El comitè Pegasus critica la plantada de Moncloa i li urgeix “col·laboració”

La missió d’europarlamentaris que dilluns es van desplaçar a Espanya per investigar l’ús del programa d’espionatge Pegasus va lamentar ahir no haver-se reunit amb cap dels ministres del Govern central responsables de carteres relacionades amb els softwares espia i tampoc amb aquells que havien estat víctimes de l’espionatge. I, malgrat descartar haver patit un “boicot” per part de l’Executiu central, com van denunciar els independentistes, la comissió sí que va criticar la falta d’informació i de transparència en el cas del Catalangate. En les seues primeres conclusions, exposades abans d’abandonar Madrid, el comitè va deixar clar que la persecució de les “idees, per molt boges que siguin”, mai pot emparar-se en la seguretat nacional i va instar les autoritats espanyoles a cooperar amb els tribunals i a concloure com més aviat millor la reforma de la llei de secrets oficials.

En aquest sentit, va afegir que les víctimes necessiten “més transparència”, perquè “no sempre se’ls ha informat” de l’espionatge. A més, alguns casos, va denunciar, s’han “estancat” als tribunals. Per això, la missió va urgir les autoritats a col·laborar amb la Justícia, perquè, a més a més, la investigació ha estat “lenta”.Els únics afectats amb els quals es va reunir el comitè van ser el president del Govern, Pere Aragonès, la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i l’alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall.

A la reunió, Aragonès, que va demanar a la comissió “arribar fins al final de la investigació”, va acusar el Govern espanyol d’“inacció” i de deixar “desemparades” les víctimes i va afirmar que l’ús de Pegasus per espiar independentistes posa en qüestió la qualitat democràtica de l’Estat.

Assenyala Rabat com a autor de l’espionatge a Pedro Sánchez

Els europarlamentaris que investiguen l’ús del sistema Pegasus per espiar membres del Govern espanyol no van descartar que darrere hi hagi el Marroc i, encara que van reconèixer que “no està clar qui va espiar”, les “pistes” apunten a tercers països, entre els quals el nord-africà. És “plausible”, van recalcar, si bé van afegir que s’ha d’investigar més.Així mateix, els eurodiputats van considerar necessària la participació de l’Europol en la investigació de l’espionatge a Espanya i altres països i van retreure als estats que actuïn com si fos una qüestió interna i no afectés la tota la UE, de la qual formen part.

En aquest sentit, es van mostrar partidaris de regular-ne l’ús i comerç, ja que poden ser una “amenaça” per a les democràcies. “Si s’introdueixen al teu telèfon, va amb tu a tot arreu i té accés a tota la teua informació”, va afirmar una de les ponents de la missió europea, Sophie in’t Veld, abans d’assegurar que aquests sistemes no es poden utilitzar a discreció, sinó només quan hi ha un clar i imminent perill per a la seguretat nacional.