CONFLICTE BÈL·LIC EUROPA DE L?EST
Moscou llança una nova bateria d'atacs contra ciutats ucraïneses
El Kremlin es venja així d'un suposat atemptat perpetrat per Kíiv en territori rus || L'OTAN exigeix a Turquia desbloquejar l'adhesió de Suècia i Finlàndia
Veïns rescaten béns personals de les restes dels habitatges després del massiu atac.
Les Forces Armades de Rússia van llançar ahir a la matinada una nova onada d’atacs contra diverses regions d’Ucraïna, uns bombardejos que van deixar almenys nou morts, i que segons el Kremlin són una resposta “a les accions terroristes organitzades pel règim de Kíiv el passat 2 de març a la regió de Briansk –ciutat russa a la frontera amb Ucraïna–”. El president, Volodímir Zelenski, va admetre que la de dimecres va ser “una nit dura”, amb bombardejos en regions com Kíiv, Mikolaiv, Khàrkiv, Odessa, Zaporíjia, Jitómic i Lviv, entre d’altres. “S’han produït atacs a tot el país.
L’enemic ha llançat 81 coets intentant d’intimidar els ucraïnesos una altra vegada, han tornat a les seues tàctiques patètiques”, va asseverar. La Força Aèria ucraïnesa va assegurar que les seues defenses van aconseguir destruir 34 míssils de creuer Kalibr i quatre drons de fabricació iraniana. A causa dels atacs, la planta nuclear ucraïnesa de Zaporíjia, la més gran d’Europa, va quedar completament aïllada durant diverses hores.D’altra banda, l’aferrissada batalla pel control de la ciutat de Bakhmut va continuar.
La intel·ligència occidental estima que a l’assalt de Bakhmut, a la regió de Donetsk, els mercenaris de Wagner, que controlarien la meitat de la ciutat, haurien patit entre 20.000 i 30.000 baixes.Per la seua part, les autoritats de la regió separatista moldava de Transnístria van assegurar que van aconseguir frustrar un atemptat contra el president, Vadim Krasnosselski, a mans presumptament de membres vinculats a la Intel·ligència d’Ucraïna, una cosa desmentida per Kíiv.D’altra banda, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va presidir una reunió entre Suècia, Finlàndia i Turen en què va fer una crida a Ankara perquè finalitzi la ratificació de l’adhesió d’aquests dos països nòrdics a l’organització Atlàntica, que manté bloquejada des de fa mesos per reticències sobre la falta de cooperació en la lluita contra el terrorisme de grups kurds.Així mateix, el president dels EUA, Joe Biden, va demanar al Congrés nord-americà incloure una partida de 6.000 milions de dòlars per a Ucraïna als pressupostos del país.
