PROCÉS INVESTIGACIÓ
Un narco català va donar dades falses sobre Pujol a Villarejo
Va ser el seu gran confident de l'operació Catalunya || L'exparella del fill de l'expresident va demanar una pensió vitalícia per delatar-lo
L’excomissari Villarejo a l’Audiència Nacional el juny del 2022.
José María Clemente, un banquer i narcotraficant català, va utilitzar els seus contactes a la banca andorrana i suïssa per vendre informació contra l’expresident català Jordi Pujol a l’inici de l’anomenada operació Catalunya, segons La Vanguardia. Va apuntar que les dades que l’excomissari José Manuel Villarejo havia adjudicat a l’empresari Javier de la Rosa –que va apuntar que l’expresident tenia una fundació “d’uns 150 milions” a Suïssa, que mai es va acreditar– en realitat serien de Clemente. Segons el rotatiu, ells dos feien negocis des del 2006 a República Dominicana.
Clemente estava acusat de narcotràfic a França i Villarejo li hauria ofert protecció judicial a canvi d’informació compromesa. El banquer va ser detingut al Líban el 2016, just quan l’excomissari es va jubilar i van començar les investigacions contra ell.D’altra banda, ahir també va transcendir que l’examant del fill de l’expresident català Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, va reclamar el 2015 a Villarejo una pensió vitalícia per haver delatat els negocis de la família Pujol i per haver actuat durant anys com a confident. L’excomissari va elevar la petició a la cúpula del ministeri de l’Interior, tot i que es desconeix si la petició va arribar a validar-se.
Segons les anotacions de Villarejo, ella, De la Rosa i Clemente haurien cobrat presumiblement de fons reservats. A més d’apuntar a la família de l’expresident, Álvarez també va proporcionar un contacte per “al tema Sandro Rosell”, un altre dels afectats en la trama.En un altre ordre, la diputada d’ERC al Congrés Marta Rosique va acusar ahir el Govern de Pedro Sánchez d’haver creat “la seua pròpia guerra bruta” a partir de la sentència del procés del 2019 amb espionatge i infiltracions policials per “acabar amb la dissidència política a qualsevol preu, fins i tot a costa de les dones”. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va negar persecució per motius ideològics i va assegurar que “Espanya és una democràcia plena”.
