Dos possibles dates per a les eleccions generals aquest 2023
Imatge d'arxiu d'un col·legi electoral a la ciutat de Lleida durant les eleccions del 10 de novembre del 2019.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest dilluns, en presentar els seus nous ministres de sanitat i Indústria, que queden "nou mesos de legislatura", la qual cosa implicaria celebrar les eleccions generals al desembre. Per a això només caben dos diumenges possibles: el 3 de desembre, el que implicaria haver de dissoldre les Corts a l’octubre, o bé esgotar el mandat de Congrés i Senat i acudir a les urnes el 10 de desembre. En la seua declaració institucional a l’anunciar la designació d’Héctor Gómez i José Manuel Miñones com a nous ministres d’Indústria i Sanitat, Sánchez ha afirmat que, "amb aquests nomenaments, el govern central afrontarà la recta final de la legislatura" per continuar aprofundint en els grans objectius de legislatura "en aquests propers nou mesos".
La menció expressa a aquells nou mesos porta l’escenari electoral a desembre i només hi ha dos diumenges disponibles, el 3, que suposaria escurçar la legislatura i dissoldre les Corts el 20 d’octubre, o bé ja el 10, límit màxim per celebrar eleccions i sense necessitat de dissoldre les Cambres abans del 10 de novembre. L’opció de celebrar eleccions generals el 10 de desembre sense dissoldre les Corts anticipadament estava inclosa en un informe que van fer els lletrats del Congrés per a la Comissió Mixta de la Unió Europea amb vista a la Presidència espanyola de la UE en el segon semestre de l’any.
COM MOLT TARD, 30 DIES DESPRÉS DEL 10N
El document, firmat per Manuel Delgado-Iribarren, lletrat de la Comissió Mixta, sosté que les eleccions generals haurien de celebrar-se, com molt tard el 10 de desembre de 2023, un mes després de les últimes eleccions generals celebrades. En la majoria dels precedents, l’habitual ha estat que el president del govern avanci la dissolució de les Corts per celebrar eleccions 54 dies després del decret de convocatòria, i aquesta seria la via si Pedro Sánchez optés per comicis a l’octubre o novembre, o fins i tot abans. Però al document, recollit per Europa Press, s’apunta l’opció de deixar esgotar el mandat de les Cambres sense haver de dissoldre-les a l’octubre.
Segons l’article 68.4 de la Constitució, el mandat de Congrés i Senat acaba quatre anys després de l’elecció de les Cambres o el dia de la dissolució, és a dir, si no hi ha decret de dissolució, el mandat finalitzarà el 10 de novembre de 2023, ja que les última generals van ser el 10 de novembre de 2019. I de no produir-se la dissolució anticipada, "el decret de convocatòria (de les eleccions) haurà de firmar-se dilluns 16 d’octubre del 2023, entrant en vigor després de la publicació al BOE l’endemà i les eleccions han de celebrar-se’n diumenge 10 de desembre".
ESGOTAR O NO EL MANDAT DEL CONGRÉS
La diferència és que, amb aquesta fórmula de "convocatòria d’eleccions per extinció del mandat de les Cambres", durant aquell temps –entre el decret del 16 d’octubre i el final| natural del mandat (10 de noviembre)– "les Cambres mantenen totes les seues potestats constitucionals". És a dir, en aquelles setmanes les Corts podrien continuar aprovant lleis i celebrant la seua activitat ordinària.
L’opció del 10 de desembre permetria a més, si Moncloa i Sarsuela ho acordessin, que el Congrés pogués acollir la cerimònia del jurament d’acatament de la Constitució de la Princesa d’Astúries coincidint amb el seu divuitè aniversari, el 31 d’octubre. No existeix obligació legal que sigui el mateix dia del seu accés a la majoria d’edat, però així ho va fer el seu pare, l’ara rei Felip VI.
Això sí, tant el 3 com el 10 de desembre comparteixen veïnatge amb el 'pont de la Constitució', la qual cosa podria influir en la recta final de la campanya i en la participació electoral. Si Sánchez |esgota fins el 10 de desembre, el tancament de campanya haurà de ser el dia festiu (8 de desembre), en ple pont. I tot això en unes setmanes carregades d’activitat institucional per la recta final de la Presidència Espanyola de la Unió Europea, que acabarà el 31 de desembre del 2023. En els dos supòsits, Sánchez acudirà al Consell final de caps d’Estat i de govern de la UE estant ja en funcions, celebrats ja els comicis.
