Els danys de la llibertat de premsa a Ucraïna

Vuit periodistes assassinats, 26 d’atacats deliberadament, 19 de ferits. Divuit atacs contra torres de televisió i quatre contra repetidors de telefonia mòbil. Set denúncies de crims de guerra, 42 ciberdelictes contra mitjans de comunicació i 217 mitjans tancats.

Aquestes són les xifres dels danys infligits a la llibertat de premsa presentada per Reporters Sense Fronteres (RSF) i el seu aliat a Kíiv, l’Institute of Mass Information, quan es compleix un any de la invasió de Rússia. La cobertura de la guerra d’Ucraïna és una de les més àmplies que s’han fet en les últimes dècades. Un total de 12.000 periodistes ucraïnesos i estrangers s’han acreditat davant del ministeri de Defensa ucraïnès per cobrir el conflicte armat que va començar el 2014, però que va quedar diluït en el temps fins al 24 de febrer de l’any passat, quan Rússia va atacar i va ocupar una part del país que presideix Volodímir Zelenski.Alguns només han passat uns dies al país.

En canvi, fa mesos que d’altres s’arrisquen a cobrir un conflicte molt complex amb diferents fronts oberts i l’accés, en general, molt restringit pel Govern d’Ucraïna i pràcticament prohibit pel rus. A les zones ocupades per Rússia la situació “és especialment alarmant”, descriu RSF.La majoria dels vuit periodistes morts ha estat per trets. Alguns de forma intencionada, com en el cas del periodista francès Frédéric Leclerc-Imhoff, el vehicle del qual va ser deliberadament atacat per les tropes russes.

També el fotoreporter i facilitador local ucraïnès Maks Levin va ser executat a sang freda. Altres casos continuen sense aclarir-se, com el de documentalista lituà Mantas Kvedaravicius, el cos del qual va ser trobat sense vida a Mariúpol.Dinou periodistes ucraïnesos i estrangers han resultat ferits, quatre d’ells de gravetat. Van ser víctimes de bombardejos russos o assolits per trets de bala de tiradors no identificats, com els danesos Stefan Weichert i Emil Filtenborg Mikkelsen.

La meitat dels enviats que han viscut incidents propers van ser objectius deliberats, segons l’informe de RSF.Els atacs contra infraestructures civils s’han intensificat durant tot l’any. Milions d’ucraïnesos han viscut continus talls de llum, gas, aigua i internet en els mesos més durs de l’hivern. En els primers dies de març del 2022, al principi de la invasió russa, van començar els atacs contra torres de televisió, fins a quantificar-se’n setze.

També s’han produït quatre atacs contra repetidors i torres de telefonia mòbil. L’Exèrcit rus va impedir l’accés a la informació dels habitants de les zones ocupades pels seus militars. RSF ha interposat “set denúncies per crims de guerra a la Cort Penal Internacional (CPI) i a la Fiscalia General d’Ucraïna, per quaranta-quatre atacs comesos en terra ucraïnès que afecten més de cent periodistes i onze torres o infraestructures de ràdio i televisió”.

Segons l’organització, “tots aquests crims no fan sinó confirmar que l’Exèrcit rus porta a terme una autèntica guerra contra la informació”.Aquesta contesa informativa també s’ha desencadenat amb atacs cibernètics, pirateria i amenaces contra comptes a les xarxes socials de mitjans de comunicació amb almenys 42 “ciberdelictes” l’últim any. Diu RSF al seu informe que “l’últim atac cibernètic que consta es va dirigir contra el web de l’agència ucraïnesa d’informació Ukrinform i va ser atribuït a hackers vinculats amb la intel·ligència militar russa”.Una dada esgarrifosa aportada per aquesta organització té a veure amb el nombre de mitjans ucraïnesos que s’han vist obligats a tancar per “la pèrdua de subscriptors i anunciants, falta de treballadors perquè han fugit del país o han estat mobilitzats per combatre, necessitats financeres creixents per l’impacte de les destruccions”. Són 217, i el pitjor és que el 15 per cent dels professionals estan a l’atur tècnic sense percebre cap tipus de remuneració, segons dades aportades per l’Institute of Mass Information.També hi ha una part molt positiva i emotiva a l’informe de RSF.

Un total de 750 periodistes, inclòs aquest enviat especial, han estat dotats d’equips de protecció. L’11 de març del 2022 es va crear un Centre per a la Llibertat de Premsa a la localitat ucraïnesa de Lviv, i dos mesos més tard, a Kíiv, en col·laboració amb l’Institute of Mass Information, Fundamenta i altres organitzacions locals, entre les quals el Sindicat Nacional de Periodistes d’Ucraïna.Gràcies a la generositat de mitjans de comunicació occidentals i donacions individuals, 750 periodistes –majoritàriament ucraïnesos i de 36 nacionalitats diferents–han rebut armilles antibales, cascos i equips de primers auxilis per a suport vital en cas de resultar ferits.L’organització defensora del dret a la llibertat de premsa també ha facilitat generadors i equips d’electricitat a 91 mitjans de 14 regions d’Ucraïna per garantir la continuïtat de la seua feina, després que les seues infraestructures energètiques fossin destruïdes per les bombes russes.A més, 28 mitjans ucraïnesos independents han rebut ajuts econòmics que els permeten continuar informant. De la mateixa manera, 129 periodistes ucraïnesos, dels quals 86 són dones, han rebut ajuts econòmics individuals.Un dels problemes fonamentals a l’inici d’un conflicte és la lògica falta d’experiència entre els periodistes locals en les cobertures de guerres.

En els meus quaranta anys d’experiència en conflictes armats puc assegurar que la majoria dels periodistes que moren, queden ferits, pateixen traumes o són segrestats o empresonats són locals.Cobrir la guerra al teu país d’origen és la pitjor situació que un informador pot patir. És l’única guerra que jo mai no cobriria (me n’aniria tan lluny com em fos possible si comencés un conflicte al meu país) perquè sé el que significa informar mentre saps que la teua família i els teus millors amics poden morir en qualsevol moment.He vist periodistes palestins tornar a casa seua i veure-la a trossos després d’una intensa jornada laboral. He vist periodistes colombians terroritzats a l’assabentar-se que al company que ocupava el seient del costat a la redacció l’han assassinat en represàlia per escriure un reportatge d’investigació.RSF ha format 280 periodistes amb cursos en matèria de seguretat física, primers auxilis i seguretat psicològica i ha imprès un miler d’exemplars d’una guia sobre la cobertura de guerres que està disponible al web en ucraïnès.

Un sondeig de l’Institute of Mass Information ha detectat que el 90 per cent dels periodistes ucraïnesos “pateixen símptomes clínics d’estrès”.

Biden: “Defensaré cada polzada de terra de l’OTAN”

El president dels Estats Units, Joe Biden, va prometre ahir que la seua Administració defensarà “literalment cada polzada” del territori de l’OTAN, en un context de creixent preocupació per la possible extensió del conflicte d’Ucraïna. El dirigent nord-americà, que dilluns va visitar a Kíiv el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, va reiterar ahir el compromís de Washington amb la zona aprofitant una reunió a Varsòvia a la qual van assistir els principals responsables polítics de Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Bulgària, Eslovàquia, República Txeca i Romania, així com el secretari general de l’Aliança de l’Atlàntic, Jens Stoltenberg.

D’altra banda, el cap de la Casa Blanca va considerar que el president rus, Vladímir Putin, va cometre aquest dimarts passat un “gran error” a l’anunciar la suspensió per part del Kremlin del tractat Nou Start, que limita els arsenals nuclears de Rússia i els Estats Units.