La banca europea trontolla arrossegada per les pèrdues de l'alemany Deutsche Bank

La cotització dels principals bancs europeus va tornar ahir a registrar fortes caigudes, la qual cosa suggereix que les recents intervencions per part de les autoritats financeres no han calmat del tot els nervis dels inversors, després que els grans bancs centrals hagin continuat apujant els tipus d’interès malgrat les turbulències desencadenades per la fallida del Silicon Valley Bank (SVB) i el Signature Bank als Estats Units i el rescat del suís Credit Suisse. D’aquesta manera, l’índex Euro Stoxx 600 per al sector bancari va registrar ahir al tancament de la jornada una caiguda del 2,53%, amb Deutsche Bank, el banc més gran d’Alemanya, al capdavant dels descensos, que es va deixar un 8,53 per cent. Malgrat moderar les pèrdues al final del dia, la caiguda de l’entitat es va atansar al 15% en alguns moments, la qual cosa va obligar el mateix canceller alemany, Olaf Scholz, a afirmar que Deutsche Bank és una entitat “rendible”.

La caiguda es va produir després que anunciés que planeja amortitzar 1.500 milions de dòlars de deute subordinat, abans del seu venciment el 2028.Amb tot, la caiguda del banc alemany va provocar el contagi a la resta de mercats, amb especial afectació a les entitats del sector financer. El danès Sydbank va ser l’entitat que va registrar un descens més acusat, del 10,88%, seguit de l’escandinau Nordea, que va fer el mateix amb un 8,54%.En el cas d’Espanya, Bankinter va encapçalar els descensos al tancament de la sessió amb una baixada del 5,38%, seguit de BBVA (-4,43%), Banc Sabadell (-4,28%), Unicaja Banco (-4,06%), Banc Santander (-3%) i CaixaBank (-2,95%). Malgrat tot, el parquet espanyol va tornar als avanços setmanals, al cap de quinze dies de caigudes, amb un avanç del 0,7 per cent després de començar la setmana amb importants avanços, que van portar el selectiu a recuperar els 9.000 punts, després que el banc UBS absorbís Credit Suisse amb el suport del Banc Nacional Suís, que semblava que deixava enrere les turbulències de les dos últimes setmanes i centrava de nou l’atenció dels inversors en els bancs centrals i la seua lluita contra la inflació.Encara que la por dels inversors va tornar a revifar-se ahir, experts analistes de diverses consultores van posar en dubte que altres grans bancs del Vell Continent –a més del suís Credit Suisse– hagin de veure’s realment en risc per aquesta “crisi”, ja que, coincideixen a destacar, no existeixen vulnerabilitats pel costat de la rendibilitat, com a Credit Suisse, ni pel costat de préstecs d’alt risc, com en el cas dels bancs regionals dels Estats Units

Bankinter va encapçalar ahir els descensos al sector bancari espanyol, seguit de BBVA i Sabadell

L’economia espanyola va créixer l’any passat un 5,5%, després d’anotar-se a l’últim quart del 2022 un repunt trimestral del 0,2%, el mateix percentatge que el trimestre anterior, segons va informar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que confirma així les dades que va avançar a finals de gener per a aquests dos indicadors.

Amb el creixement del 5,5% experimentat el 2022, superior en 1,1 punts al pronosticat pel Govern (4,4%), l’economia espanyola va encadenar el segon creixement anual consecutiu amb l’avanç del 5,5% que va registrar el 2021 i que va suposar el retorn a taxes positives després del descens històric del PIB de l’11,3% provocat per la irrupció del coronavirus. La demanda nacional va aportar 3,1 punts al creixement del PIB, encara que el consum de les llars va disminuir un 1,8% entre l’octubre i el desembre, en què va registrar el seu primer descens des del març del 2021. El titular britànic d’Exteriors, James Cleverly, i el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, van firmar ahir a Londres l’Acord Marc de Windsor, que regula l’estatus d’Irlanda del Nord després del Brexit.

El pacte, segellat entre les parts el 27 de febrer, busca evitar els problemes derivats de la sortida del Regne Unit de la UE a la frontera entre les dos Irlandes. Londres i Brussel·les van adoptar aquest pacte en substitució del Protocol d’Irlanda del Nord, que va negociar inicialment l’exprimer ministre Boris Johnson el 2019. La firma es produeix després que el Parlament britànic aprovés dimecres per majoria l’anomenat “fre de Stormont”, una clàusula que atorga a l’assemblea nord-irlandesa potestat per objectar la futura legislació comunitària que consideri contrària als seus interessos.

També després de rebre el suport dels Vint-i-set. Londres considera que l’acord és el millor tractat per a la província britànica al salvaguardar la seua relació dins del Regne Unit i protegir l’acord de Divendres Sant. El nou Acord Marc de Windsor eximeix de revisions els productes britànics que vagin destinats a Irlanda del Nord, encara que les manté per als que vagin a la República d’Irlanda, que continua al mercat únic comunitari, i evita fronteres al mar.

Els líders de la UE defensen la solidesa del sistema financerEls caps d’estat i de govern de la Unió Europea van insistir ahir a defensar la solidesa dels bancs europeus en una jornada que va estar marcada de nou per les fortes caigudes a les borses d’entitats com Deutsche Bank. Des d’una cimera en què va participar també la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, que va assegurar que, malgrat la solvència de què gaudeixen els bancs, la institució està preparada per injectar liquiditat a l’eurozona en cas que fos necessari, van voler enviar un missatge de tranquil·litat, però també instar a reprendre els “esforços” per completar la Unió Bancària. El projecte, creat arran de la darrera crisi financera, fa gairebé una dècada que es troba estancat pel rebuig d’alguns països, amb Alemanya al capdavant, a respondre en comú als riscos de la banca de qualsevol soci de l’eurozona, i malgrat que Brussel·les ja ha proposat “relaxar” les condicions d’aquest mecanisme en dos ocasions.