Les pensions divideixen França

Pocs temes desperten tantes passions a la vida política gal·la com la reforma de les pensions, que una vegada més ha tret al carrer els sindicats davant d’un nou intent de l’Executiu per reformar-les. Els experts assenyalen que aquest assumpte ha marcat de forma clara la relació dels governs amb el poble durant aquell període. “Hi ha una sensibilitat especial per la jubilació a França i cap de les reformes que s’han fet ha estat prou profunda per posar fi al debat”, assenyala el responsable de l’Observatori de la Vida Política de la Fundació Jean Jaurès, Émeric Bréhier.Els francesos consideren que accedir a la jubilació ja és més dur al seu país que en altres de l’entorn europeu, perquè encara que l’edat mínima de jubilació és més baixa, necessiten més anys cotitzats per aconseguir-ho.Des que el socialista François Mitterrand va introduir a començaments dels vuitanta l’edat mínima de jubilació en els 60 anys, el sistema ha estat sotmès a tensions financeres generades per l’augment de l’esperança de la vida dels francesos.

“Quan Mitterrand col·loca la jubilació en els 60 anys els francesos ho viuen com un èxit social al qual no volen renunciar”, recalca el politòleg Yves-Marie Cann, que ha treballat en diversos gabinets ministerials.El també socialista Michel Rocard, llavors primer ministre, va ser el primer a afrontar una reforma del sistema a començaments de la dècada dels noranta, cosa que va començar a aixecar la susceptibilitat dels sindicats. “Des d’aleshores, potser hi ha hagut quatre o cinc reformes, però cap de sistèmica, totes destinades a solucionar el problema en allò més immediat”, afirma Brehier.Cann agrega que “cada Govern que arriba assegura que s’ha de salvar el sistema, perquè cap fa una reforma en profunditat i de futur”. Això, sosté, “augmenta l’oposició dels ciutadans, que veuen els governants incapaços d’afrontar reformes vàlides i els fa perdre crèdit”.El 1995, quan el conservador Jacques Chirac va encarregar al seu primer ministre, Alain Juppé, una profunda reforma de les pensions no podia imaginar el descontentament que això generaria als carrers.

Chirac va mantenir el pols i, convençut que comptava amb suport popular, va dissoldre les cambres i va convocar legislatives per tapar la boca als sindicats, però va perdre els comicis.“La reforma de les pensions s’ha anat arrossegant al llarg dels anys. Uns aposten per exigir més anys cotitzats. Altres, per augmentar les cotitzacions.

I altres, per retardar l’edat de jubilació”, recorda Brehier. Aquesta última recepta és la que genera més oposició. “L’edat mínima de jubilació té un component simbòlic molt fort a França.

Cada vegada que es planteja, els sondejos mostren que és una mesura molt impopular”, afirma.Es va veure el 2010, quan durant el mandat del conservador Nicolas Sarkozy el Govern de François Fillon va trencar el tabú de l’edat mínima de jubilació als 60 anys i la va elevar, de forma progressiva, fins als 62, fet que va tenir un cost electoral i va contribuir a la seua derrota dos anys més tard.El successor, el socialista François Hollande, va optar per no tocar l’edat de jubilació, però va elevar fins a 42 els anys cotitzats per cobrar la pensió plena, i va acabar per no presentar-se a la reelecció arran dels baixos nivells de popularitat. “De facto, allò suposava un retard de l’edat de jubilació per a molts francesos, perquè la incorporació al mercat laboral s’ha retardat durant els últims anys, però va despertar menys oposició sindical”, assenyala Brehier.En el seu primer mandat, Emmanuel Macron també va optar per no tocar l’edat de jubilació i va posar sobre la taula una reforma integral del sistema que generava drets de pensió en funció dels anys treballats. El projecte, que va despertar molta oposició, va acabar enterrat a causa de la pandèmia, que va obligar el Govern a concentrar tots els esforços a lluitar contra el coronavirus.Ara, Macron ha decidit retardar dos anys més l’edat mínima de jubilació i avançar l’increment dels anys cotitzats (43 a partir del 2027) per disfrutar de la pensió completa, un projecte que segons assenyalen els sondejos rebutja el 70 per cent dels francesos.

“Aquesta mesura ha ocultat la resta, fins i tot els aspectes positius, com la pujada a 1.200 euros de la pensió mínima. El rebuig és total”, assegura Cann.

Mig milió de persones marxen contra el Govern de Macron

Unes 500.000 persones van sortir novament ahir als carrers de París, segons la CGT, en una altra protesta contra la reforma de pensions que planeja el Govern del president Emmanuel Macron, una xifra a la qual s’hauria de sumar l’assistència a les aproximadament 240 convocatòries de protesta per tot França.La Prefectura de la Policia parisenca va donar compte de 94.000 assistents, la qual cosa en qualsevol cas confirmaria que es tractaria de la protesta més multitudinària des que van començar les mobilitzacions contra la reforma de les pensions.Els sindicats havien convocat “tota la població” a manifestar-se aquest dissabte “encara més massivament” que dimarts passat, quan unes 757.000 persones van sortir al carrer a tot França, segons xifres del ministeri de l’Interior, gairebé dos milions segons els sindicats.

L’objectiu declarat és “paralitzar França” el 7 de març.La jornada de protesta es va desenvolupar de forma majoritàriament pacífica, però la Prefectura de la Policia va donar compte d’alguns danys materials. La policia va intervenir en diverses ocasions: en un intent d’assalt a una sucursal bancària al bulevard de Voltaire, després a una agència d’assegurances i posteriorment a un restaurant de menjar ràpid a la plaça de Léon Blum. El succés més destacable va tenir lloc a l’aeroport internacional d’Orly, on una aturada sorpresa va obligar a la cancel·lació de la meitat dels vols.Malgrat que no té garantits els suports, el Govern francès continua plantejant elevar gradualment l’edat de jubilació fins a situar-la en els 64 anys –dos per sobre dels 62 actuals– i augmentar el període de cotització requerit per accedir a la pensió completa.