Nou pols dels sindicats gals amb una altra vaga per les pensions

Els sindicats francesos van aconseguir ahir la mobilització més gran en les manifestacions des que van començar al gener les protestes contra la reforma de les pensions, però les vagues no van aconseguir la paralització del país amb què esperaven obligar el Govern d’Emmanuel Macron a fer marxa enrere. Des de primera hora de la tarda, els líders de les dos grans centrals del país, Laurent Berger (CFDT) i Philippe Martínez (CGT), van reivindicar una mobilització “històrica” al carrer, per sobre de la del 31 de gener, que era el sostre fins ara, i fins i tot al nivell més alt dels últims 40 anys.A falta de xifres globals que permetin dir amb claredat si es van superar els entre 1,27 milions de manifestants (segons la policia) i 2,8 milions (segons la CGT) d’aquest 31 de gener, les xifres parcials de diferents ciutats apunten que sí que es van superar.Les marxes es van desenvolupar en termes generals amb normalitat, encara que com sol ser habitual alguns grups molt minoritaris de radicals van provocar danys materials al seu pas i van protagonitzar enfrontaments amb les forces de l’ordre, en particular a París.Els percentatges de vaguistes es van quedar per sota d’algunes de les cinc jornades precedents de protestes, la primera el 19 de gener, probablement perquè amb la inflació i amb la consegüent pèrdua de nivell adquisitiu resulta particularment dolorós perdre una jornada de sou per fer vaga.A l’Administració estatal van estar en vaga prop d’una quarta part de la plantilla, davant el 28% el 19 de gener; i a la companyia estatal EDF van ser un 41,5% (44,5% aquell mateix 19 de gener). En l’ensenyament, el ministeri d’Educació va indicar que havien faltat a la feina un 32,71% dels professors, un 35,89% a primària i un 30,09% a secundària.La qüestió per als sindicats ara és la direcció que donaran a la protesta, és a dir, si la seua aposta és per provar de continuar i amplificar les vagues o si privilegien altres jornades de manifestacions, amb la intenció que siguin de nou massives, sabent que l’opinió pública està molt majoritàriament en contra de la reforma.