Un empresari israelià s'atribueix ara l'atac cibernètic a la Generalitat durant el 9-N

Un empresari israelià anomenat Tal Hanan i que treballa per als serveis d’intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacionals s’ha atribuït l’autoria d’un atac cibernètic que la Generalitat va patir durant la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. Així ho acredita una investigació duta a terme per l’organització de periodistes Forbiden Stories, en la qual participen, entre altres, el diari espanyol El País, l’americà The Washington Post, el francès Le Monde o el britànic The Guardian. Hanan, un expert en tecnologia de cinquanta anys, va exhibir l’èxit de l’atac cibernètic contra les pàgines web del Govern de la Generalitat durant diverses reunions per captar nous clients per a la seua empresa.

En aquestes reunions presumia que la seua companyia havia participat en 33 campanyes i que ofereixen “desinformació” a governs, candidats o empreses. En aquest sentit, segons informa El País, va arribar a atribuir-se la filtració de documents sobre uns suposats vincles entre l’independentisme català i l’Estat Islàmic.L’empresari, que és subcomandant de l’Exèrcit israelià, està vinculat a la consultoria britànica Cambridge Analytica, acusada d’utilitzar milions d’usuaris de Facebook per influir en la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels EUA el 2016.El periodista d’El País que va participar en aquesta investigació, Joaquín Gil, va assegurar ahir dimecres durant una entrevista a TV3, que, malgrat oferir informació sobre els seus nombrosos treballs, l’empresari israelià mai va revelar qui contractava aquests serveis. Així mateix, va assegurar tenir constància que els cossos i forces de seguretat de l’Estat han assistit a conferències organitzades per Hanan.L’atac cibernètic patit per la Generalitat durant el 2014 va durar uns tres dies.

En aquest període es van atacar pàgines relaciones amb la consulta independentista, com la de participa2014.cat però també van afectar el servei d’emergències mèdiques i les receptes electròniques, el gestor de requeriments dels Mossos i el portal e-justicia, entre d’altres.

Reobren un cas per despeses del Diplocat lligades a la consultaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar ahir aclarir en la màxima brevetat possible l’atac cibernètic perpetrat el 9-N contra els webs del Govern per “dignitat i justícia”. El president va assegurar que aquesta agressió tenia l’objectiu de “paralitzar” Catalunya i “frenar la força imparable dels ciutadans” amb “estratègies fora de les normes democràtiques”.

Per la seua banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va explicar que des de l’Executiu s’estan estudiant quines accions legals es poden emprendre contra l’empresari israelià que s’ha atribuït l’atac cibernètic per la seua “intromissió il·legítima als sistemes informàtics de la Generalitat”. En aquesta línia, el que va ser president quan va haver-hi l’atac, Artur Mas, va urgir l’Estat a promoure una investigació per saber qui ho va encarregar. “Cal saber si també en aquest cas algun organisme de l’Estat o vinculat a ell va tenir algun tipus de participació en accions que, sota qualsevol prisma, es poden considerar delictives”, va asseverar.

Segons la seua opinió, hi ha massa evidències, com el Catalangate o l’operació Catalunya de “pràctiques de l’Estat impròpies d’un estat de dret”. Per la seua part, Joana Ortega, que era vicepresidenta el 2014, es va negar a “especular” sobre l’autoria, però va assegurar que “és obvi” que amb l’atac el que es pretenia era que “la consulta del 9 de novembre no tingués resultat”.Per la seua part, des d’Interior, segons va assegurar el diari El País, es va negar la vinculació del ministeri o de cap membre de les forces de seguretat de l’Estat amb l’empresari israelià que s’ha atribuït l’atac.L’Audiència de Barcelona ha ordenat que es torni a investigar l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo per despeses vinculades a la internacionalització de la consulta del 9-N. El tribunal ha acceptat el recurs que va presentar la Fiscalia contra la decisió del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, que el novembre del 2021 va decidir el sobreseïment parcial de la causa.

La interlocutòria demana ara que sí que s’investiguin les partides relacionades amb el viatge a Catalunya de vuit parlamentaris europeus com a observadors del 9-N i per la producció d’una vintena de vídeos promocionals de la consulta.