Corea del Nord anuncia que ha provat dron submarí per generar tsunamis radioactius

Corea del Nord ha anunciat avui que ha provat un dron submarí nuclear capaç de generar tsunamis radioactius, afirmació que planteja dubtes en els experts però que suposa un nou cop sobre la taula en un tens panorama marcat per les maniobres de Seül i Washington i els test d’armes de Pyongyang.

Els mitjans nord-coreans han informat avui que el règim ha provat aquesta setmana en presència del líder Kim Jong-un un nou tipus de dron submarí o torpede guiat que en esclatar és capaç de provocar gegantines onades contaminants igual com el sistema rus conegut com Posidó. El dron es va desplegar davant la costa nord-oriental nord-coreana dimarts i "va assolir el punt objectiu en aigües de la badia d’Hongwon establert com a port enemic simulat amb la seua ogiva de prova detonant sota l’aigua dijous a la tarda", ha informat avui l’agència KCNA.

El dispositiu, que va esclatar "després de navegar a una profunditat de 80 a 150 metres traçant un curs ovalat i en vuit al mar de l’Est (nom que rep el mar del Japó a les dos Corees) durant 59 hores i 12 minuts", s’ha testat coincidint amb les grans maniobres que aquests dies realitzen Seül i Washington al sud de la península. "La missió d’aquest armament és penetrar sigil·losament en aigües operatives i provocar un tsunami radioactiu a gran escala mitjançant una detonació submarina que destrueixi grups d’atac navals i els principals ports operacionals de l’enemics", va explicar el text de KCNA.

TERRIBLE DANY MEDIAMBIENTAL

A més de destruir flotes i infraestructura aquest tipus d’armament té capacitat per provocar un dany terrible a les regions litorals, que quedarien altament contaminades durant almenys diverses dècades tant terra endins com respecte a les aigües circumdants.

Segons el text, l’arma anomenada "Vehicle Submarí No tripulat Nuclear Haeil (Tsunami en coreà)", es va començar a desenvolupar el 2012 i, després de sotmetre-la a 50 proves de diferent tipus (29 de les quals van comptar amb la presència de Kim Jong-un), es va decidir el seu desplegament operatiu en el plenari del Partit dels Treballadors celebrat el desembre de l’any passat.

KCNA ha publicat avui quatre fotos de la prova d’aquest dron submarí en les quals s’aprecia una silueta sota l’aigua i una explosió a prop de la superfície marina, i unes altres dos imatges de Kim davant el submergible no tripulat en un magatzem cobert la localització del qual es desconeix. Molts analistes dubten en tot cas de l’afirmació del règim -que assegura que el dron va navegar sota l’aigua durant dos dies i mig- atesa l’alta complexitat requereix un sistema així.

Rússia assegura que ja disposa dels seus drons submarins nuclears Posidó desplegats i en condicions operatives des de fa tot just uns mesos, encara que l’enorme secret amb què s’han desenvolupat durant anys impedeix de conèixer més detalls sobre aquest tipus d’arma. Se sap, per exemple, que el Posidó requereix de propulsió nuclear -una capacitat que no té Pyongyang- per permetre un desplegament i infiltració realment existosos.

YOON ADVERTEIX PYONGYANG

Per la seua part, el president sud-coreà, Yoon Suk-yeol, ha afirmat avui que Corea del Nord "pagarà per les seues provocacions temeràries" i va dir que Seül reforçarà l’anomenat sistema de tres eixos, que inclou defenses antimíssils, una plataforma d’atacs preventius i plans per decapitar el règim.

Pyongyang, que va dir que replicaria amb duresa a les grans maniobres de primavera dels aliats i que ha realitzat en les dos últimes setmanes mitja desena de llançaments de míssils, ha aprofitat la celebració d’aquestes maniobres de Seül i Washington per anunciar les proves d’aquest nou tipus d’armament.

La península viu un nivell històric de tensió després d’un 2022 en el que el règim, que ha rebutjat ofertes per retornar al diàleg, va realitzar un nombre rècord de proves d’armes i en el qual els aliats van tornar a realitzar grans maniobres i a desplegar portaavions de propulsió nuclear o bombarders estratègics nord-americans a la península.

