Tractat de l’ONU d’altamar: Un enorme pas cap a "els santuaris oceànics"

Organitzacions marines, ecologistes i de defensa ambiental de tot el món, agrupades en l’Aliança d’Alta Mar han qualificat d’"històric" el tractat de l’ONU per protegir l’altamar, aquestes aigües més allà de les nacionals que són l’hàbitat més gran del planeta i obrir el camí per protegir almenys el 30% de l’oceà.

L’esmentada Aliança, que integra a més de 40 ONG del món, a més de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), ha assegurat en un comunicat després de l’acord assolit aquesta matinada pels països a Nacions Unides, que el nou tractat és un enorme pas per protegir legalment amb "santuaris oceànics" la vida marina i adaptar "la governança" de l’altamar al segle XXI.

Amb gairebé alguna cosa més de l’1 % de l’altamar actualment protegida, el nou Tractat no obre el camí per assegurar la protecció d’almenys un 30 % dels oceans del món per a 2030, que és el mínim que els científics consideren necessari per al seu benestar, explica Rebecca Hubbard, directora de l’Aliança d’Alta Mar.

El Tractat estableix requisits "moderns per avaluar i gestionar les activitats humanes que afecten a la vida marina en altamar", a més de garantir transparència per millorar la gestió de sectors com la pesca, el transport marítim i altres activitats que han anat deteriorant la salut dels oceans.

Des de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), Minna Epps, directora del programa global Marí i Polar, ha assegurat que el Tractat d’altamar "obre el camí perquè la humanitat finalment protegeixi la vida marina al nostre únic oceà".

L’acord "tanca bretxes en el dret internacional" i ofereix un marc perquè els governs treballin "junts" per protegir la salut global dels oceans, i enfortir la resiliència climàtica i el benestar socioeconòmic i la seguretat alimentària de milers de milions de persones.

Per la seua part, Laura Meller, de l’organització Greenpeace, ha qualificat d’"històric per a la conservació" dels oceans l’acord, al que es refereix com "un senyal de què, en un món dividit, protegir la naturalesa i les persones pot triomfar sobre la geopolítica".

"Els països han d’adoptar formalment el Tractat i ratificar-lo el més ràpid possible perquè entri en vigor i garantir els santuaris oceànics totalment protegits que el nostre planeta necessita".

Lisa Speer, directora del programa internacional de l’oceà en el Consell de Defensa dels Recursos Naturals (NRDC, per les seues sigles en anglès), ha dit que "aquest text proporciona la base per protegir els punts clau de biodiversitat en alta mar. Ara tenim un camí per aconseguir l’objectiu de protegir almenys el 30 % de l’oceà per a 2030".

L’esmentat objectiu, segons els científics, "és crucial" per mantenir la salut dels oceans davant l’escalfament global i davant l’acidificació dels oceans i altres impactes de la crisi climàtica.

Gladys Martínez, directora executiva de l’Associació Interamericana per a la Defensa de l’Ambient (AIDA), ha afirmat que "els governs han fet un pas important per a la protecció legal de dos terços de l’oceà, i amb això, de la biodiversitat marina, els mitjans de subsistència de les comunitats costaneres i la sobirania alimentària."

"L’acord -ha assegurat- marca un camí per establir àrees d’alta i plena protecció en altamar, així com per a l’avaluació ambiental de projectes i activitats que poguessin perjudicar-la".

Per la seua part, Farah Obaidullah, advocada i fundadora de Women4Oceans, ha qualificat així mateix el tractat d’"històric per a la humanitat i per a la protecció de tots els éssers vius al nostre oceà global.

Des del Centre per a la Conscienciació, Investigació i Educació Oceànica (COLLAURI), el seu director executiu Christopher Chin, ha assegurat que el món ha fet "un gran pas per atansar-se una mica més a l’objectiu de salvaguardar almenys el 30 per cent de l’altamar per a 2030".