PROCÉS JUSTÍCIA
La Fiscalia demana 7 anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó per malversació per l'1-O
També que se'ls inhabiliti 32 i 27 anys, respectivament, i a la consellera Garriga durant un any per desobediència || Els atribueix el delicte agreujat seguint el criteri del Suprem amb Junqueras
La Fiscalia demana 7 anys de presó per al diputat d’ERC i ex alt càrrec del Govern Josep Maria Jové, sis i tres mesos per al president del port de Barcelona, Lluís Salvadó, i un any d’inhabilitació per a l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. A Jové i Salvadó els acusa de malversació agreujada, a més de prevaricació i desobediència, mentre que a Garriga, que era directora de Serveis, se li atribueix només aquest últim. Els tres van ser arrestats en l’operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum del 20 de setembre del 2017.
En el seu escrit, presentat aquest divendres davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Ministeri Públic segueix el criteri del Tribunal Suprem, que en la revisió de la sentència del procés descarta que les despeses de l’1-O encaixin en el delicte de malversació atenuada introduït en la reforma del Codi Penal, previst per als casos en què no hi ha ànim de lucre. D’aquesta manera, Josep Maria Jové, que va ser exsecretari de Vicepresidència amb Oriol Junqueras, s’exposa també a una pena de 32 anys d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, mentre que Lluís Salvadó, exsecretari d’Hisenda, afronta 27 anys i tres mesos d’inhabilitació i una multa de 24.000 euros.Segons sosté l’acusació pública en el seu escrit, els tres, alts càrrecs del Govern el 2015, estaven “plenament compromesos amb el programa electoral” amb el qual Junts pel Sí va guanyar les eleccions, el full de ruta del qual “anava directament dirigida a la declaració final d’independència i obertura d’un procés constituent”, a través de “les denominades estructures d’Estat”. En aquest sentit, afirma que Jové va jugar un paper destacat ja que formava part del “comitè executiu” que havia de desplegar el “pla estratègic per a la independència” i va liderar la negociació amb la CUP per organitzar un referèndum d’autodeterminació “vinculant” –trobades que va detallar en una agenda Moneskine intervinguda el 2017.
Paral·lelament, assegura que va redactar el document EnfoCATs, una proposta que apostava per la via unilateral per aconseguir un “conflicte democràtic” que forcés l’Estat a acceptar una negociació per independitzar-se o un “referèndum forçat”. Una vegada aprovat el referèndum, segons sosté el Ministeri Públic, es van reestructurar les competències dels departaments de la Generalitat, de manera que “tota l’activitat de preparació i execució va passar a ser controlada” per Jové, inclosos els recursos econòmics necessaris. Així mateix, defensa que malgrat que el Tribunal Constitucional va suspendre el referèndum, el republicà “tot i saber que era il·lícit” va contractar diversos serveis a càrrec de fons públics per dur a terme la votació.
Per la seua part, a Salvadó se li atribueix el seu destacat paper en el desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya. En el cas de Garriga, l’escrit subratlla que, entre altres gestions, “va exercir d’enllaç entre Jové i una funcionària del departament per disposar dels locals necessaris on emmagatzemar el material electoral i va participar en l’adjudicació de diversos contractes menors”.
Els encausats carreguen contra l’Estat per aquest nou “cop judicial”
El president d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, va carregar ahir contra el sistema judicial espanyol per demanar-li set anys de presó per l’organització d’1-O.
“Miserables, males persones i sobretot molta covardia! Sempre de cara davant de la repressió! Perquè el que vam fer, fem i el que farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat!”, va assenyalar. Per la seua part, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va afirmar des de Lleida que la petició de penes del ministeri fiscal “no ha estat cap sorpresa”. Així, va lamentar que “la notícia és que no és notícia perquè la justícia no imparteix justícia sinó que continua fent política”.
La portaveu d’ERC, la lleidatana Marta Vilalta, va denunciar aquest nou “cop judicial” contra l’independentisme i va apostar per continuar avançant cap a la “desjudicialització” amb mesures com la reforma del Codi Penal. En aquesta línia, el president Pere Aragonès va acusar la Fiscalia d’“actuar per revenja”.D’altra banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va apostar per “enfortir la unitat independentista” per poder fer front a la “repressió”.
Per la seua part, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va afirmar que l’escrit d’acusació de la Fiscalia és “una prova més” que els fets que es van produir a Catalunya el 2017 continuen sent delicte en el dia d’avui, malgrat la derogació de la sedició i la reforma de la malversació. El PSC va demanar “separar” pactes polítics, com l’acord de Pressupostos de la Generalitat, de processos judicials i va defensar la reforma del Codi Penal afirmant que les lleis “sempre són interpretables en un context determinat”.