El Suprem manté per a Junqueras, Bassa, Romeva i Turull les penes d'inhabilitació

El Tribunal Suprem ha decidit mantenir la condemna de 13 anys d’inhabilitació per a l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i de dotze anys per als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb un altre de malversació agreujada, després de revisar la sentència del procés a l’empara de la reforma penal que va eliminar la sedició i va modificar la malversació. A la pràctica, això implica que cap d’ells podrà ocupar un càrrec públic fins al 2031, en el cas de Junqueras i Bassa, i fins al 2030, en el cas de la resta. Per tant, al principi, no tindran opció de presentar-se a les eleccions municipals del maig.

L’Alt tribunal segueix així el criteri de la Fiscalia, que va demanar mantenir a Junqueras els 13 anys d’inhabilitació, al contrari que l’Advocacia de l’Estat, que era partidària de rebaixar-lo a set.Per la seua part, el tribunal condemna Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per desordres públics i Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn per desobediència. En els seus casos, aquest canvi de delictes –tots havien estat condemnats per sedició– suposa l’extinció total de les seues respectives penes d’inhabilitació, que eren de 9 anys per als Jordis, de 10 anys i mig per a Rull i Forn, i d’11 anys i 6 mesos per a Forcadell.Els únics que segueixen inhabilitats són els quatre condemnats per malversació, i és que, malgrat la modificació d’aquest delicte amb la introducció de la distinció entre si hi ha o no lucre personal, amb penes més baixes en el segon supòsit, el Suprem entén que als líders independentistes no se’ls pot aplicar la versió atenuada. “L’article 432 del Codi Penal inclou en la seua tipicitat tant qui s’apropia d’aquests fons com qui, trencant el seu deure de lleialtat en l’administració, decideix donar-los una finalitat inequívocament il·legal”, argumenta el Suprem en relació amb l’1-O.En la interlocutòria, els magistrats carreguen durament contra la reforma del Codi Penal i afirmen que no es pot substituir el delicte de sedició pel de desordres públics.

Per això, només l’aplica al cas dels Jordis a causa que, per al Tribunal, són els únics que van participar en actes concrets que van implicar “alteració de la pau pública i l’existència d’actes intimidatoris”, com és la concentració del 20-S davant de la conselleria d’Economia. En aquest sentit, remarquen que la sedició “enriquia els actes executius amb la voluntat de promoure la inobservança de les lleis o l’incompliment de les resolucions judicials”. A més, per a la Sala és “indubtable” que els fets del procés “van ser alguna cosa més que un atemptat contra la pau pública, ja que el que es perseguia era la vigència d’unes lleis de transitorietat que preparaven el camí de la independència”

Avisa que la reforma del Codi Penal deixa impunes processos secessionistes sense violència

De fet, el Suprem adverteix que la desaparició de la sedició genera un “buit normatiu” que deixa “impunes” intents d’independència que no impliquin violència i assenyala que fets com els del 2017 de “deslleialtat constitucional” i “creació d’un marc normatiu de ruptura territorial” quedarien aliens “a la intervenció del dret penal”.

Així mateix, argumenta que, a causa que no es pugui substituir directament la sedició pels desordres públics, no es pot condemnar Junqueras, Forcadell, Romeva, Rull, Bassa, Turull i Forn per aquest segon delicte perquè no van participar directament en les mobilitzacions que la sentència de l’1-O veu “violents o intimidatoris”.

Els condemnats hi veuen “ànim de revenja” i preveuen acudir a Europa

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar la “voluntat de revenja” del Tribunal Suprem al “retorçar” el Codi Penal i aplicar una “malversació de pensament”, però va confiar que aquesta sentència “reforci” la causa independentista davant de la comunitat internacional. La seua defensa i la de l’exconseller Raül Romeva va anunciar que planeja presentar un incident de nul·litat contra la revisió de condemna que ha fet el Suprem amb vistes a acudir després davant del Tribunal Constitucional.

Així mateix, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va anunciar també que presentarà recurs contra la resolució del Suprem i va deixar clar que el cas arribarà fins a la justícia europea. “El Suprem em podrà condemnar i inhabilitar per tota la vida jurídicament, però queda clar que no m’inhabilitarà ni un sol minut del meu compromís a fer efectiva la independència”, va defensar. Així mateix, va carregar contra la reforma del Codi Penal impulsada per ERC i el Govern central.Venjança de la justícia va ser també el que van denunciar des d’Esquerra i el president del Govern, Pere Aragonès, que es va mostrar convençut que els tribunals europeus corregiran la sentència de l’Alt Tribunal.

Des del Govern central, van afirmar que el Suprem ha actuat tal com es pensava que ho faria i va posar de manifest que la sentència demostra que el PP mentia quan afirmava que la reforma penal “beneficiaria els líders del procés”. Els partits de la dreta, per la seua part, van celebrar la decisió.