ESCALADA ARMAMENTÍSTICA

Malgrat la superioritat militar que continua exhibint l’aliança formada per Washington i Seül, els nous sistemes que ha provat en els últims cinc anys Pyongyang han elevat les seues opcions per causar veritables danys en cas d’enfrontament bèl·lic. Aquests avanços han causat a més que ja sigui pràcticament impossible clavar un cop preventiu per decapitar el règim sense exposar-se a perilloses represàlies.

MÍSSILS DE CURT ABAST KN-23, KN-24 i KN-25

Des de 2019, després del fracàs del diàleg amb Washington, Pyongyang va començar a provar aquests nous sistemes amb vista a renovar i dotar de capacitat nuclear al seu arsenal tàctic, en termes operatius la seua amenaça més real en el dia d’avui atesa la proximitat del territori sud-coreà i de les bases nord-americanes que hi ha presents.

Mentre que el KN-25 és un llançacoets múltiple de gran abast, els projectils del KN-23 i KN-24 són míssils de curt abast que operen amb combustible sòlid (més eficient per a un desplegament ràpid que el líquid) i poden traçar trajectòries no completament balístiques, fet que complica interceptar-los. El KN-23, inspirat aparentment en l’Iskander rus, sembla el sistema preferit pel règim per experimentar amb actius tàctics atès el nombre de proves realitzades i les variacions en el disseny del projectil o les seues plataformes de llançament (ha estat disparat des de diferents tipus de plataforma erectora mòbil, des d’un ferrocarril o una sitja).

CAPS HIPERSÒNICS

Esmentats per primera vegada en el vuitè congrés del partit únic nord-coreà el gener de 2021, van començar a ser provats, amb diferents variacions, aquell mateix any. El règim va presentar després un sistema amb suposada capacitat operativa o gairebé operativa; el Hwasong-8, míssil d’abast intermedi amb rang superior als 3.000 quilòmetres (és a dir, podria arribar a bases dels Estats Units, al Japó o a Guam), que teòricament podria esquivar escuts antimíssils i que fa servir una ampolla de combustible líquid (la qual cosa permet emmagatzemar el projectil ja carregat).

MÍSSILS DE CREUER DE LLARG ABAST

Des de setembre de 2021 Pyongyang ha provat en diverses ocasions diferents variacions de projectils de llarg abast d’alta precisió guiats per control remot. Aquest any va revelar els noms dels dos models que ve testant, Hwasal-1 i Hwasal-2, que semblen tenir, capacitat per volar 1.500-2.000 quilòmetres.

Seül i Washington han mostrat aparents dificultats en la detecció d’aquests llançaments, ja que, malgrat que aquests models nord-coreans es desplacen a velocitats subsòniques, poden volar durant més de dos hores ocupant patrons de vol irregulars i planant molt a prop del terra. Pyongyang va anunciar a més el passat 14 de març que també havia aconseguit llançar per primera vegada des d’un submarí dos míssils estratègics de llarg abast les característiques de vol del qual semblen correspondre’s amb els Hwasal-1.

MÍSSIL INTERCONTINENTAL HWASONG-17

Després d’una primera i aparentment fallida prova el març de 2022 el règim ha aconseguit llançar amb èxit en dos ocasions aquest míssil balístic d’abast intercontinental (ICBM), l’última el passat 16 de març. Amb capacitat potencial per recórrer més de 15.000 quilòmetres (teòricament pot arribar a qualsevol regió del globus a excepció de Sud-amèrica), el míssil tan sols ha estat llançat fent servir angles molt oberts. Un llançament amb trajectòries operatives permetria saber en realitat si el cap del míssil és capaç de suportar les dures condicions de la reentrada atmosfèrica. En tot cas, el Hwasong-17 és el sistema idoni perquè el règim desenvolupi un cap nuclear múltiple, un actiu que en condicions operatives podria posar seriosament a prova els escuts antimíssils nord-americans.