CATALUNYA INDEPENDENTISME
Crisi a l'ANC amb la dimissió de Pesarrodona i tretze secretaris
Membres del sector crític de l'Assemblea, molestos per la gestió de la llista cívica que fomenta la presidència || Menys d'un any amb Dolors Feliu al capdavant
Jordi Pesarrodona i Dolors Feliu en una imatge d’arxiu.
La reunió del secretariat nacional de l’ANC va acabar ahir amb la renúncia de Jordi Pesarrodona de la vicepresidència i la dimissió de 13 dels 72 secretaris nacionals. Els dimissionaris formaven part del sector crític, agrupat ara sota el nom d’Indesinenter, que s’oposava al projecte de llista cívica per presentar-se a les eleccions, que defensava la presidenta, Dolors Feliu. “Malgrat l’esforç de conciliació, hi ha secretaris nacionals que no se senten còmodes i al final de ple han decidit plegar”, va explicar Feliu, a la sortida de la reunió, que, tanmateix, no es planteja dimitir.Per la seua part, Pesarrodona mantindrà el càrrec en funcions mentre s’obre un procés per trobar-li un substitut.Com abordar la llista cívica va ser un dels temes que han provocat la sortida d’aquestes tretze persones del secretariat nacional, encara que Feliu va apuntar que hi havia “desavinences” en altres aspectes diferents.
La crisi arriba quan encara no fa un any que Feliu presideix l’entitat.El col·lectiu Indesinenter, en el seu primer comunicat, del dia 7 de febrer, ja parlava de “greu crisi interna”, mentre que l’ANC, en un comunicat que va fer públic dijous, defensava els diferents “mecanismes de democràcia interna” de l’entitat. Recordava, a més, que “l’impuls d’una llista cívica es va incloure en el full de ruta” aprovat al maig i assegurava que el debat entorn d’aquest compromís “seria totalment transparent”. Afegia que “sempre hi ha hagut debats intensos” i que “la presència de posicions diverses certifica la transversalitat de l’Assemblea”.Tanmateix, des d’Indesinenter es parlava de “lectura esbiaixada del full de ruta” i es denunciaven les formes de Feliu, que només va permetre el debat de les propostes impulsades des de la presidència.
Per això considera “indispensable” la remodelació del comitè permanent, el nucli directiu, per poder “reflectir el conjunt de sensibilitats del secretariat”.Per provar de suavitzar posicions, Uriel Bertran, proper a Feliu, va renunciar a rellevar Pesarrodona a la vicepresidència tal com s’havia pactat inicialment.
