La Cort Penal Internacional ordena detenir Putin per deportar nens ucraïnesos

El Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre ahir una ordre d’arrest contra el president rus, Vladímir Putin, com a “presumpte responsable” de la deportació il·legal de nens ucraïnesos des de zones capturades durant la guerra d’Ucraïna en territori rus. També va emetre una ordre d’arrest pel mateix motiu contra la comissària presidencial dels drets de la Infància de la Federació de Rússia, Maria Alekseievna Lvova-Belova. La cort va afirmar tenir “motius raonables” per creure que Putin “té responsabilitat penal individual” per aquests delictes, bé per la seua comissió “directa” o per haver estat incapaç d’“exercir un control adequat sobre els subordinats civils i militars que van cometre els actes”.

Tanmateix, el Kremlin ha desmentit constantment que s’estigui deportant nens ucraïnesos per la força davant les acusacions d’Ucraïna i els seus aliats. Segons Kíiv, almenys 16.000 menors han estat desplaçats contra la seua voluntat a territori rus.Aquestes ordres d’arrest representen els primers càrrecs internacionals presentats des del començament del conflicte. Tanmateix, la possibilitat que el TPI acabi jutjant Putin és pràcticament nul·la.

El Kremlin va mostrar ahir el seu rebuig de la decisió del tribunal. La portaveu d’Exteriors russa, Maria Zakhàrova, va assegurar que és “jurídicament nul·la” i va recordar que, com que Rússia no és partícip de l’Estatut de Roma del TPI, “no té obligacions”. En la mateixa línia es va mostrar el portaveu del Govern, Dmitri Peskov, que va titllar l’ordre d’“indignant” i “inadmissible”.D’altra banda, el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, va celebrar la decisió del tribunal i va assenyalar que “les rodes de la Justícia estan girant”.

Pel seu costat, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va evitar valorar l’ordre d’arrest.Per un altre costat, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar que ha accedit finalment a ratificar el protocol d’adhesió de Finlàndia a l’OTAN, però va assenyalar que les negociacions amb Suècia per a l’entrada hauran de seguir. També Hongria ha decidit donar llum verda a l’ingrés de Hèlsinki. El Parlament votarà la candidatura el 27 de març i previsiblement serà aprovada per la majoria absoluta de Fidesz, el partit del govern.

D’altra banda, el president xinès, Xi Jinping, viatjarà a Rússia dilluns vinent en una visita oficial de tres dies, en la qual es reunirà amb Putin.

Eslovàquia s’afegeix a Polònia i enviarà 13 avions de combat a KíivEslovàquia enviarà 13 caces MiG-29 i part del sistema de defensa antiaèria Kub a Ucraïna. Així ho va anunciar ahir el primer ministre, Eduard Heger, un dia després que el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, anunciés dijous l’enviament de quatre avions de combat, convertint-se en el primer aliat de Kíiv a subministrar-los-hi.

L’OTAN i els EUA s’han negat a subministrar avions a Kíiv.La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va remarcar ahir que Espanya “no enviarà cap tipus d’avió de combat” a Ucraïna. D’altra banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va afirmar que l’enviament de caces només causarà “més problemes” a Ucraïna. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va anunciar que els pilots del caça que dimecres van abatre el dron dels EUA sobre el mar Negre seran condecorats per evitar una violació de l’espai aeri “en l’àrea de l’operació especial” russa.