahir 3.162 morts i 5.235 ferits, incloses les àrees en mans de l’oposició i les controlades per Damasc.

El Govern d’Al-Assad encara no s’ha pronunciat públicament sobre el tràgic succés.D’altra banda, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, està afrontant cada vegada més crítiques per la gestió davant de la catàstrofe per part de l’oposició i els ciutadans a escassos tres mesos de jugar-se la reelecció en les eleccions presidencials que se celebren el 14 de maig. La tardana intervenció de l’Exèrcit en les tasques de rescat, que va impedir que se salvessin moltes vides, i la laxitud amb les constructores a l’hora d’exigir edificacions sòlides com fixa la llei han acorralat un Erdogan ja en hores baixes per la crisi econòmica.

Els ciutadans es bolquen a recollir productes bàsics

Ajuntaments, seus d’ONG o supermercats són alguns dels llocs on s’han habilitat en els últims dies a tot Espanya punts de recollida de productes bàsics com menjar, roba, medicines o tendes de campanya per enviar als afectats pel terratrèmol que va colpejar a començaments d’aquesta setmana Turquia i Síria.

Cap a Turquia ja han partit desenes de camions carregats amb tot el material donat pels ciutadans.Els supermercats Caprabo, que compten amb diversos establiments a Lleida, tenen en marxa un servei de recollida de fons per ajudar els dos països. La totalitat de les aportacions recollides es destinaran al fons d’emergències de l’Unicef que treballa sobre el terreny. Per la seua part, Maristes Catalunya va fer una crida a col·laborar fent aportacions a la campanya iniciada per SED a través de transferències bancàries o Bizum (més informació a maristes.cat).Per la seua banda, el consolat de Turquia a Barcelona va fer una crida perquè la ciutadania doni aliments duradors, tendes de campanya, farinetes i materials d’higiene en el seu punt de recollida de materials bàsics en un magatzem de Sant Adrià de Besòs per ajudar els afectats pel sisme devastador.En un altre ordre de coses, el papa Francesc va clamar a tots els ciutadans col·laboració.

“És temps de compassió, és temps de solidaritat. Ja n’hi ha prou d’odi, prou de divisions que porten a l’autodestrucció de la humanitat”, va manifestar el pontífex.

La Generalitat mobilitza 2 milions d’euros en ajuda humanitària

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar ahir que el Govern ha posat en marxa una ajuda de dos milions d’euros per pal·liar els danys provocats pel terratrèmol a Turquia, Síria i el Kurdistan que es dividirà en tres línies.

D’una banda, hi haurà una part dels diners que es donaran a organismes internacionals dels quals la Generalitat és sòcia, com determinades agències de l’ONU. D’altra banda, també obrirà una línia de subvencions per a ONG catalanes que “fa temps que tenen projectes” en actiu al territori. L’última de les vies per distribuir dos milions d’euros és la mobilització del personal de la Generalitat.Per la seua part, el ministeri de Defensa va enviar ahir a Turquia el Grup Amfibi Aeronaval Dédalo23, amb llanxes de desembarcament, vehicles i 184 infants de Marina que ajudaran a transportar ferits a altres zones del país.