Voltatge declaratiu a un any de l'agressió russa

Les declaracions d’alts càrrecs europeus i nord-americans es multipliquen i pugen de to mentre s’aproxima el 24 de febrer, primer any de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, que va agreujar vuit anys de conflicte bèl·lic començat el 2014 amb l’annexió de Crimea i els combats generalitzats a la regió del Donbass entre forces ucraïneses i separatistes prorussos. El president francès, Emmanuel Macron, va confessar diumenge en una entrevista publicada per diferents diaris francesos el seu desig de derrotar Rússia, però “sense aixafar-la”, alhora que va mostrar confiança en una sortida negociada d’un conflicte que sembla enquistat. No és la primera vegada que el dirigent gal intenta diluir la desitjada derrota de Moscou en un llenguatge equidistant.

En el passat ja va declarar que no era una bona idea “humiliar Rússia” i que calia oferir-li “garanties de seguretat”, comentaris que no van agradar al govern del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.Alhora, el ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, va assegurar en una altra entrevista que París enviarà carros de combat lleugers AMX-10 a Kíiv en els pròxims dies, encara que no va voler precisar-ne el nombre. També va confirmar que ja hi ha centenars de soldats instruïts per utilitzar aquests vehicles blindats i que el seu país continua formant sis-cents soldats ucraïnesos al mes.El primer ministre britànic, Rishi Sunak, va anar encara més lluny a l’anunciar el seu desig d’armar l’exèrcit ucraïnès amb “estàndards de l’OTAN” per així impedir l’avanç rus. També va plantejar, en el marc de la Conferència de Seguretat de Munic, canvis en profunditat als estatuts de l’OTAN per garantir un suport a Ucraïna a llarg termini.També el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, es va pronunciar en aquesta mateixa línia.

Va advocar per fer un pas més i armar amb més efectivitat l’Exèrcit ucraïnès per defensar-se de l’agressió russa, encara que va matisar que “ni l’OTAN ni els seus aliats no són part en el conflicte”. El Kremlin porta des del principi de l’ofensiva acusant l’Aliança d’implicar-se militarment i d’ajudar a prolongar la guerra.Els alts càrrecs nord-americans que han participat durant aquest cap de setmana en aquesta trobada internacional tampoc se’n van anar per les branques. La vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, va reiterar que Rússia ha comès crims de lesa humanitat a Ucraïna en els seus continus i generalitzats atacs contra la població civil i va assegurar que “els responsables russos i els seus superiors, que són còmplices, seran jutjats per la seua responsabilitat”.El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va ser més precís a l’afirmar que el mateix president rus, Vladímir Putin, haurà de respondre davant del patiment ucraïnès i també del rus.Per la seua part, el govern d’Ucraïna continua aprofitant qualsevol ocasió per demanar armes més sofisticades i contundents per decantar la guerra a favor seu.

El ministre d’Exteriors, Dmitró Kuleba, va dir dissabte davant d’alts representants de noranta-sis països que “l’entrega d’avions de combat només és qüestió de temps”. El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, va afirmar que està preparat per enviar a Kíiv caces MiG, però sota una coalició internacional liderada per Washington.Zelenski, per la seua part, va agrair els “potents senyals” que el seu Executiu ha rebut durant tot el cap de setmana sobre la importància d’un “reforç de l’armament per a la nostra defensa”. En el discurs posterior televisat a Ucraïna va insistir que el seu país és a prop de la victòria, va acusar Rússia de patentar el terror i va dir que alguns representants europeus ja parlen d’entregar les seues Forces Armades “míssils de llarg abast, altres armes, i un suport militar a llarg termini”.En una entrevista recent amb la BBC, el dirigent ucraïnès va tornar a descartar la possibilitat de cedir part del territori del país en un possible acord de pau amb Rússia.

De fet, va advertir que aquesta possibilitat provocaria una gran confiança russa per tornar a intentar-ho en el futur. També va declarar que “les armes són l’únic llenguatge que entén Rússia i és l’única manera d’accelerar la pau”.Ucraïna ha sol·licitat també bombes clúster, prohibides per una convenció internacional mai subscrita per l’estat ucraïnès. El 2008, la Convenció sobre Municions Clúster va ser aprovada per més de cent països que van acordar la prohibició completa d’aquest tipus d’arma, i va entrar en vigor l’agost del 2010, després de ser ratificada per trenta estats.

Un total de 123 països s’han adherit a aquesta llei internacional vinculant.L’organització humanitària Human Rights Watch va demanar a finals de gener que Kíiv investigués l’ús i la disseminació de mines terrestres antipersones llançades amb projectils. És molt greu que estigui utilitzant qualsevol tipus de mines perquè forma part del Tractat sobre la Prohibició de Mines del 1997, que prohibeix qualsevol ús de mines antipersones.També ha acusat en diversos informes l’Exèrcit del Kremlin de l’ús de “mines papallona”, que solen ferir nens que les recullen de terra atrets pels seus colors llampants. Steve Goose, director de la divisió d’Armes d’aquesta organització en defensa dels drets humans, va explicar que “les forces russes han utilitzat en forma reiterada mines antipersones i han perpetrat atrocitats al país”.

“Però això no justifica que Ucraïna utilitzi aquestes armes prohibides”, va remarcar.Fa un any Rússia va llançar una ofensiva en diferents zones del país que va permetre als soldats arribar fins als afores de Kíiv, la capital del país veí. Tanmateix, l’ofensiva va ser frenada per l’ímpetu ucraïnès. Des d’aleshores, el Kremlin ha anat perdent terreny.

Al setembre les seues forces van ser expulsades d’una part important de la regió de Khàrkiv i al novembre es van retirar de Kherson, una ciutat estratègica a la vora del mar Negre i el riu Dniéper, que exerceix de frontera natural amb Crimea, annexionada per Moscou el 2014.Al sud-est del país hi ha combats acarnissats a la ciutat de Bakhmut. Les Forces Armades d’Ucraïna intenten defensar cada pam de terreny d’una coalició de soldats russos, paramilitars de grups privats i separatistes prorussos. L’ús de l’artilleria és permanent, segons testimonis directes.

La ciutat porta sota el setge rus des del maig del 2022, però els combats es van intensificar a partir del mes de desembre. La caiguda de Bakhmut permetria al Kremlin avançar cap als bastions ucraïnesos de Sloviansk i Kramatorsk, les localitats més importants de la regió de Donetsk.A l’espera del discurs tradicional que Putin oferirà avui davant de les dos cambres del Parlament, ajornat el desembre del 2022, en què abordarà la situació actual a Ucraïna, vehicles militars que incloïen carros de combat van travessar dissabte a la nit la frontera entre Polònia i Ucraïna mentre aquest enviat especial feia cua davant de la frontera polonesa-ucraïnesa, que va estar una hora tancada.

Les tropes russes insisteixen al Donbass, que resisteix

La situació als fronts de batalla a Ucraïna sembla que s’ha estancat en un duel en el qual Kíiv aposta pel desgast de les tropes russes a l’est del país, on tenen lloc els combats més acarnissats, i es prepara per contraatacar.

“Com més pèrdues tingui Rússia al Donbass, abans podrem posar fi a aquesta guerra amb la victòria d’Ucraïna”, va afirmar ahir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Per la seua part, Kíiv va acusar les forces de Rússia d’utilitzar projectils amb fòsfor durant els atacs contra la regió del sud de Kherson, i l’Exèrcit rus va afirmar haver pres el control de la localitat de Paraskovievka, al nord de Bakhmut, a la regió ucraïnesa de Donetsk.