La UE castiga el sector tecnològic i militar de Rússia amb un nou paquet de sancions

Els estats membres de la UE han arribat a un acord per adoptar la desena ronda de sancions contra Rússia per la invasió d’Ucraïna, un paquet que inclourà la prohibició d’adquirir cautxú rus i que veta les exportacions a Rússia de productes tecnològics que puguin tenir ús militar. Així ho va anunciar divendres a la nit, coincidint amb el primer aniversari de l’inici de l’agressió russa, la Comissió Europea, que va concretar que aquestes sancions afectaran entorn d’una cinquantena de components electrònics per a vehicles com drons, míssils i helicòpters. A més, calcula que el seu impacte se situarà al voltant dels 11.000 milions d’euros.Amb aquesta nova ronda de sancions, els Vint-i-set redoblen la pressió contra el Kremlin i els seus còmplices.

De fet, la nova ronda també inclou sancions a set empreses iranianes vinculades a la Guàrdia Revolucionària per proveir drons a Moscou. Brussel·les també restringeix la possibilitat que els russos ocupin qualsevol càrrec als òrgans de govern de les infraestructures i entitats crítiques de la UE. En relació amb els actius congelats, els Vint-i-set van acordar reforçar els mecanismes per al seu control.

Una de les mesures adoptades és la d’obligar els bancs a publicar informació sobre els béns detectats.Aquestes mesures encara s’han d’aprovar formalment abans que entrin en vigor. Els Vint-i-set també estudiaran, la setmana que ve, un paquet de sancions contra Bielorússia pel suport al Kremlin en la invasió del país veí.El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va insistir que les pressions d’Occident sobre Rússia han d’augmentar fins a assolir Rosatom, l’empresa estatal russa per al desenvolupament de l’energia nuclear.Per la seua banda, els ministres de Finances del G20 van fracassar ahir en l’intent d’arribar a un acord sobre el conflicte bèl·lic i el seu impacte desestabilitzador sobre l’economia mundial, encara que la majoria va condemnar la invasió russa al finalitzar una sessió del grup a l’Índia. Ni els representants de Rússia ni els de la Xina van assistir a la reunió

Guissona va recaptar 39.000 € per a refugiats a l’inici del conflicte i a dia d’avui en té només 500

Unes 250 persones es van concentrar ahir a la plaça Major de Guissona amb motiu del primer aniversari de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, que va començar el dia 24 de febrer de l’any passat.

Gran part dels congregats formaven part de la nombrosa comunitat ucraïnesa del municipi –un miler dels 7.000 habitants del municipi són d’Ucraïna–, però també s’hi van sumar veïns i autoritats que van fer un minut de silenci per les víctimes de la guerra. També es van cantar cançons tradicionals d’Ucraïna. El president de la comunitat ucraïnesa, Andriy Sukhlyak, va agrair el suport rebut des de l’inici de la guerra.

“És una cosa increïble”, va afirmar, abans de lamentar que no han deixat de mirar les notícies “cada dia” per conèixer la situació que travessa el seu país. L’alcalde de Guissona, Jaume Ars, va alertar que el fons que havien creat amb aportacions solidàries per acompanyar els refugiats ucraïnesos està pràcticament buit. “Ens queden 500 euros”, va dir, abans de recordar que el projecte comptava inicialment amb 39.000 euros gràcies a les aportacions d’entitats, empreses i particulars.

D’aquesta manera, va lamentar que ara “haurem d’utilitzar fons propis”. Per això, va reclamar a la Generalitat suport econòmic urgent, ja que, va insistir, els ajuts “estan arribant molt lentament”.A causa del conflicte bèl·lic van arribar al municipi aproximadament 350 persones procedents d’Ucraïna i ara en queden 198. Tanmateix, durant els últims dies s’ha reactivat el degoteig de refugiats que arriben al municipi, principalment persones d’edat avançada.

“No sabem si això serà un nou pic, però en pocs dies hem inscrit al padró més de quinze refugiats”, va explicar Ars.Altres ciutats europees com Madrid, Brussel·les o Berlín també van acollir concentracions multitudinàries en suport a Ucraïna amb motiu del primer aniversari i van reclamar el final del conflicte bèl·lic.

“Tot acabarà amb una taula de negociació”El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va subratllar divendres la unitat d’Occident davant la invasió russa d’Ucraïna i, en una entrevista a RTVE en què va demanar l’enviament de més armes a Kíiv, va pronosticar que “la guerra acabarà en una taula de negociació, però dependrà de la situació al camp de batalla”.

L’Índia, disposada a contribuir a la pauEl primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, va assegurar ahir que està “disposat a contribuir als esforços de pau a Ucraïna” l’endemà que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, convidés el gegant asiàtic a participar en una conferència internacional per discutir la “fórmula” proposada per Kíiv per posar fi al conflicte.

Les tropes russes avancen a l’estInaugurat ja el segon any de combats a Ucraïna, les tropes russes no cedeixen en els intents de capturar la ciutat de Bakhmut, un important nus de comunicacions a la regió de Donetsk. Encara que les tropes ucraïneses resisteixen l’envestida del Kremlin, els mercenaris del Grup Wagner van assegurar ahir que havien pres Yahidne, un llogaret al nord de Bakhmut.

Biden no enviarà “per ara” caces a KíivEl president dels EUA, Joe Biden, va descartar ahir “per ara” enviar avions de combat F-16 a Ucraïna, amb la qual cosa rebutja la petició de Kíiv.

“No hi ha base sobre la qual faig una raó, segons el nostre Exèrcit ara, per proporcionar F-16”, va dir en una entrevista a ABC.