La por ve de Suïssa

Credit Suisse va viure ahir el seu dia més negre i va patir el càstig borsari més gran en 167 anys d’història, arrossegat per una desconfiança generalitzada en el sector bancari després de la fallida de tres bancs als Estats Units, que ha provocat al seu torn un tsunami als mercats financers del qual la borsa espanyola no ha pogut escapar. El segon banc helvètic va viure un malson en la Borsa de Valors de Zuric, on cotitza, i les seues accions van arribar a perdre el 30% del valor per després pujar lleugerament i tancar amb una caiguda del 24%, fet que va situar el preu del títol en 1,7 francs suïssos (1,74 euros), quan mai no havien estat per sota dels 2 francs.

Debilitat pels resultats decebedors i la incapacitat de recuperar la confiança perduda, Credit Suisse ha estat fins ara la principal víctima fora dels EUA del terratrèmol que ha suposat per al seu sistema bancari el tancament dels tres bancs. Per a Credit Suisse, el pitjor cop del dia va provenir del seu principal accionista, el Banc Nacional Saudí, que va dir que no està disposat a augmentar la inversió actual en l’entitat financera suïssa, que és del 9,88% del seu accionariat. Això va provocar caigudes generalitzades als mercats financers.

A Espanya, l’Ibex-35 es va desplomar ahir un 4,37%, la caiguda més gran des de novembre del 2021, arrossegada per la por dels inversors a una possible fallida del banc suís i a una posterior desfeta de la banca europea. Els bancs cotitzats al mercat espanyol van suportar una nova jornada nefasta, i el Banc Sabadell es va deixar un 10,49%; el BBVA, un 9,6%; el Santander, un 6,89%; CaixaBank, un 6,72%; Bankinter, un 6,46% i Unicaja Banco, un 6,06%. Davant d’aquesta crisi, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a contactar amb els bancs europeus que supervisa directament per conèixer quina possible exposició tenen a Credit Suisse.

Tanmateix, fonts del sector van assegurar que els bancs espanyols més grans, Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell, no compten amb exposició a Credit Suisse o és pràcticament insignificant, cosa que descartaria un possible impacte directe en els comptes d’aquestes entitats en el cas d’un deteriorament accelerat en la situació del banc suís. Per evitar una sagnia més gran, el Banc Nacional Suís (BNS) i l’Autoritat Supervisora Suïssa dels Mercats Financers van anunciar que proveiran de liquiditat Credit Suisse “en cas que sigui necessari”.

Paral·lelament, el sector bancari nord-americà va tornar ahir als números vermells, amb fortes baixades en gairebé totes les entitats, i particularment a la banca regional, que dilluns passat va resultar la més afectada pel tancament en dies previs del Silicon Valley Bank i el Signature Bank.

El BCE es debat entre frenar la inflació o mantenir l’estabilitat

La fallida del banc nord-americà Silicon Valley i la caiguda de Credit Suisse ha tornat a situar la política monetària en el nucli del debat. La pujada de tipus dels últims mesos –als Estats Units ha passat del 0,25 al 4,75% en menys d’un any– ha estat un dels desencadenants del col·lapse i algunes veus han qüestionat l’agressivitat de l’estratègia monetària per controlar l’increment de preus.

En un context en què la inflació es manté alta, la pregunta és si és necessari mantenir accions restrictives o assegurar l’estabilitat financera.El primer pas el farà el Banc Central Europeu (BCE) avui dijous. Si bé els experts consideren que l’entitat seguirà l’estratègia anunciada el mes de febrer passat, preveuen una relaxació dels tipus en els pròxims mesos.Durant la seua última reunió feta a començaments de febrer, el consell de govern del BCE va decidir apujar els tipus d’interès en 0,5 punts, situant-los en el 3%. Però no només això, sinó que també va avançar un increment dels tipus de 0,5 punts en la pròxima trobada prevista avui.

Aleshores es desconeixia per complet el cas de Silicon Valley Bank. A més, la decisió arribava just després que la Reserva Federal dels EUA anunciés una nova pujada de tipus. Tanmateix, la crisi en el Silicon Valley Bank sí que podria fer replantejar al BCE l’estratègia pel que fa al calendari dels seus anuncis.

Fins ara, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha apostat pel forward guidance, una maniobra en la qual el Banc Central Europeu avançava quines eren les seues intencions en política monetària o en la compra d’actius per donar seguretat als mercats.