Borràs assenyala els seus subordinats i nega un “contracte encobert”

La líder de Junts i presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, va assegurar ahir que tots els contractes menors que va fer la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) relatius a les tasques que exercia l’informàtic Isaías Herrero van ser tramitats sense cap objecció pels responsables administratius de l’organisme i acceptats pels interventors del departament de Cultura. “No hi ha fraccionament i no s’ha vulnerat la llei de contractes”, va dir durant la seua declaració en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el judici en què està acusada de fraccionar 18 contractes per adjudicar-los a dit. Borràs, que només va respondre les preguntes de la seua defensa, va dir que quan l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell li va proposar de dirigir la ILC, la va advertir de retallades pressupostàries i li va demanar que impulsés la digitalització de l’organisme.

També va dir que, a causa del retard en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, podia contractar proveïdors externs. Llavors va pensar en Herrero, que va definir com un “artista digital, premiat i reconegut”. “Necessitava la seua perícia per a un projecte digital”, va dir, abans d’assegurar que aquest era més barat i ràpid que el CTTI.També va afirmar que Assumpta Pagespetit, cap d’administració de la ILC i que la setmana passada va testificar contra ella, assistia a totes les reunions de la junta de govern i, va dir, mai es va oposar a les contractacions d’Herrero.

“Jo els explicava els projectes i ells tramitaven els expedients, Pagespetit fa els expedients de deu”, va afegir. Després d’insistir a negar que fes un “contracte encobert” a Herrero quan presidia la ILC, la presidenta de Junts va denunciar que ha patit una “persecució política”. “Ni en el més remot dels meus somnis hauria pogut imaginar que seria investigada per delictes que no he comès”, va lamentar.A banda de Laura Borràs, també van declarar els pèrits de la Fiscalia i els de la defensa, que van confrontar sobre la custòdia de les proves contra la presidenta de Junts.

Mentre que els tècnics de la Guàrdia Civil van defensar que els correus i arxius van ser recollits i analitzat correctament, els pèrits de Borràs –entre ells Luis Enrique Hellín, un exmilitant d’ultradreta condemnat per l’assassinat d’una activista el 1980– van assegurar que aquests podrien haver estat manipulats per incriminar-la.